Operació Catalunya: Trapero denunciarà que el van voler implicar en un cas de tràfic de droga

Continua el reguitzell de nous documents que amplien el panorama de com va organitzar-se l'operació Catalunya des del Ministeri de l'Interior encapçalat per Jorge Fernández Díaz.

Aquest dimecres, els mitjans que els estan fent públics, eldiario.es i La Vanguardia, hi han afegit el contingut de 34 informes policials datats entre el novembre del 2014 i el juny del 2016.

Els objectius dels informes són principalment polítics catalans, com Artur Mas, Xavier Trias o Carles Puigdemont, però també hi figura qui va ser major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que ja ha anunciat que ho denunciarà.

Trapero, el cas Macedònia i els policies nacionals corruptes

En concret, dues "notes informatives" redactades pel comissari José Manuel Villarejo l'estiu del 2013 relaten com un confident estava buscant informació delicada sobre Trapero.

Segons els documents, el volien investigar per què se li atribuïa la participació en reunions en les quals s'hauria "potenciat el pla sobiranista" de les forces polítiques independentistes.

Segons La Vanguardia, el 2016 van intentar que el titular del jutjat 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, imputés Trapero en el cas Macedònia, acusant-lo d'estar protegint el clan de narcotraficants Jodorovich.

Hi estarien implicats els policies nacionals corruptes que el 2009 es va descobrir que estaven protegint els prostíbuls Saratoga i Riviera de Castelldefels a canvi de suborns, i que eren pròxims a Villarejo.

Venjança pel desmantellament del Saratoga i el Riviera

El desmantellament de la trama al voltant dels prostíbuls va ser una operació dels Mossos dirigida pel llavors intendent Trapero, i la implicació en l'operació Catalunya hauria estat, en part, una venjança personal.

En els informes de Villarejo s'explica que el confident es va dedicar a "enriquir les relacions" amb periodistes, amb un advocat de Manos Limpias i també amb Albert Rivera i Jordi Cañas, de Ciutadans.

El 2021 els Mossos van denunciar aquests moviments contra Trapero a l'Audiència Nacional, però el jutge del cas Tàndem, Manuel García Castellón, va descartar investigar-ho.

El cas Macedònia, instruït pel jutge Aguirre, va comportar l'empresonament preventiu d'un subinspector dels Mossos que va estar un any i mig suspès, i la sentència final del cas, el 2022, va ser absolutòria.

Trapero anuncia que denunciarà els responsables

Aquest dimecres, després de conèixer els detalls dels documents, Trapero ha anunciat que vol denunciar el cas, que ha qualificat de "degradació institucional i de la gestió pública".

Ho ha dit a Catalunya Ràdio, i ha afegit que ho fa perquè considera "indignant, frustrant i decebedor" que el perseguissin il·legalment "per interessos perversos i personals":

"Denunciar davant la justícia una persecució injusta cap a la meva persona, per individus que no tenien cap habilitació legal per fer-ho, agreujat per ser pagada amb fons reservats i que només tenia per objectiu desacreditar-me i neutralitzar-me."

Afirma que la persecució de què ha estat objecte va començar el mateix 2009 i no va acabar-se fins al 2020, pocs mesos abans que l'Audiència Nacional l'absolgués en la causa contra l'1-O.

Elena: "El risc és que es normalitzi una indecència política"

El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha qualificat les informacions que estan sortint aquests dies sobre l'Operació Catalunya d'"indecència política de gravetat extraordinària".

El conseller s'ha mostrat obert a col·laborar amb Trapero amb les denúncies que vol posar, i també ha dit que el govern ho està analitzant per veure si també emprèn accions legals.

Entrevistat pel programa Tot Es Mou, Elena ha advertit que el risc és que "es normalitzi", i ha afegit que "exigeix transparència" perquè "és un escàndol majúscul":

"S'ha d'anar al fons i s'ha d'aclarir, crec que el govern espanyol ha de donar la informació que tingui per aclarir tots els fets i també des del poder judicial i el ministeri fiscal que s'intervingui per aclarir-ho."

Jorge Fernández Díaz va anar contra Trapero en l'operació Catalunya.
Joan Ignasi Elena, conseller d'Interior: "No és només una il·legalitat, es trenquen les normes de la democràcia. La gravetat és immensa"#TotEsMou3Cat pic.twitter.com/v5aH6n9vJD

— 3Cat (@som3cat) January 17, 2024

De Alfonso contra Mas i Puigdemont

Un altre dels 34 documents és l'acta d'una reunió de dos comissaris de policia amb Daniel de Alfonso, el cap de l'Oficina Antifrau de Catalunya que el 2014 es va oferir a Fernández Díaz per a l'operació Catalunya.

En aquella reunió, De Alfonso va dir-los que tenia indicis que Artur Mas havia rebut una comissió de 90 milions d'euros per la venda d'Aigües Ter Llobregat a l'empresa Acciona.

També els va dir que investiguessin la compra d'una col·lecció d'art per part de l'Ajuntament de Girona quan Carles Puigdemont n'era alcalde, perquè podia haver-hi indicis de delicte.

Curiosament, aquest document, que qualifica Puigdemont d'"actual president de la Generalitat", està datat el 15 de març del 2015, quan encara era alcalde, cosa que s'interpreta com un error d'escriptura, i que devia ser el 2016.

Més documents sobre Trias, la dona de Mas i ERC

Altres documents relaten els intents per trobar comptes a Suïssa de Xavier Trias o de "la família Rakosnik", de la dona d'Artur Mas, o presumptes testaferros d'aquest, com Jordi Vilajoana.

També intents de trobar un "sistema de finançament irregular" d'ERC relacionat amb "l'exmagistrat del Tribunal Superior de Catalunya Eduard Bajet Royo".

Els 34 informes han estat trets del fitxer GATI de la Policia Nacional, una base de dades que serveix per detectar coincidències i evitar, així, investigacions duplicades iniciades per diferents equips.

Un policia destinat a Andorra i el banc BPA

Per la seva banda, El Nacional relata aquest dimecres com un policia nacional espanyol va amenaçar el 2014 els directius del banc BPA per aconseguir informació sobre els comptes de la família Pujol.

El principal document aquí és la gravació de so d'una conversa entre l'inspector de la Policia Nacional Celestino Barroso, destinat a l'ambaixada a Andorra, i directius del BPA.

En la gravació, Barroso li ofereix a Joan Pau Miquel, llavors conseller delegat del BPA, d'aturar una inspecció del Banc d'Espanya al Banc Madrid, filial del BPA, a canvi d'"alguna cosa".

El policia no va saber o voler explicar de quina cosa es tractava, i Miquel li va preugutar si el que li estava demanant era una petició formal per part d'Espanya:

Joan Pau Miquel: "Però entenc que és oficial tot això que m'està dient?

Celestino Barroso: "Deixem-ho... entre cometes."

JPM: Ja. I amb qui m'he de veure?"

CB: "No sé més, encara que volgués, no sé més."

Poques setmanes després el diari "El Mundo" va publicar informació sobre els comptes dels Pujol en aquest banc i posteriorment es va engegar la maquinària judicial per investigar-ho.

Mentrestant, el març del 2015 el banc BPA va ser intervingut després que els Estats Units l'acusessin de blanquejar capitals d'organitzacions criminals de Rússia, la Xina i Veneçuela.

També el Banc d'Espanya va intervenir el Banc Madrid, comprat pel BPA el 2011, i tot plegat va acabar amb la desaparició d'aquesta entitat bancària andorrana.