Oxford anuncia que la seva vacuna contra la Covid pot arribar a una efectivitat del 90%

La vacuna contra la Covid-19 que estan desenvolupant la Universitat d'Oxford i l'empresa AstraZeneca arriba fins a un 90% d'efectivitat. Així ho ha comunicat la universitat aquest dilluns.

Es tracta de resultats preliminars de la Fase 3 de l'assaig clínic. Els investigadors han assajat dues formes d'administració. En el primer cas, els voluntaris van rebre primer mitja dosi i al cap d'uns dies una dosi sencera.

El comunicat explica que, si es combinen les dades dels dos règims d'aministració –que a una part de la població se li donés mitja dosi i després una sencera, i que una altra part rebés dues dosis senceres– l'efectivitat global seria del 70,4%.

És en aquest primer règim d'administració que s'assolia un 90% d'efectivitat. En canvi, si s'administraven dues dosis senceres, l'efectivitat era del 62%.

L'anunci arriba pocs dies després que Pfizer i Moderna hagin fet públic que les seves respectives vacunes tenen una efectivitat al voltant del 95%.
 

Tot i que després d'aquests anuncis el percentatge pugui semblar baix, entra dins dels objectius marcats. El director de la investigació, Andrew Pollard, ho ha valorat molt positivament:

"Aquests descobriments mostren que tenim una vacuna efectiva que salvarà moltes vides. Ha estat molt gratificant trobar que en un dels nostres règims de dosis pot ser al voltant d'un 90% d'efectiva i si el fem servir podríem vacunar més gent."

Per la seva banda, Sara Gilbert, que ha dissenyat la vacuna, ho ha valorat així:

"L'anunci d'avui ens porta un pas més a prop del moment que podrem utilitzar vacunes per acabar amb la devastació causada pel virus."

Resultats preliminars

La Universitat insisteix que es tracta de dades preliminars i que posteriors anàlisis i càlculs permetran determinar la durada de la protecció. La fase 3 també ha de permetre esbrinar altres propietats, com ara si protegeix persones grans amb malalties prèvies.

Oxford també afirma que no hi ha hagut cap cas greu o amb necessitat d'hospitalizació entre els que han rebut la vacuna.

Això podria indicar, pendent de confirmació, que, si en alguns casos no protegeix al 100%, almenys pot afavorir que la malaltia es manifesti de manera moderada o lleu. També s'han registrat pocs casos asimptomàtics.

Sobre la seguretat, s'explica que no s'han registrat efectes secundaris importants.

Totes aquestes dades s'han enviat a una revista científica perquè siguin revisades i, eventualment, publicades. L'assaig total inclou 24.000 voluntaris de grups ètnicament i geogràficament diversos al Regne Unit, el Brasil i Sud-àfrica. S'estan fent més proves de la vacuna als Estats Units, Kènia i el Japó. S'espera que a finals d'any en total hi hagin participat vora 60.000 persones.

La vacuna d'Oxford està feta amb un virus del refredat comú, modificat genèticament perquè no pugui créixer en el receptor de la vacuna.

Això fa que, a diferència de les vacunes de Pfizer i de Moderna, la seva fabricació, conservació i distribució siguin més senzilles i barates. S'ha de conservar a una temperatura d'entre 2 i 8 graus i, per tant, es pot guardar en una nevera.

AstraZeneca ja ha anunciat acords internacionals per subministrar 3.000 dosis de la vacuna.

Aquest dilluns, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha confirmat que a finals de gener es podria començar a vacunar contra la Covid-19 a Catalunya. Ha afegit que s'han comprat 10 milions de xeringues per iniciar el pla de vacunació.

Per la seva banda, Pedro Sánchez ha afirmat que abans de l'estiu tota la població de risc espanyola podrà estar vacunada contra la Covid-19. Per fer-ho, s'habilitaran més de 13.000 punts de vacunació repartits per tot l'Estat.

 

Eficaç també en persones més grans de 55 anys

L'anunci arriba poc després que es publiqués, dijous passat, un article a The Lancet segons el qual en la fase 2 la vacuna d'Oxford havia mostrat la mateixa eficàcia i seguretat en adults de més de 55 anys que en el grup d'adults d'entre 18 i 55 anys.

En aquesta fase 2 s'han observat pocs efectes secundaris. La resposta immunitària perquè els limfòcits T puguin atacar cèl·lules infectades es produïa els 14 dies posteriors a l'administració de la primera dosi. I la producció d'anticossos per atacar el virus fora de les cèl·lules es produïa en els 28 dies posteriors a la segona dosi.

L'OMS veu "la llum al final del túnel"

L'Organització Mundial de la Salut ha afirmat que els resultats dels assaigs de les vacunes contra la Covid permeten veure la llum al final del túnel.

"Amb les últimes notícies positives dels assaigs, la llum d'aquest túnel, llarg i fosc, ja s'està tornant més brillant. Tenim una esperança real que les vacunes, en combinació amb altres mesures de salut pública comprovades, ajudaran a acabar amb la pandèmia", ha manifestat el director general de l'OMS, Tedros Adhanom. 

Al mateix temps, l'organització ha advertit del "risc real" que la vacuna no arribi a tot arreu i s'acabi "trepitjant els més pobres i vulnerables".