Orwell, 75 anys de la mort d'un visionari que va anticipar el món d'avui

George Orwell va morir el 1950. Per tant, durant el 2025, es commemora el 75è aniversari de la seva mort. Podríem tenir la temptació de pensar que aquesta és una efemèride més, com tants altres aniversaris d'escriptors que (diguem-ho clar) sovint són homenatjats de forma mecànica, amb la voluntat que tornin a gaudir del seu minut de glòria mediàtica.

El cas d'Orwell, tanmateix, és diferent. Pocs intel·lectuals tan allunyats en el temps ens interpel·len com si no haguessin passat els anys. I, en una època en què les opinions dels escriptors tenen escassa repercussió en el discurs públic, el cas d'Orwell el converteix en una raresa, en una excepció, ja que nombroses generacions han entès els mecanismes dels governs totalitaris a partir de les seves fabulacions.

Orwell, avui

Llegir Orwell, doncs, és llegir el món d'avui, farcit de notícies falses, voluntats totalitàries i perversions del llenguatge destinades a fer-nos passar bou per bèstia grossa. L'escriptor britànic va saber captar totes aquestes pulsions i ens va deixar un llegat que sembla escrit abans-d'ahir.

Només cal recuperar les seves novel·les més emblemàtiques, com "1984" o "La granja dels animals", per adonar-se'n. Però el que no és tan sabut és que, a banda de la seva faceta de novel·lista, Orwell també era un assagista punyent.

Per què escrivia Orwell?

Quan parlem de no-ficció, és molt possible que el primer text d'Orwell que ens vingui al cap sigui el cèlebre "Homenatge a Catalunya", escrit arran de la participació de l'escriptor a la Guerra Civil Espanyola.

En canvi, els lectors potser no tenen tan present que Eric Arthur Blair (aquest era el seu nom real) també va ser un mestre en el camp de les narracions assagístiques breus. Per això, la publicació del llibre "Per què escric" (Edicions de 1984) és una bona notícia per als qui creuen que el mirall d'Orwell, encara ara, ens ajuda a reflectir el món d'avui.

Escrits en primera persona, els textos d'aquesta antologia (editats i traduïts per Pau Dito Tubau) ens mostren realitats tan diverses com ara el colonialisme anglès o la Guerra Civil Espanyola. I, a banda, també hi trobem reflexions personals sobre els motius pels quals Orwell es va decantar per triar l'ofici d'escriptor.

Les seves conclusions són tan potents com virtuós era el seu estil planer: Orwell no escrivia per parlar d'ell mateix (tal com és tan freqüent avui dia amb el boom de l'autoficció) sinó que, ben al contrari, "els meus motius per escriure són totalment d'esperit públic".

Breu: la seva participació en la guerra d'Espanya va fer que Orwell tingués claríssim quin era el seu lloc. "Cada línia d'escriptura seriosa que he escrit des del 1936 ha estat dirigida directament o indirecta contra el totalitarisme i a favor del socialisme democràtic tal com jo l'entenc" (...) "Quan m'assec a escriure un llibre, no em dic a mi mateix: faré una obra d'art. L'escric perquè hi ha alguna mentida que vull exposar".

I si bé és cert que, sovint, en aquests assajos, Orwell ens relata algunes vivències personals, ell tenia molt clar que "no es pot escriure res llegible tret que es lluiti constantment per esborrar la pròpia personalitat. Si miro enrere cap al que ha estat el curs de la meva obra, veig invariablement que, quan no tenia un propòsit polític, vaig escriure llibres sense vida i em vaig deixar trair pels passatges pomposos, les frases sense sentit, els adjectius decoratius i un to general de xarlatà". Es pot dir més alt, però no més clar.

De la ploma al fusell

L'aparició de "Per què escric" coincideix amb l'arribada a les llibreries d'una reedició d'"Homenatge a Catalunya". En concret, es tracta d'una nova versió en castellà que Sariñena Editorial, un segell aragonès, ha titulat "Homenaje a Cataluña y Aragón de George Orwell".

El títol deixa ben clar que, aquí, el que es vol posar en valor és el periple de cinc mesos durant els quals l'escriptor britànic va lluitar al front d'Aragó. Una ferida de bala al coll el va obligar a tornar a Barcelona, però, abans, Orwell va tenir temps de conèixer a fons un territori que, ara, el lector pot resseguir gràcies als plànols i les fotografies que incorpora aquesta obra. El pròleg del llibre és de l'escriptor i professor Miquel Berga, tot un expert en l'obra de George Orwell.