Com es va gestar fa 18 anys el procés de pau a Euskadi?

ETA ja és història. Ha anunciat la seva dissolució. Però com s'ha arribat fins aquí? Com es va originar el procés de pau?

La fi d'ETA es va començar a gestar fa 18 anys en un "caserío" guipuscoà. Els líders llavors de l'esquerra abertzale, Arnaldo Otegi, i dels socialistes bascos, Jesús Eguiguren, van ser els que van posar la primera pedra del procés de pau a Euskadi. Otegi va obrir un canal de comunicació secret amb els socialistes. Durant cinc anys, el líder abertzale i Eguiguren mantenen 25 trobades al "caserío" Txillare. Arnaldo Otegi destaca la importància que va jugar aquest lloc:

"De mica en mica, entre sopar i sopar, hi ha una relació entre l'esquerra abertzale i el Partit Socialista, fonamentalment entre Jesús Eguiguren i jo."

Aquest diàleg persisteix tot i els atemptats d'ETA i la il·legalització de Batasuna. Quan Rodríguez Zapatero guanya les eleccions espanyoles el març del 2004, Eguiguren l'informa de les converses amb Otegi. Zapatero autoritza contactes amb ETA durant el 2005 i, sota cobertura internacional, Eguiguren es reuneix primer a Ginebra i després a Oslo amb el dirigent de l'organització armada, Josu Urrutikoetxea, Josu "Ternera". Van ser les bases d'una negociació, com explica el mateix líder dels socialistes bascos:

"Des del principi vam intentar fer un diàleg d'estar per casa, traient qualsevol parafernàlia en la negociació."

El març del 2006, ETA anuncia un alto el foc permanent. Tres mesos després, el juny del 2006, Rodríguez Zapatero fa oficial el diàleg amb ETA:

"Vull anunciar que el govern iniciarà un diàleg amb ETA, mantenint el principi irrenunciable que les qüestions polítiques només es resolen amb els representants polítics de la voluntat popular."

Però aquell estiu, les negociacions entren en crisi. Es convida el PNB per intentar desbloquejar la situació. A la tardor del 2006, l'esquerra abertzale, els socialistes i el PNB conversen en secret a la basílica de Loiola, al municipi guipuscoà d'Azpeitia. Després de dotze reunions aconsegueixen arribar a un principi d'acord però un sector d'ETA el troba ambigu i el refusa.

El procés entra en via morta i, en un intent de sacsejar-lo, ETA fa esclatar un cotxe bomba amb 200 quilos d'explosius al pàrquing de l'aeroport de Barajas i provoca la mort de dues persones. I Zapatero dona per trencat el diàleg:

"La Comissió per al Diàleg era i és la voluntat inequívoca de l'abandonament de la violència per part d'ETA."

A Suïssa hi va haver un últim intent per evitar el trencament dels contactes. El maig del 2007, a Ginebra, Eguiguren manté converses paral·leles per una banda amb Otegi i per l'altra amb ETA. Però es confirma el desacord i el 5 de juny del 2007 ETA comunica als mitjancers internacionals que s'aixeca definitivament de la taula. Tres dies després, Otegi és empresonat i es reprenen els atemptats.

Un any després, l'agost del 2008, Otegi queda en llibertat i comença a impulsar el gir estratègic cap a les vies pacífiques i democràtiques. L'octubre del 2009 el tornen a detenir acusat de seguir les directrius d'ETA.

Paper clau dels mitjancers internacionals

Tot i això, els mitjancers internacionals continuen treballant de manera discreta i el març del 2010 reclamen un alto el foc permanent a ETA. Poc després, una vintena de personalitats de tot el món, entre elles quatre Premis Nobel, com el bisbe sud-africà, Desmond Tutu, i l'expresidenta d'Irlanda Mary Robinson, demanen a ETA que abandoni l'activitat armada. També confien que l'estat espanyol mogui fitxa per obtenir una pau duradora.

El febrer del 2011, l'esquerra abertzale presenta Sortu, el nou partit que es desmarca de la violència. I vuit mesos després, el 20 d'octubre, ETA posa fi per sempre a l'ús de la violència, després d'una cimera internacional a Sant Sebastià.

Una delegació d'ETA s'instal·la a Noruega esperant que el govern espanyol accepti negociar la seva dissolució de manera ordenada. Rajoy guanya les eleccions i ignora els compromisos adquirits per Zapatero. "El Partit Popular mai ha negociat amb els terroristes, mai", subratlla el cap de l'executiu espanyol i líder del PP.

Passen cinc anys sense avenços i el març del 2016 Otegi surt de la presó de Logronyo. I aquell any, els verificadors internacionals aconsellen a ETA que s'oblidi d'un desarmament negociat amb Madrid i París. Però al País Basc francès, tots els partits d'aquest territori, menys l'extrema dreta de Le Pen, pressionen el govern del socialista Hollande perquè ETA pugui entregar les armes amb garanties. L'organització armada entrega el seu arsenal a l'Ajuntament de Baiona el 8 d'abril del 2017.

Un any després, concretament el 20 d'abril, ETA reconeix els danys causats pels seus atemptats com a pas previ per a la seva dissolució.