Pablo Iglesias, d'"assaltar els cels" a Vistalegre a "boc expiatori" de la política espanyola

Una de les conseqüències de les eleccions madrilenyes és l'adeu de Pablo Iglesias de la política institucional.

El relleu de lideratge dins de Podem ja estava previst: la direcció s'ha de renovar abans del 2024, i Iglesias va anunciar que no tornaria a ocupar la secretaria general.

Però la sortida abrupta d'aquest dimarts no s'esperava. El fins fa poc vicepresident del govern espanyol va conduir part de la indignació del moviment 15M --que enguany farà 10 anys-- en una formació política capaç d'assolir un meteòric ascens en només un any.

Va portar Podem als millors resultats en unes eleccions generals: 71 escons (2016). Però, després del congrés de Vistalegre 2, on va reforçar indiscutiblement el seu lideratge, la tendència electoral va ser a la baixa.

Pablo Iglesias va voler portar el seu partit al govern espanyol. I ho va aconseguir, el novembre del 2019, segellant la primera coalició des dels temps de la segona república.

El seu pas per l'executiu ha estat marcat per les desavinences amb els ministres de Pedro Sánchez en matèria pressupostària, les lleis d'Igualtat, els escàndols de la monarquia o la derogació de la reforma laboral.

El març passat, va anunciar que dimitia de la vicepresidència del govern espanyol i assumia el lideratge de Podem a les eleccions madrilenyes per enfrontar-se a Ayuso i "plantar cara al feixisme".

Set anys després de fundar el partit amb què aspirava a "assaltar el cel" i disputar el camp polític de l'esquerra al PSOE, Iglesias s'ha vist fora de joc amb els comicis madrilenys.

Qui ha tocat el cel aquesta vegada és qui va ser la seva mà dreta, Íñigo Errejón, i el partit que va fundar després de l'enèsima disputa amb Iglesias.

Iglesias somiava escombrar Més Madrid del seu bastió, sobretot després que Errejón va declinar l'oferta per concórrer junts a les eleccions.

Pablo Iglesias, nascut fa 42 anys al barri madrileny de Vallecas, va fer els seus primers passos en política a la Unió de Joventuts Comunistes d'Espanya (UJCE ), en què va militar des de l'adolescència fins als 21 anys.

Després de treballar a Esquerra Unida amb Yolanda Díaz --qui es postula com la seva futura successora--, Iglesias va fundar Podem des de la Facultat de Ciències Polítiques de la Complutense, al costat d'altres figures com Íñigo Errejón, Juan Carlos Monedero, Carolina Bescansa o Luis Alegre, a més dels Anticapitalistes de Teresa Rodríguez i Miguel Urban.

Excepte Monedero, la majoria van anar marxant de Podem entre crítiques d'autoritarisme. Iglesias ja va dir que no es tornaria a presentar a la secretaria general de Podem. Però, fins aquest dimarts, sempre va ser ell: ell i el partit, el partit i ell.

El líder incontestable de la formació morada que no ha tingut rival. Fins i tot, va sotmetre a consulta de les bases la compra d'un xalet al municipi de Galapagar, des d'on ha patit durant mesos l'assetjament de grupuscles ultradretans instigats per VOX.

Durant la campanya a les eleccions madrilenyes, ha estat la diana de l'agressivitat verbal de la candidata del partit d'extrema dreta, Rocio Monasterio.

Per això, en el seu comiat, va descriure's com a "boc expiatori que mobilitza els afectes més foscos dels contraris a la democràcia".