Pandèmia o emergència sanitària? Quan es declaren i què impliquen

El juny del 2009, arran del brot de grip A H1N1, l'Organització Mundial de la Salut va declarar la situació de pandèmia.

Des d'aleshores no ho ha tornat a fer. La decisió va ser força criticada: diverses veus van acusar l'OMS de crear alarmisme i d'actuar sota pressió dels laboratoris farmacèutics.

Deu anys més tard, el desembre del 2019, arran de l'esclat d'un nou coronavirus a la Xina, que provoca l'anomenat Covid-19, l'OMS va declarar una emergència de salut pública de preocupació internacional.

Anomenada també emergència sanitària internacional i coneguda com a PHEIC per les sigles en anglès, aquesta és una declaració dissenyada per un equip internacional de científics després de l'aparició a la Xina, el 2002, de la pneumònia atípica SARS (síndrome respiratòria aguda greu).

Busca, també, ajudar els països amb sistemes de salut dèbils -especialment a l'Àfrica- a augmentar les seves defenses.

"El nivell més alt d'alarma"

Actualment, l'emergència sanitària internacional és "el nivell més alt d'alarma" que pot declarar l'OMS, segons ha explicat el secretari general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus.

Tot i que l'OMS considera "preocupant" l'augmentat en alguns països, creu que és "aviat" per declarar una pandèmia.

El secretari general, de fet, és la persona amb autoritat per declarar l'emergència, prèvia convocatòria d'un comitè d'experts que aconsella les mesures que cal adoptar, denominades oficialment "recomanacions temporals".

Mesures, segons explica l'OMS en la seva pàgina web, "per prevenir o reduir la propagació internacional de la malaltia i evitar interferències innecessàries amb el trànsit internacional".

Quan es pot considerar emergència sanitària internacional la situació generada per una malaltia?

Quan "constitueix un risc de salut pública per a altres estats mitjançant la propagació internacional de la malaltia" i "potencialment requereix una resposta internacional coordinada".

La declaració implica que la situació és "greu, inusual o inesperada", que "requereix acció internacional immediata" i que "té implicacions per a la salut pública més enllà de les fronteres de l'estat afectat".

Fins ara, l'OMS ha declarat l'emergència sanitària internacional sis vegades.

Quina és la diferència entre pandèmia i emergència sanitària internacional?

Són dos sistemes diferents de classificació de les crisis causades per un brot víric o per l'expansió d'una malaltia.

Pandèmia fa referència, sobretot, a l'abast geogràfic de la malaltia.

De fet, pandèmia i emergència sanitària internacional no són classificacions incompatibles.

La prova: el 2009, arran de la grip A, a més de declarar la situació de pandèmia, l'OMS també va declarar -per primera vegada- l'emergència sanitària internacional.

Va tornar a declarar emergència sanitària internacional el 2014 per la pòlio i pel brot d'Ebola a l'Àfrica Occidental, el 2015-16 per l'epidèmia del virus Zika, el 2018-20 per l'epidèmia d'Ebola Kivu, i el 2019-20 pel brot de coronavirus.

Un "vell sistema" de sis nivells

La situació de pandèmia com la declarada el 2009 arran de la grip A és el nivell més alt d'una escala de sis que l'OMS havia utilitzat tradicionalment per classificar la propagació de nous virus.

S'entrava en "fase pandèmica" quan es considerava que hi havia "una transmissió creixent i sostinguda" del virus "entre la població en general".

En canvi, quan ja hi havia contagi entre humans, però només de manera localitzada, l'OMS parlava de "risc substancial de pandèmia".

Aquest dilluns, un portaveu de l'OMS, Tarik Jasarevic, ha assegurat, en roda de premsa, que aquesta escala de sis nivells és un "sistema vell" que ja no es fa servir.

"Per deixar-ho clar, l'OMS no utilitza el vell sistema de sis fases, que anava de la fase 1 (quan no hi havia contagi entre animals i humans) a la fase 6 (pandèmia), que a algunes persones els pot resultar familiar per l'H1N1 el 2009."

Malgrat aquesta explicació del portaveu de l'OMS, però, el mateix dilluns el director general de l'organització sanitària de les Nacions Unides, Tedros Adhanom Ghebreyesus, sí que ha utilitzat la paraula "pandèmia" durant la roda de premsa sobre la situació del Covid-19.

Ha advertit que cal "concentrar-nos en la contenció", però també fer "tot el que podem per preparar-nos per a una potencial pandèmia".

"Aquest virus pot ser una pandèmia? Sí, absolutament. Ja ho és? No encara, segons la informació de què disposem."

Per què no?

"La nostra decisió sobre si utilitzar la paraula "pandèmia" per descriure una epidèmia es basa en una avaluació continuada de la propagació geogràfica del virus, la severitat de la malaltia que causa i l'impacte que té en el conjunt de la societat."

"Ara per ara no estem veient la propagació global incontrolada d'aquest virus. I no estem veient malalts greus i morts a gran escala."

El director general de l'ONU, amb tot, ha volgut llançar un missatge d'esperança:

"El missatge clau que hauria de donar esperança, coratge i confiança a tots els països és que aquest virus pot ser contingut. De fet, hi ha molts països que han fet exactament això."

Segons el diccionari (l'Institut d'Estudis Catalans i la RAE gairebé coincideixen), pandèmia és una "malaltia epidèmica estesa a molts països i que afecta molts individus del mateix país a la vegada".

Més enllà de la classificació oficial utilitzada per l'OMS, la paraula pandèmia causa alarma, com ha reconegut el mateix secretari general de l'OMS.

"Utilitzar la paraula pandèmia ara no s'ajusta als fets, però podria, certament, causar por."

Probablement per això, el portaveu Jasarevic ha volgut fer la següent reflexió:

"Definicions i terminologia a banda, el nostre consell continua sent el mateix, i continuem treballant amb els països per limitar la propagació del virus mentre, alhora, ens preparem per la possibilitat d'una propagació més àmplia."

Què implica aquesta preparació?

Pandèmia o no, quan hi ha el risc que una malaltia es propagui àmpliament entre la població, els governs han de preveure el nombre de llits i de fàrmacs que puguin necessitar-se. També difondre les mesures de prevenció i els avisos a la població per protegir-se del contagi.

També, evitar que la por generada per les notícies sobre la malaltia generi ansietat entre la ciutadania i comportaments irracionals basats en prejudicis i estereotips.