Pantans sota mínims: alerta per possibles restriccions d'aigua si no plou

Estem al mes de juliol i ja hem patit tres episodis de calor. Aquesta darrera, que va començar el 12 de juliol, durarà probablement durant tota la setmana vinent. Aquestes temperatures extremes, juntament amb la sequera que arrosseguem els últims dos anys, han fet caure les reserves d'aigua de les conques internes de Catalunya.

Les reserves ja es troben al 48%. I seguim en una tendència de baixada. "Si mirem la predicció, com a mínim, a curt termini, no s'esperen precipitacions de cap mena", explica Santi Segalà, cap de l'àrea de Predicció del Servei Meteorològic de Catalunya.

Els pantans més grans de Catalunya (Susqueda, la Baells i la Llosa) han baixat més de dos punts en la darrera setmana. El doble del que solen baixar en un estiu normal.

Si mirem els gràfics anuals, l'any del temporal Gloria, el 2020, els embassaments tenien 1.600 hectòmetres cúbics; un volum d'aigua emmagatzemada de prop del 90% de capacitat total. El 12 de juliol del 2021, estaven a un 83% de capacitat, un nivell pràcticament igual al de la mitjana dels darrers deu anys.

En canvi, en aquests moments, la capacitat global està per sota del 50%.

Per ara, només està en situació d'alerta l'aqüífer Carme-Capellades, fet que afecta catorze municipis de la comarca de l'Anoia i un de l'Alt Penedès.

El pitjor escenari per començar la tardor

Enrique Velasco, cap del Departament de Gestió de Recursos Hídrics de l'Agència Catalana de l'Aigua, compara la situació amb una sequera històrica:

"Estem en una situació similar al període del 2007, al volum disponible als nivells del 2007 i això fa que els embassaments van donant servei de recursos però van perdent volum."

Entre l'abril del 2007 i el maig del 2008, Catalunya va viure una de les sequeres més severes. Es van encadenar 16 mesos sense pluges importants a les capçaleres dels rius catalans. Els embassaments del sistema Ter-Llobregat van arribar al voltant del 20%. Va haver-hi restriccions i talls d'aigua en diversos usos.

Però el catedràtic emèrit d'Ecologia de la Universitat de Barcelona Narcís Prat creu que amb les mesures que es van prendre a partir d'aquella gran sequera, no estem en una situació tan crítica. "Ara estaríem en un moment intermedi. Amb totes les mesures que hi ha, si no plogués ni una gota ara, segurament arribaríem a final d'any. Estem molt millor que no pas quan va haver-hi la sequera del 2008".

Admet, però, que es poden produir problemes locals. És a dir, que pot haver-hi comarques o determinades zones que depenen d'aqüífers que necessitaran abastiment d'aigua. 

Ara bé, la situació d'alerta per sequera es podria estendre si no plou. I la tendència meteorològica és d'un agost i un setembre eixuts.

Segalà preveu que seran dos mesos amb temperatures per sobre de la mitjana climàtica a Catalunya i amb precipitacions per sota de la mitjana climàtica a Catalunya: "És el pitjor escenari per començar la tardor al nostre país".

Què passa en una situació d'alerta?

Quan es declara la situació d'alerta, es posa un topall de consum d'aigua global de 250 litres habitant/dia. Comporta limitacions i restriccions als diferents usos que s'abasteixen de les xarxes d'aigua potable.

Pel que fa als usos urbans, es restringeix el regadiu de jardins i zones verdes, es prohibeix omplir fonts ornamentals, i les piscines privades. 

L'Agència Catalana de l'Aigua fa una crida a la prudència i a moderar el consum d'aigua durant els propers mesos.

"Una part important del consum és consum dedicat al ciutadà. Per tant, el ciutadà pot fer molt, que és tancar l'aixeta."

Enrique Velasco demana conscienciació ciutadana: "No és el mateix tenir l'aixeta rajant durant un minut que 10 segons. O bé, si es té un jardí amb gespa, deixar-lo de regar, pensant que ja el replantarà l'any vinent, és un mal menor respecte a la situació actual que tenim".