Oposicions a docents: quines especialitats no s'ompliran i en quines hi ha més aspirants

Gairebé 18.000 persones aspiren a una de les 9.344 places convocades en les oposicions docents que es faran el 27 d'abril. Es tracta del concurs ordinari amb més vacants convocades fins ara, deixant de banda les 14.238 que va haver-hi en les oposicions extraordinàries del juliol passat.

De les 90 especialitats que ofereixen plaça, n'hi ha 25 amb més places que aspirants. És un fenomen que no és nou, segons Educació, i que afecta sobretot el professorat d'informàtica, tecnologia i matemàtiques. Un terç de les places d'aquestes especialitats quedaran vacants.

Aquests són uns perfils professionals que també van molt buscats per les empreses i, per això, la directora general de Professorat i Personal de Centres Públics, Dolors Collell Surinyach, assenyala la importància de despertar vocacions:

"No només ens en falten a nosaltres; d'informàtics en falten al món empresarial. Per tant, no és un problema només de l'àmbit educatiu. El que ens interessa és desvetllar aquesta vocació. Tenim persones impartint aquesta matèria que no han acabat el màster, l'estan cursant o tenen el compromís de cursar-lo. Per això no s'han pogut presentar a les oposicions."

Sistemes i aplicacions informàtiques només ha aconseguit omplir una de cada tres places: hi ha 50 opositors per 157 vacants. A informàtica se'n convoquen 126, però hi ha 87 aspirants.

A tecnologia hi falten 150 persones: es convoquen 509 places i hi opten 259 opositors. Una altra especialitat que queda curta d'aspirants és matemàtiques, amb 539 candidats per a 720 places.

Hi ha quatre especialitats més on falten aspirants: català (23), francès (44), instal·lacions electrotècniques (34) i organització i gestió comercial (50).

Substituts per a tot un curs: una solució parcial

Una de les mesures per pal·liar la falta d'especialistes en aquestes matèries és el nou model de contractació de docents substituts per a tot un curs escolar, amb contracte de l'1 de setembre al 31 d'agost. Educació assegura que aquest acord pactat amb els sindicats tira endavant, tot i la convocatòria d'eleccions, com explica Collell.

"Hem de cobrir les substitucions, no és un tema que depengui d'un pressupost aprovat o no, i això es podrà tirar endavant. Mentre no hi hagi una substitució en actiu, romandran en un centre educatiu fent tasques de suport, el que faci falta en aquell centre."

La previsió és que aquests nomenaments es facin al juliol i permetin alleujar el problema.

Cinc aspirants per plaça a educació infantil i primària

La situació és ben diferent en les especialitats de mestre. Hi ha 2.444 persones que opten a 404 places en educació infantil i 2.913 aspirants per a les 705 que s'ofereixen en educació primària. Aquest és un símptoma que la vocació de mestre té bona salut, segons Collell:

"La manca de vocació de mestre no ens afecta. No tenim manca de vocació en els cossos de mestre ni d'infantil ni de primària, i a secundària en la majoria d'especialitats també hi tenim més aspirants que vacants, però en algunes especialitats d'FP i sobretot informàtica, matemàtiques i tecnologia és cert que hi ha menys aspirants que vacants convocades. Aquestes vacants que no puguem cobrir les arrossegarem a una propera convocatòria i tornaran a sortir."

Orientadors, una figura a l'alça

Un dels perfils amb més demanda en escoles i instituts és el d'orientador educatiu. Aquesta figura va créixer, sobretot, amb la incorporació de més docents al sistema, el gener del 2023, amb la reducció d'una hora lectiva. En aquell moment va ser un dels perfils més sol·licitats.

Aquí també hi ha més aspirants que places convocades. Se'n convoquen 519 d'orientador a secundària i s'hi presenten 1.420 persones. A infantil i primària hi ha 294 places a pedagogia terapèutica i 535 candidats. En aquesta etapa són els mestres d'educació especial els que fan acompanyament i suport educatiu a l'alumnat.

Educació destaca que els orientadors s'incorporen cada cop més als equips directius. Són una figura clau per disminuir la taxa d'abandonament a Catalunya, que encara és del 14%, per sobre de la mitjana d'Espanya i de la Unió Europea.