Els utensilis recorden la forma d'un gallaret tancat
Els utensilis recorden la forma d'un gallaret tancat (Reuters/Ronen Zvulun)
Tel Aviv

Troben opi en tombes de fa 3.400 anys, una de les proves més antigues de l'ús de drogues

N'han trobat restes dins de gerres de ceràmica del segle XIV abans de Crist, al cementiri de Tel Yehud

RedaccióActualitzat

Un equip d'arqueòlegs ha descobert restes d'opi en vasos de ceràmica que daten del segle XIV abans de Crist. Segons ha informat la Universitat de Tel Aviv, es tracta de les proves més antigues conegudes fins ara de l'ús de drogues psicoactives al món. 

Per als investigadors, la troballa confirma la hipòtesi del "paper fonamental que l'opi i el comerç d'aquesta droga van tenir en les cultures del Pròxim Orient", ha afirmat la Universitat, que ha analitzat els utensilis en col·laboració amb l'Autoritat d'Antiguitats d'Israel i l'Institut Weizmann de Ciències. 

Els residus d'opi s'han localitzat en uns estris a les tombes cananees de Tel Yehud, al centre d'Israel.

Es van excavar el 2012 i s'hi van localitzar diverses tombes funeràries amb ofrenes al costat. Entre les peces, els vuit atuells de l'Edat de Bronze tardana, datats de fa 3.400 anys, que s'han analitzat i han portat a aquesta revelació. 

Tenen forma de gallaret de cap per avall, similar a quan la flor està tancada.

Els vasos de ceràmica formen part d'ofrenes funeràries del segle XIV abans de Crist (
Els vasos de ceràmica formen part d'ofrenes funeràries del segle XIV abans de Crist (Reuters/Ronen Zvulun)

Des del segle XIX se sospitava que vasos amb aquesta forma es feien servir com a recipients per a la droga en alguns rituals.
 

Opi per acomiadar els morts

Aparentment, els utensilis es feien servir en cerimònies funeràries.

"És l'única droga psicoactiva que s'ha trobat en el Llevant de l'Edat de Bronze tardana. El 2020, els investigadors van descobrir residus de cànnabis en un altar de Tel Arad, però aquest datava de l'Edat de Ferro, centenars d'anys després de l'opi de Tel Yehud", ha explicat Vanessa Linares. Va ser a partir de la seva tesi doctoral que va arribar la descoberta. 

El que encara no se sap és l'ús exacte que en feien els cananeus. Podria ser que en posessin a les tombes perquè creien els morts en necessitarien en una altra vida o també que en consumissin els sacerdots per oficiar la cerimònia. 

Part dels estris eren fets a Xipre i part, a Israel
Part dels estris eren fets a Xipre i una altra part a Israel (Reuters/Ronen Zvulun)

El que queda clar, diuen els arqueòlegs, és la importància del comerç d'opi a la zona.

Les plantes creixien a l'Àsia Menor, la Turquia actual. I la ceràmica on es guardava s'havia fabricat en part a Xipre i en part a Israel. "En altres paraules, l'opi es va portar a Yehud des de Turquia, a través de Xipre. Això indica la importància que s'atribuïa a la droga", afirma Linares. 

La troballa s'ha publicat a la revista Archaeometry.

 

ARXIVAT A:
ArqueologiaIsrael
Anar al contingut