Oposicions a jutge o jutgessa: un sistema que beneficia els rics

La Júlia fa més d'un any que estudia 6 dies a la setmana 10 hores cada dia. Es prepara per ser jutgessa i assegura que té una vida dura. Reconeix, però, que la seva situació seria molt complexa si no tingués el suport moral i sobretot econòmic dels seus pares.

En una entrevista a TV3, aquesta opositora a jutgessa explica que sovint té dubtes i angoixa sobre si aconseguirà aprovar les oposicions: "No tinc clar ni si ho arribaré a aconseguir i és un dubte que tinc sovint", assegura.

"Si jo ja em sento una càrrega, no em puc arribar a imaginar la gent que a casa té una situació complicada", afirma la Júlia, que afegeix que "al final són coses tan bàsiques com la llum, l'aigua, el menjar o el mecànic, perquè tu no estàs ingressant ni un euro, t'ho han de pagar tot". Fins i tot "deu euros per anar al cinema", reconeix amb un somriure.

Els jutges necessiten, de mitjana, cinc anys d'estudi a temps complet per aprovar les oposicions, segons dades del Consell General del Poder Judicial. Això vol dir que, després d'acabar la carrera, les famílies els han de mantenir tot aquest temps.

Un sistema sense beques públiques

La conseqüència de la falta de beques és que, pràcticament, no hi ha jutges que provinguin de famílies amb pocs recursos. I això passa en un ofici que representa un dels tres poders en un estat de dret. Les decisions dels jutges sovint defineixen, en part, com és una societat.

En Carles fa més temps que estudia que la Júlia. Porta quatre anys preparant-se i té el suport de la família, a diferència de companys seus de carrera que han hagut d'abandonar l'estudi de les oposicions: "Jo en conec dos casos", afirma.

"El primer, el d'una opositora que no tenia prou diners a casa i amb els pares hi havia molta tensió, perquè evidentment és una boca més que alimentar", diu el Carles, que coneix un segon cas en què els pares d'una companya d'universitat "no tenien els recursos per opositar".

La companya del Carles "es va posar a treballar, malgrat que la seva vida la volia dedicar a opositar, però no tenia la possibilitat econòmica".

La importància que els jutges representin la societat

Una part dels jutges en exercici considera que el fet que no tots els llicenciats en Dret es puguin permetre opositar fa que una part de la societat no estigui representada en el poder judicial. Per això associacions com la progressista Jutges per la Democràcia fa anys que demana que s'impulsi un sistema de beques públic que garanteixi una certa igualtat en l'accés a la magistratura.

María del Prado, jutgessa i portaveu de Jutges per la Democràcia a Catalunya, recorda la importància per als magistrats d'entendre "per què tenen lloc determinats conflictes que probablement passen per falta de recursos, perquè no rep el nivell mínim d'assistència".

Del Prado considera que "això no s'aprèn, perquè ningú ho ensenya" i que s'adquireix a través de la "sensibilitat de cadascú, per haver-ho vist en l'entorn". Això fa, segons aquesta jutgessa, "que la feina es faci de forma més propera a la gent i, per tant, estigui més ben feta".

La tendència conservadora de la magistratura

Ara mateix, sense beques, és més fàcil que les persones amb més recursos arribin a la magistratura i Del Prado apunta que "una persona amb un poder adquisitiu alt té tendència a ser més conservadora".

El Ministeri de Justícia, que és qui hauria d'impulsar aquest sistema de beques públiques estatals, no ha volgut respondre a TV3 sobre la qüestió.

El cas, ara mateix, és que el 98,4% de jutges que comencen a exercir aquest any han necessitat ajuda dels pares per pagar-se els llibres, la formació i les despeses corrents durant els 5 anys de mitjana que dura l'estudi de les oposicions.