Oueres, rajoles i envasadores: així es treballa per salvar els documents malmesos per la dana

Especialistes en restauració treballen a la Fira de València per recuperar documents únics d'una dotzena d'arxius que van quedar sepultats pel fang

Actualitzat

Tècnics de l'Institut Valencià de Restauració, Conservació i Recuperació treballen a preu fet en una immensa nau de la Fira de València.

Amb oueres, rajoles, paper assecant, ventiladors i aspiradors, intenten que els milers de documents danyats per la dana tornin a formar part de la memòria i el patrimoni dels municipis afectats.


Treure fang i fongs per recuperar el patrimoni

Els papers que es guarden als arxius municipals són memòria, no sols tenen una funció administrativa: també tenen una funció social, són els records i la memòria dels pobles. Molts municipis afectats per la dana van veure com els seus arxius quedaven sepultats per tones de fang.

Gemma Contreras, la directora de l'Institut Valencià de Restauració, Conservació i Recuperació, recorda com el primer dia després de la barrancada va anar municipi per municipi amb els bombers i l'UME.

Van obrir portes d'arxius, van intentar accedir als compactats i van treure quilos i quilos de fang. Els més danyats els van dur a la Fira de València. Allà, en una nau gegant s'ha improvisat un laboratori de restauració.

Aspiradors, oueres, rajoles, paper assecant i ventiladors, entre els artefactes que fan servir a la Fira de València (3Cat/Pepa Ferrer)

Fa fred i hi ha molta humitat, i els tècnics treballen rodejats d'estufes per escalfar-se una mica, i de ventiladors per assecar els papers. Van vestits amb EPIs i mascaretes, hi ha fang i fongs, i cal anar amb precaució.

"Els volums arribaren molt banyats, tenen molts fongs i per això anem vestits així --explica--. Hauríem de dur també ulleres, però pense que ja seria una angoixa total".

D'entrada sembla que siga el regne del desordre, amb milers de papers apilats, però no. Estan organitzats en blocs per pobles, i unes pissarres indiquen què hi ha a dreta i esquerra de les piles.

No tot són papers, també hi ha obres d'art i material tèxtil. Del Museu de la Rajoleria de Paiporta, per exemple, van arribar molts quadres embolicats.

"Quan van arribar ací, els vam obrir i ens va donar un colp el cor --explica Gemma Contrer--, perquè hi havia un quadre de cotxes amuntonats, plens de fang, i era com premonitori".

El quadre recull una escena que s'ha convertit en una de les imatges més icòniques de les conseqüències de la dana (3Cat/Pepa Ferrer)

En el cas d'aquest quadre, van fer la petició als propietaris de deixar-lo així, ple de fang. Però no va ser acceptada: estan cansats de veure'n.

Sobre els quadres que estan recuperant, no és que tinguen un alt valor artístic, explica la directora de l'IVCR+I, però és la seva memòria i és important per a ells. La missió que tenen ara és poder recuperar el sentiment d'aquests pobles. Ens ho explica Mercè Fernández, que és tècnica superior de restauració:

"Aquestes peces tenen molt de sentiment i estan carregades de sentit, i per això l'esforç. Val la pena recuperar-les i donar-los un altre cop vida."

Des de fa més de dos mesos i mig s'està tractant de salvar el màxim de documentació possible, tanta que no la poden ni quantificar.

Saben que tenen dotze arxius, que els documents provenen d'arxius municipals i parroquials, i els més antics són del segle XIX, i que encara els queda per arribar els documents d'Algemesí. En aquests, pensen, hi haurà els documents més antics.

Oueres, rajoles i envasadores d'embotit

El procés de restauració és complex i lent. Quan arriben els documents enfangats s'han de treure de la caixa d'arxiu, estendre tota la documentació i començar a assecar. Per a això utilitzen paper assecant, per tal que absorbisca la humitat, i després cal aspirar i desinfectar llibre a llibre, full a full.

Ho explica Cristina Villa, que és la cocoordinadora del Pla Nacional de Gestió de Riscos i Emergències en Patrimoni. "A aquests llibres del segle XIX ja li haurem canviat el paper assecant quinze vegades --relata Gemma--, que sembla que no, però en tot el matí només en fas tres o quatre".

Ventiladors i pinzells, entre els aliats per restaurar els papers (3Cat/Pepa Ferrer)

"Ens va impressionar molt quan van arribar i ens continua impressionant, perquè és un treball molt a llarg termini. Però els primers passos s'han fet bé i a consciència. S'eixirà endavant", remarca.

Hi ha tanta documentació que assecar-la és un treball titànic. De gran ajuda són els ventiladors i les oueres de cartó. Explica la Gemma que, durant els primers dies, va arribar una persona del Ministeri de Patrimoni i els va explicar una tècnica que havia copiat a unes monges.

No se sap ben bé de quin convent són, i no se sap com la van descobrir, potser donant una segona vida a les oueres de fer pastissos, però és una idea que funciona molt bé, revela la Gemma:

"Les oueres és el que funcionat més bé, perquè no es banyen i permeten que l'aire passe a través dels documents."

La solidaritat ha funcionat fins i tot en aquest cas. No en tenien, d'oueres; van fer una petició pública i una empresa els en va enviar dos palets.

Un cop assecats i nets, cal retornar els documents al seu estat original. I per això cal comprimir-los, pressionant-los. Utilitzen envasadores, aparells com els d'envasar al buit l'embotit. Les rajoles de formigó també han estat un gran aliat.

Els conservadors fan servir pesos per aplanar els documents malmesos pel fang (3Cat/Pepa Ferrer)

Els documents estan molt deformats per l'aigua, i amb el pes de la rajola el que intenten aconseguir és tornar-los a la seua forma.

Al fons de la nau hi ha desenes de rajoles que fan força sobre piles de documents, però no n'hi ha prou. En necessitarien moltíssimes més per poder continuar la feina. No saben d'on treure-les i creuen els dits: esperen que la solidaritat faça màgia.

Si la memòria es perd, la tragèdia es repeteix

En aquesta nau de la Fira de València l'activitat no pare des de ben d'hora. Els especialistes en restauració aspiren uns llibres amb molta cura, ja que entre les seves mans tenen documents únics.

Es tracta d'un arxiu de la Federació Sindical d'Arrossers d'Espanya: és l'única documentació sobre l'arròs que existeix a tot l'Estat. A banda d'informació, conté mapes històrics. Era a l'arxiu municipal d'Alfafar.

Més endavant, una dona treu suaument i delicadament amb un ganivet el fang de les pàgines d'un llibre. Les vores dels fulls estan cremades. Aquest llibre, del segle XIX, ja havia sobreviscut a un incendi. És un llibre del jutjat de Pau de l'Alcúdia.

Entre els munts de documents n'hi ha un datat el 30 d'octubre del 1957 que firma l'alcalde d'Aldaia i diu:

"Certifique que aquesta població va ser inundada per les aigües en la seva totalitat... com a conseqüència del desbordament de la rambla de Poio... sent els danys de gran importància."

D'això fa gairebé ja 60 anys. No n'hem après prou, o no hem tingut prou memòria, si la història s'ha repetit multiplicant la tragèdia.

Entre els arxius afectats hi ha una carta que parla, precisament, de la riuada del 57 (3Cat/Pepa Ferrer)
ARXIVAT A:
País ValenciàPatrimoniMemòria històrica
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut