Òrgans humanitzats en animals: els reptes científics i ètics d'aquest nou avenç

La Xina ha aconseguit, per primera vegada, desenvolupar dins d'un animal un ronyó amb més de la meitat de cèl·lules humanes. La fita s'emmarca en la cursa científica global per aconseguir crear òrgans humans per ser trasplantats. I el cas de la Xina ha despertat molt d'interès, també pels dubtes ètics que genera. 

L'avenç científic, que ha realitzat un equip d'investigadors de l'Institut de Biomedicina i Salut de Guangzhou, ha aconseguit desenvolupar el que es coneix com a embrions quimèrics. És a dir, que contenen una combinació de cèl·lules, en aquest cas, humanes i del porc. 

Els ronyons d'aquests embrions incloïen un 50-60% de cèl·lules humanes. I perquè es desenvolupessin correctament el primer pas va ser crear un espai dins de l'embrió, tal com explica Miguel Ángel Esteban, investigador principal de l'Institut de Biomedicina i Salut de Guangzhou:

"Hem aconseguit això modificant el porc perquè no tingui ronyó, llavors creem un espai molecular on les cèl·lules humanes puguin omplir-lo sense entrar en competició amb les cèl·lules del porc."

En la mateixa línia, ho explica Marc Güell, professor investigador de Biologia Sintètica Translacional de la Universitat Pompeu Fabra, "han fet servir un truc molecular en què un embrió de porc no és capaç de fer un ronyó, és a dir, amb un defecte genètic". I segons Güell, l'han complementat amb cèl·lules humanes que sí que poden crear-ne.

Després de 28 dies de gestació en aquest animal, els ronyons mostraven una estructura normal per a la seva fase de desenvolupament. I, per tant, segons els resultats publicats a la revista "Cell Stem Cell", és la primera vegada que s'aconsegueix cultivar un "òrgan sòlid humanitzat" en una altra espècie. 

Reptes tècnics i ètics per resoldre

Són avenços molt importants per a la ciència, però la seva aplicació encara és molt llunyana. I és que queden molts interrogants científics per aconseguir que els òrgans es desenvolupin totalment i no només en una fase inicial. 

Tal com explica Güell, el següent pas tindrà molt a veure amb entendre quines són les limitacions tècniques, ja que "aquest òrgan humà s'haurà de desenvolupar dins d'aquest context de porc":

"Són les senyals de desenvolupament compatibles entre humans i porcs? Sabem que algunes ho són i intuïm que altres no ho són".

El professor i investigador es planteja fins a quin punt això podrà progressar o si s'hauran d'utilitzar altres modificacions genètiques. Avenços que van directament lligats amb reptes ètics. 

Güell considera que s'està fent "una quimera de dues coses que s'han de gestionar molt seriosament". I és que per l'investigador "una cosa és que això sigui teixit de ronyó, però el repte és molt gran":

"Què passa si una cèl·lula d'aquestes se'n va al cervell o se'n va a la línia germinal? Ja ens podem imaginar el merder que faríem, oi?"

De fet, segons Güell, a vegades per solucionar part dels reptes ètics s'han de fer servir tècniques científiques. En aquest sentit, assenyala que "potser s'han d'equipar aquestes cèl·lules amb la incapacitat de ser cervell o línia germinal".