Ostalgie, la nostàlgia de la vida a l'Alemanya comunista

Trenta-cinc anys després de la caiguda del mur de Berlín, Alemanya manté una divisió entre l'est i l'oest del país. Molts ciutadans de l'ex-RDA se senten discriminats i, davant la insatisfacció, trien opcions polítiques extremes. El fenomen coincideix amb un altre, que podria semblar oposat: el de la nostàlgia del passat comunista, ara endolcit o fins i tot idealitzat

L'"ostalgie" és un neologisme que neix de la paraula "ost", "est" en alemany, i la nostàlgia, l'enyorança de la vida quotidiana que alguns ciutadans de l'ex-RDA senten per un passat que, tot i les dificultats, amb els anys recorden com més senzill, solidari i eficient.

El fenomen s'accentua no només amb el pas del temps, sinó en etapes de crisi a Alemanya, com l'actual.

Un viatge en el temps

Per a l'Ilijana Schindler, nascuda a Berlín oriental, recordar l'RDA és un viatge a la seva infància i joventut. S'adona que és una nostàlgica d'aquella Alemanya a mesura que avança la conversa, que inicia més aviat escèptica.

Per ella, violinista, el sistema educatiu era exemplar i n'és conscient quan el compara amb l'actual: "La formació era excepcional. Els pares no havien de triar entre pagar estudis de música o d'esport als fills, podien fer-ho tot. I allà es trobaven els talents i es fomentaven en molts àmbits per poder arribar a la universitat".

"En general tinc bons records, també de difícils, però sobretot bons, encara que haig de reconèixer que si el mur no hagués caigut, la meva vida no hauria estat tan diversa ni interessant"

Consumisme aclaparador

Fins i tot persones que van tenir dificultats polítiques, com la Dagmar Quies, nascuda a Greifswald (Pomerània Occidental), han anat suavitzant el seu rebuig al sistema i ara elogia com era la vida austera i lluny del consumisme actual, que l'aclapara.

"Ahir vaig anar al supermercat i em vaig bloquejar davant de cinc prestatges plens amb infinitat de marques de cafè", explica.

"Tanta oferta és innecessària. Realment el cafè de l'RDA no era gaire bo, però teníem cafè i era suficient"

La majoria de productes de l'RDA, que els alemanys orientals van haver de consumir per obligació, van desaparèixer del mercat després de la caiguda del mur, perquè no podien competir amb l'oferta de l'oest, més atractiva.

Amb els anys, però, moltes marques de l'est han tornat a les botigues, com la xocolata per untar Nudossi o els cogombrets Spreewald, emblemàtics gràcies a la pel·lícula "Good Bye, Lenin!", on el protagonista intenta reconstruir la realitat de l'RDA per a la seva mare malalta, que va quedar en coma just abans de la reunificació.

El fill intenta evitar que la mare visqui el xoc que la Dagmar assegura que molta gent gran encara no ha superat. Però a banda del consumisme, l'enyorança de l'Alemanya comunista té molt a veure amb la idealització d'una societat més solidària, unida i compromesa amb la col·lectivitat, com recorda la Iljiana, encara que fos per necessitat:

"La solidaritat entre les persones era millor, podíem confiar més els uns amb els altres. Tot i no tenir ni telèfon, si algú necessitava ajuda, ens organitzàvem. Depeníem els uns dels altres."

Una identitat de l'est

Tot i que la "identitat de l'est" té moltes facetes, els anomenats "ossis" coincideixen que preval una manera de ser, forjada per les mancances i les necessitats viscudes durant dècades, reconeix la Dagmar.

"Som diferents, una mica més cordials, més directes. Ens reconeixem entre nosaltres i sempre parlem del tema de l'est, en positiu i en negatiu"

Per molts, el més dur era la falta de llibertat per poder viatjar, però qüestionen que actualment la gent sigui més lliure per marxar si no té prou diners per fer-ho: "Aleshores només podies viatjar en cotxe, si tenies la sort de tenir-ne, i cap a l'est. És positiu que ara podem moure'ns lliurement, és clar, però de què serveix poder viatjar si no t'ho pots permetre econòmicament? És contradictori"

Desigualtat i oblit

Les desigualtats econòmiques i d'oportunitats perviuen entre l'Alemanya de l'est i de l'oest tot i els esforços de reunificació, que no ha estat equilibrada, sinó més aviat una assimilació del model de l'oest, on els alemanys orientals estan infrarepresentats a les elits polítiques, econòmiques, científiques i culturals.  

Per Simone Uthleb, responsable de comunicació del Museu de l'RDA a Berlín, originària de Turíngia, encara queda molt camí.

"Tinc la sensació que el mur encara està present en la ment de molta gent"

"Encara hi ha moltes diferències. No només entre la gent gran, sinó també entre els joves", diu Uthleb. "Té a veure amb la socialització, que és diferent per als que han nascut a l'Alemanya occidental, també després de la caiguda del mur", afegeix.

"Encara trigarà a caure el mur real, tot i que ja fa 35 anys de l'obertura oficial. Segurament seran necessaris 20 o 30 anys més perquè s'aconsegueixi una igualtat econòmica a tot Alemanya"

Més insatisfacció, més extrema dreta

El fenomen de l'"ostalgie", que no és polític, coincideix en aquests moments amb un altre que ha marcat les eleccions federals alemanyes del 23 de febrer: l'un ascens meteòric de l'extrema dreta, concentrada en els lands de l'est.

El DDR Museum de Berlín viu un nombre creixent de visitants interessats en el passat de l'Alemanya comunista. Pel seu director durant 8 anys, Gordon von Godin, la República Democràtica Alemanya es va constituir com a estat socialista el 1945 per ser la primera Alemanya no imperialista, però els seus objectius no es van aconseguir. Creu que és essencial fer una mirada enrere i aprendre del passat, per no repetir errors.

Godin, que va créixer al barri de Berlín oriental de Prenzlauer Berg, considera que molts dels visitants del museu desitjarien que la reunificació d'Alemanya hagués servit per crear un país diferent de l'actual, "sota el sostre comú de la República Federal Alemanya". I la insatisfacció de la societat té els seus perills:

"Com pitjor li van les coses a la gent, tant políticament, socialment com econòmicament, més es busquen respostes als extrems. Això porta a desvincular-se del centre democràtic, com estem vivint a l'Alemanya de l'est ara mateix"

Dictadura i democràcia

Per la historiadora bavaresa Liza Soutschek, la gent que ara s'interessa pel passat de l'RDA és diversa, no només els que hi van viure. Insisteix que darrere de cada detall de la vida quotidiana de l'Alemanya comunista hi ha una realitat política que s'ha de posar en context, per "poder distingir entre conceptes essencials, com ara dictadura i democràcia, per als quals es va lluitar a la revolució pacífica del 1989.

El dret a la llibertat d'expressió, la llibertat d'elecció, la llibertat de viatjar... són drets que no s'han de donar per suposats. Els hem de valorar molt i els hem de seguir cuidant.

Enquestes recents confirmen que gairebé la meitat dels habitants de l'Alemanya de l'est encara es defineixen com a "alemanys orientals" i que se senten ciutadans de segona classe. La majoria han millorat la seva situació econòmica si la comparen amb fa 35 anys, abans de la reunificació, però no és així si ho fan amb els veïns de l'oest.

En una direcció o l'altra, sentir-se discriminat o ignorat empeny a girar la mirada cap enrere, al passat.