Otegi sobre Rajoy: "No té agenda per a la pau, perquè no té agenda democràtica"
Jesús Eguiguren, que amb Otegi van iniciar les converses amb ETA l'any 2000, destaca el paper de Zapatero en la pau a Euskadi
Dos dels polítics que fa 18 anys van començar a negociar en secret per aconseguir el que aquest divendres culmina, el final d'ETA, van ser Arnaldo Otegi i l'aleshores dirigent del socialistes bascos Jesús Eguiguren.
Entrevistats per Mònica Terribas a "El matí" de Catalunya Ràdio, han valorat la contribució dels dos últims presidents espanyols en el procés de pau.
El coordinador general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, ha estat molt crític amb Mariano Rajoy.
"El senyor Mariano Rajoy té un problema: que no té agenda per a la pau, i no té agenda per a la pau perquè no té agenda democràtica. Ell es manté en la tesi immobilista de no fer res, cosa que diuen que està en la naturalesa de Mariano Rajoy, el no fer res, perquè creu que no fent res es resolen els problemes."
Jesús Eguiguren, l'expresident del PSE que amb les seves converses secretes des de l'any 2000 amb Arnaldo Otegi va posar les bases del procés de pau a Euskadi, ha elogiat el paper del president José Luis Rodríguez Zapatero.
"Rodríguez Zapatero ha tingut un paper clau perquè quan li vam exposar el treball secret que havíem fet durant 4 anys, era arriscat per a un president del govern acabat d'elegir, sumar-se al que estava en marxa, i aguantar l'oposició del PP. Crec que Espanya i el País Basc haurien de reconèixer que Zapatero va portar la pau, va tocar en el seu període i crec que no s'ha reconegut prou, i el mateix ha passat amb Patxi López."
Nova etapa i acostament de presos
Per Otegi, ara s'obre una etapa en la qual la dissolució d'ETA és el punt de partida.
"ETA ha complert totes les peticions i exigències que li van fer a la Conferència d'Aiete. ETA ha fet un gran pas, un pas definitiu i ara ens toca a tots fer passos conjuntament per resoldre els problemes pendents i ho farem en un altre clima, un clima emocional que hem d'aprofitar."
"L'existència d'un fòrum social, on hi ha tots els partits polítics excepte el PP, està generant climes de complicitat i confiança suficients per poder abordar aquests problemes."
Per Eguiguren, la pau al País Basc ja fa temps que es va assolir i ja s'hauria d'haver acabat amb la política d'allunyament dels presos.
"Amb els presos ja s'hauria d'haver fet fa temps, abans fins i tot que ETA deixés la lluita armada ja no tenia sentit l'allunyament dels presos, però tenim un govern a Espanya que no crec que faci passos, de moment, tot i que per iniciativa dels jutges també es poden prendre mesures en política penitenciària."
Negociacions secretes
L'any 2000 Arnaldo Otegi i Jesús Eguiguren, que era president del socialistes bascos, van començar, en secret, unes negociacions que han portat a la dissolució d'ETA. Otegi va dirigir el gir estratègic de l'esquerra abertzale perquè ETA abandonés la violència.
"Vam tenir una sort, tant Jesús com jo som gent del país, parlàvem amb absoluta sinceritat, tenim més o menys la mateixa edat, hem conegut una mica la política d'aquest país. Vam iniciar un camí amb desconfiança, gairebé no ens coneixíem, i cada un veia en l'altre posicions d'enemic polític. Amb el temps hem fet una bona amistat, ens hem fet millors persones. Crec que Jesús viuria còmode en l'Euskal Herria que jo plantejo i crec que estaria disposat a contribuir a fer una Euskadi en què jo estaria còmode."
Van apostar per unes vies pacífiques, polítiques i democràtiques que Otegi va deixar encarrilada abans de ser detingut l'octubre del 2009. L'Audiència Nacional el va condemnar a 10 anys de presó acusat d'intentar reconstruir l'il·legalitzada Batasuna.
Per Eguiguren a l'Estat espanyol encara hi ha qui voldria continuar en aquella situació.
"Si Otegi i jo vam començar a parlar és perquè discrepaven de la política antiterrorista del govern espanyol.
Era un problema assumible pel govern de l'Estat. Assassinaven gent aquí, venien, ens donaven uns copets a l'esquena, se n'anaven a Madrid, feien declaracions... era un problema assumible i al tenir l'Estat un enemic comú tapava moltes altres qüestions que, quan ha desaparegut el problema d'ETA, han aparegut molts problemes com Catalunya... Hi ha gent que li agradaria seguir en aquesta dinàmica del passat."
