Orbán sacseja la UE i l'OTAN, ara amb la visita a Trump
Viktor Orbán n'ha tingut prou amb onze dies com a president de torn de la UE per demostrar la seva capacitat disruptiva. Unilateralment, el primer ministre hongarès ha visitat Putin a Moscou, Xi a Pequín i, ara, Trump a Florida.
Va ser hàbil per part seva de començar el periple passant per Kíiv, on va tenir la trobada menys amistosa d'un dirigent occidental amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. Insisteix que el seu objectiu és treballar per acabar amb la guerra. I que això no es pot fer sense implicar les parts i les principals potències mundials.
Trump i Orbán, en sintonia
Però de totes les visites de la seva gira mundial, la més controvertida és la que ha fet a Donald Trump a la seva residència de Mar-a-Lago, a Florida. Està donant per descomptada ja la derrota de Joe Biden --o de qualsevol candidat demòcrata que el pugui substituir-- en les eleccions presidencials del novembre?
És evident que Trump és una referència per a Orbán, que ha afusellat el lema de l'expresident dels Estats Units "Make America Great Again" (Fem Amèrica gran una altra vegada) per al semestre de presidència hongaresa: "Make Europe Great Again".
Comparteixen perfil autoritari, mesures que afebleixen els equilibris democràtics interns i una política exterior nacionalista i antiglobalista. Serveixen de model a d'altres "democràcies il·liberals" que proliferen arreu.
Orbán ha publicat al seu compte de la xarxa social X una fotografia on apareixen tots dos somrients i amb els polzes enlaire, després de la trobada, amb el text "hem parlat de les vies per fer la pau. I la bona notícia del dia és que ell ho resoldrà!"
A Brussel·les, descol·locats
La preocupació a Brussel·les és evident. Charles Michel, Josep Borrell, Ursula von der Leyen --tots tres ja en la rampa de sortida-- insisteixen que Orbán no ha fet aquestes reunions amb el vistiplau de les institucions europees, sinó només com a primer ministre hongarès.
Però no ho van dir quan va anar a Kíiv, sinó quan es va saber que aniria a Moscou. Zelenski ha reconegut que no li va explicar que pretenia veure's amb Putin. I el president rus va tenir cura de donar-li la benvinguda davant les càmeres com a nou president de la Unió.
El malestar és compartit també per l'OTAN. Hongria n'és membre, malgrat que el seu govern es distingeixi per les crítiques al suport incondicional a Ucraïna.
Jens Stoltenberg, que també esgota els seus últims dies al capdavant de l'Aliança, diu que no té cap capacitat de dictar els contactes internacionals que els socis vulguin tenir. I que allò que realment és important és que, a l'hora de prendre decisions, tots els membres es mantinguin en el principi que Rússia és l'estat agressor i Ucraïna l'agredit. I que cal continuar donant-li suport.
Però algunes de les imatges de la cimera de Washington mostraven un Orbán aïllat, sense participar en gaires converses amb altres caps d'estat i de govern. Els seus lligams amb el Kremlin i la seva obertura a la Xina provoquen tots els recels i incomoditat manifesta entre els seus socis.
La derrota de Le Pen limita el suport d'Orbán
El semestre hongarès es pot fer llarg i complicat. Fins on tibarà el primer ministre la corda de les seves posicions? El seguirà algun altre país, ara que l'extrema dreta marca la política de molts governs europeus?
Si el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen hagués guanyat les eleccions i es disposés a governar a França la situació seria encara més delicada. Els seus eurodiputats i els de Fidesz, el partit d'Orbán, ja compartiran grup al Parlament Europeu, els "Patriotes Europeus", juntament amb altres partits. Però no tindran la mateixa força al Consell Europeu.
Un cavall de Troia a la UE
De moment, els països que se senten més intimidats per la proximitat de Rússia --Suècia, Finlàndia, Estònia, Letònia Lituània i Polònia-- es plantegen no enviar ministres, sinó funcionaris de menor rang a les reunions convocades per la presidència hongaresa.
Per ara, no hi ha altres mesures previstes. Però és clar que molts mandataris veuen Orbán com un cavall de Troia a les institucions europees, i buscaran la manera de parar-li els peus, abans que les seves actuacions unilaterals i heterodoxes posin en perill la seva cohesió interna.