Pagar la guerra a Ucraïna podria ser un bon negoci per a Europa a llarg termini

Els aliats d'Ucraïna estan d'acord que s'ha d'aturar l'imperialisme bel·licista de Rússia. Tots estan d'acord que la primera trinxera d'aquesta guerra és al Donbàs i que cal ajudar els ucraïnesos. Tothom hi està d'acord, però ningú no vol pagar les factures. Els membres de l'OTAN fa temps que busquen la manera de resoldre l'equació impossible d'enviar armes a Kíiv sense haver de recórrer als pressupostos de cada país.

Hi ha països que no volen perquè no poden, perquè arrosseguen crisis econòmiques endèmiques. N'hi ha que poden, però no volen, com els Estats Units, on el sector pro-Putin del Partit Republicà manté congelat un paquet d'ajuda de més de 60.000 milions de dòlars. I, finalment, hi ha els que volen i poden, però que no volen ser els eterns pagadors.

Però hi ha pla B. O n'hi hauria d'haver. Es tracta de confiscar tots els actius congelats del Banc Central de Rússia i transferir-los a Ucraïna. Però arribats aquí, també han sorgit discrepàncies, sobretot sobre la legalitat d'apropiar-se d'uns diners que, agradi o no a l'OTAN, són de Rússia.

Una cosa és congelar i una altra de molt diferent, expropiar. Per resoldre els problemes de consciència, uns proposen disposar "només" de l'1% dels actius i uns altres proposen de fer servir els interessos produïts. De fet, ja fa més d'un mes que la Unió Europea va ordenar formalment a tots els bancs involucrats que comencessin a separar els interessos del saldo subjacent. Però no s'ha anat més enllà.

És hora de fer números: es calcula que el Banc Central Rus té uns 300.000 milions d'euros a l'estranger, la majoria a Bèlgica. L'1 % equivaldria a 3.000 milions d'euros. Si s'opta pels interessos, la xifra arribaria als 5.000 milions. La segona opció seria, doncs, la més profitosa i, en principi, suposaria la versió menys agreujant del suposat delicte d'expropiació. Tot i així, molts membres de l'OTAN tenen molts dubtes sobre aquesta maniobra bancària. I no tots els dubtes són de tipus moral.

És clar que, un cop més, quan cal prendre una decisió compromesa sorgeixen pretextos per no haver de fer res. En principi, no hi ha cap norma en el dret internacional que impedeixi que certes potències utilitzin el seu poder per triar els mitjans per sancionar un agressor i compensar l'agredit. En principi, els 300.000 milions de Rússia podrien ser transferits demà mateix a Ucraïna. Però és en aquest moment que sorgeixen els interessos individuals sobre els col·lectius.

El principal detractor és Bèlgica. Està sent molt pressionat pel seu sistema bancari, que tem una pèrdua de prestigi, bàsicament tem que totes les dictadures, càrtels de la droga, oligarques i productors de diner negre comencin a retirar els diners dels seus comptes. Tothom parla de Suïssa i dels estats caribenys, però tant Bèlgica com la City de Londres o l'estat nord-americà de Delaware tenen sistemes bancaris molt opacs.

Després hi ha la llista de països que tenen por de les represàlies de Rússia en termes de talls d'energia i amenaces diverses. Si tu em congeles els actius bancaris, jo et congelo... però de fred a l'hivern. Per tant, i dit d'una altra manera, no és una qüestió de legalitat. És una qüestió de manca de voluntat política que amaga altres pors i interessos que no té res a veure amb la pau i la seguretat europea.

Arribats aquí tornem a fer números: ja siguin 3.000 o 5.000 milions, la xifra és molt exigua. Es calcula que Ucraïna necessita per recuperar poder militar uns 50.000 milions i el doble, uns 100.000 milions, per començar la reconstrucció del país.

Els economistes més agressius proposen una tercera via per obtenir els diners que falten: en lloc de confiscar o desviar els interessos, valdria més la pena descongelar els actius i invertir-los en bons del tresor dels mercats emergents o en fons d'inversió conservadors, on es podrien obtenir rendiments superiors al 10%.

Fins i tot hi ha qui ha proposat fer servir els diners per fer emissions conjuntes de bons especials del Banc Central Europeu. El que sigui, menys tenir els diners aturats.

Aquesta manca de voluntat política, si s'allarga, pot posar els polítics contra les cordes de les seves pròpies contradiccions. No està clar que els ciutadans europeus o nord-americans siguin conscients de la situació, però potser aviat es preguntaran com és que els seus governs no tenen cap inconvenient a estendre xecs en nom seu per aturar l'agressió russa i, en canvi, posin tants problemes per cobrar les factures als que han provocat la guerra.

Els països europeus han augmentat la seva despesa en defensa fins a nivells rècord, però encara estan molt per sota del llindar informal del 2% del PIB requerit als membres de l'OTAN. Si Ucraïna perd, Rússia en sortirà reforçada i amb mans més lliures per amenaçar l'Europa Occidental, cosa que obligarà els seus membres a superar el 3% en la despesa de defensa.

A veure si al final, d'aquí uns anys, els que tindran problemes per finançar la seva seguretat seran els mateixos europeus. Així doncs, invertir en la guerra d'Ucraïna pot sortir més rendible a la llarga i més barat.