Panamà evacua la primera de les illes en risc de desaparició per la pujada del nivell del mar

Els habitants de Gardi Sugdub, un petit illot del Carib situat davant de la costa de Panamà, s'afanyen a empaquetar totes les seves possessions per abandonar al més aviat possible l'illa on sempre han viscut. Són 300 famílies indígenes cuna que fins ara vivien de la pesca i una infraestructura turística incipient.

No tornaran mai més a Gardi Sugdub. Seran els primers desplaçats climàtics del Panamà i el govern els ha construït un nou barri per viure al continent, en terra ferma. Lluny del perill que el mar vagi pujant de nivell fins a negar-los.

Els cuna de Gardi Sugdub són els primers de les 63 comunitats indígenes de Panamà que hauran de marxar progressivament dels illots i les illes tant de la costa del Pacífic com de la costa atlàntica.

El govern de Panamà els ha fet ara entrega de les cases de 41 metres quadrats amb llum i aigua corrent on viuran a canvi de deixar l'illa. Tindran més comoditats que fins ara, perquè molts vivien en condicions precàries i sense els serveis bàsics a l'illot superpoblat. Però la majoria diu que trobarà a faltar la seva illa i el mar, malgrat el perill que representa. 

Els científics ja fa anys que alerten que l'escalfament global està accelerant el desgel de les glaceres i els casquets polars i provocant una pujada del nivell de mar en tots els continents. Moltes illes corren el risc de desaparèixer d'aquí a pocs anys. 

A Panamà, país de "màxima vulnerabilitat" per la seva distribució geogràfica, ja treballen per buscar alternatives per a la població que es veurà més afectada. Gardi Sugdub és només una de les 365 illes de l'arxipèlag San Blas. Totes estan habitades i l'altitud màxima a la majoria no supera un metre sobre el nivell del mar.

El president panameny, Laurentino Cortizo, responsabilitza els països desenvolupats de la crisi climàtica per la producció de gasos d'efecte hivernacle. I els exigeix que compleixin els compromisos de l'Acord de París.