Pai Lin, la imatge de l'explotació turística dels elefants: "L'esquena se'ls deforma"

Les fotografies de passejos o rutes damunt d'un elefant solen encapçalar els fullets de viatges a països del Sud-est asiàtic com a reclam turístic.

Però, malauradament, com pot passar en altres latituds amb camells o cavalls, el que no se sol tenir en compte és el benestar dels animals, que, tot i estar avesats a fer de muntura dels humans, molt sovint són explotats i viuen en condicions precàries.

La imatge de la Pai Lin, una elefanta de 71 anys amb la columna vertebral absolutament corbada després de 25 anys arrossegant turistes de sis en sis, ha servit a la Wildlife Friends Foundation de Tailàndia (WFFT) per denunciar el maltractament animal continuat.

L'entitat animalista parla de "crueltat", ja que els elefants asiàtics no tenen una esquena apta per ser muntats i suportar pes. A més, amb l'objectiu de passejar alhora tantes persones com sigui possible, els amos els "ensellen" tota mena d'artefactes per assentar-hi seients i butaques.

I aquesta pràctica acaba passant factura als animals. Producte de l'activitat turística o el treball en explotacions forestals de tala d'arbres, molts moren d'esgotament i desnutrició, ja que són literalment "assassinats", sentencia la WFFT.

Rescatats de l'explotació

"A l'esquena de la Pai Lin encara hi ha cicatrius dels punts que rebien pressió" quan transportava persones, explica l'entitat a la CNN.

"La pressió sobre els elefants els deteriora la pell i els ossos de l'esquena, i els causa danys físics irreversibles a la columna vertebral."

Tom Taylor, director del projecte del grup, afegeix que l'espinada s'estén cap amunt i la pressió constant a l'espina dorsal els deforma l'anatomia.

La Pai Lin ara gaudeix d'una merescuda jubilació al santuari creat per l'ONG. Viu, amb 24 elefants més rescatats, a la ciutat costanera Hua Hin, a dues hores i mitja de Bangkok.

Edwin Wiek, director i fundador de l'organització, comenta que l'elefanta hi va arribar "el 2006, després de treballar a la indústria turística tailandesa; el propietari la va abandonar perquè era massa lenta, tenia dolor i ja no podia fer bé la feina".

Des que viu a la reserva ha guanyat pes –els elefants asiàtics pesen entre 3,5 i 5 tones. "Té molt més bon aspecte que quan va arribar," assegura Wiek. Malgrat tot, "la clara deformitat física a la columna," una marca fefaent del passat, ja li quedarà per a tota la vida.

L'"àvia" --l'espècie viu entre 60 anys en estat salvatge i 80 en captivitat, i ella passa de la setantena-- té un caràcter introvertit i, segons expliquen, li agrada tenir un espai propi.

Potser perquè va estar envoltada d'onades de turistes i altres elefants, ara "no gaudeix estant acompanyada d'altres exemplars, tot i que li agraden les mostres d'afecte; només es posa de mal humor quan té gana".