Otegi diu que el patiment de les víctimes causades per ETA "mai s'hauria d'haver produït"

L'esquerra independentista del País Basc ha celebrat aquest dilluns els 10 anys de l'inici del final d'ETA expressant "dolor pel patiment sofert" per les víctimes d'ETA, que "no s'hauria d'haver produït mai".

Ho han fet amb una declaració solemne del coordinador general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, i el secretari general de Sortu, Arkaitz Rodríguez:

"Volem fer una menció específica a les víctimes causades per la violència d'ETA, volem traslladar-los el nostre pesar i dolor pel patiment sofert. Sentim el seu dolor, i des d'aquest sentiment sincer afirmem que no s'hauria d'haver produït mai; a ningú el pot satisfer que passés tot allò ni que hagués durat tant de temps."

És la primera vegada que l'esquerra abertzale fa un reconeixement explícit a les víctimes d'ETA; fins ara sempre s'havien referit a les "víctimes del conflicte basc" en general.

En la declaració s'han felicitat que, 10 anys després de la conferència de pau celebrada a Donostia que va portar al final d'ETA, es pugui "constatar el compliment íntegre d'aquell compromís", i n'han atribuït el mèrit "al conjunt del poble basc".

Va ser el 17 d'octubre del 2011 quan els responsables de la conferència van demanar a ETA que acabés amb la violència, i tres dies després l'organització armada va anunciar l'aturada definitiva de les accions violentes.

Reconeixement i reparació de totes les víctimes

Otegi i Rodríguez han llegit la declaració en castellà i en euskera respectivament davant del Palau d'Aiete de Donostia, el lloc on es va celebrar fa 10 anys la conferència internacional de pau que va posar fi a ETA.

La declaració d'aquest dilluns afirma que, "des del respecte, la consideració i la memòria", es pot alleujar el "mal causat":

"Transitar cap a una pau justa i duradora necessita del reconeixement i reparació de totes, absolutament totes les víctimes. No ens oblidem de cap d'elles."

Els partits polítics no han trigat a reaccionar a la declaració d'Otegi i Rodríguez: l'exlehendakari Patxi López, del PSOE, ha destacat que "per primera vegada" hagin fet un reconeixement públic:

"Valorem que reconeguin el patiment per tants anys de terrorisme i es comprometin a mitigar-lo."

En el cas d'Otegi, López ha afirmat que en la declaració "hi ha una mena d'esmena al seu paper en el passat com a sostenidor".

Per part de Podem ha estat la secretària general i també ministra de Drets Socials Ione Belarra la que ha remarcat el significat de la declaració:

"És un pas sense precedents, posant en el centre el dolor de les víctimes d'ETA, reconeixent que mai s'haurien d'haver produït i que les vies pacífiques són l'únic camí possible."

Sira Rego, portaveu d'Esquerra Unida, socis parlamentaris i de govern de Podem, ha dit que aquest pas obliga la societat d'Euskadi i d'Espanya "a avançar cap a la completa normalitat".

Gabriel Rufián, d'ERC, ha assegurat que "avui és un gran dia", i ha vaticinat que les reaccions a la declaració "faran distingir entre bones i males persones":

Els dirigents del PP, en canvi, han fet una lectura negativa de la declaració: la presidenta de partit a Navarra, Ana Beltrán, ha titllat Otegi de "lacra per a la democràcia".

Segons Beltrán, "sentir el dolor de les víctimes és incompatible amb presentar els terroristes com a herois i amb defensar la impunitat dels assassinats no resolts".

El president del PP basc, Carlos Iturgaiz, ho ha qualificat de "broma macabra", i ha assegurat que justifica ETA "i no conjuga la paraula condemna".

En aquest sentit, la diputada Teresa Jiménez Becerril, germana d'un regidor assassinat a Sevilla, ha reclamat que "condemnin d'una vegada el terrorisme d'ETA" i que "confessin qui van ser els autors dels 379 crims sense resoldre."

L'Associació Víctimes del terrorisme, l'AVT, s'ha adreçat directament a Otegi reclamant-li que demani perdó per ser "altaveu i braç institucional dels assassins".