Calor i crides a la participació en les primeres eleccions generals en juliol

En marxa la jornada electoral per a les eleccions al Congrés i al Senat, que a Catalunya mobilitzen 5.703.737 electors i electores.

Poden votar en 2.668 col·legis electorals escampats pel territori, després que s'hagin constituït amb normalitat el 100% de les meses previstes.

Tot el material --paperetes, sobres, urnes, cabines-- s'ha distribuït a 8.923 meses electorals. A Espanya, estan cridats a les urnes 37.466.432 electors.

El vot per correu, amb xifres de rècord

Són les primeres que es fan a finals de juliol, en una data que, per a molts, ja és sinònim de vacances. Un fet que ha afavorit el vot avançat per correu, que es preveu amb xifres de rècord.

A Catalunya, un 4,4% dels electors ja havien votat a distància abans d'arrencar la jornada. Són unes 260.000 persones de les més de 2.400.000 que han votat a distància a tot Espanya.

Les caixes amb els vots han arribat als col·legis a primera hora del matí. De fet, Correus ha desplegat un equip de 14.000 treballadors per cobrir tota la jornada. A hores d'ara ja han fet lliuraments a més de 60.000 taules repartides en més de 8.000 municipis de tot Espanya.

Els col·legis han obert a les 8 del matí per a la constitució de les meses. Hi haurà temps per votar de les 9 del matí a les 8 del vespre, moment en què començarà el recompte. En cas que es formin cues a última hora, està garantit que tothom pugui votar.

Els resultats no es començaran a fer públics fins a les 9 del vespre, quan tanquin els col·legis electorals a les Illes Canàries.

El vot per correu és l'últim que s'introdueix a les urnes, de manera que es comptabilitza al final. Per tant, quan es tanqui la jornada, la participació pot pujar de cop al voltant de 7 punts.

Els candidats fan crides a la participació

Animar tothom a votar és el missatge comú dels principals candidats. El president del govern espanyol i secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha estat el primer dels quatre principals candidats a exercir el seu dret de vot.

Ho ha fet al col·legi Nuestra Señora del Buen Consejo de Madrid.

El candidat del PSOE ha demanat una "participació històrica" i poder tenir un "govern fort perquè Espanya pugui avançar els pròxims quatre anys". Sobre els resultats, ha evitat mullar-se:

"No vull dir si estic optimista. Tinc bones vibracions. Són els espanyols els que decidiran el futur d'aquest país"

El seu principal rival, el candidat del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha destacat que Espanya "s'hi juga moltes coses" en les eleccions generals d'avui.

El líder popular ha votat a Madrid, on ha dit que està en joc el "model de país i un govern sòlid i fort" i que tot el que decideixin els electors "estarà bé".

De la seva banda, la candidata de Sumar, Yolanda Díaz, ha fet una crida als ciutadans perquè vagin a votar. "Avui és un dia molt important. Ens juguem despertar-nos demà amb més drets, democràcia i llibertat", ha dit la líder de Sumar després de votar a l'Escola d'Enginyers de Mines de Madrid.

Díaz ha reivindicat el dret a vot i ha subratllat que els ciutadans han de ser conscients que "no ha caigut del cel" i que "s'ha lluitat molt per poder votar en llibertat".

També ha votat el líder de Vox, Santiago Abascal, que ha assegurat que espera un "canvi de rumb" a l'estat i que qualsevol resultat del seu partit serà "heroic", després d'una campanya on diu que ho han tingut "tot en contra".

A Catalunya, els líders polítics també han fet crides a la participació. És el cas del president de la Generalitat i de la del Parlament, i els caps de llista per Barcelona, que han votat, la majoria, a la capital catalana.
 

Què es vota el 23J?

A Catalunya estan en joc 48 diputats, dels 350 que formen el Congrés. S'elegeixen amb la papereta i el sobre blancs: 32 corresponen a la demarcació de Barcelona, 6 a Girona i Tarragona, i 4 a Lleida.

Pel que fa al Senat, per votar cal marcar tres candidats de les llistes obertes a les paperetes de color sèpia. En total s'elegeixen 16 senadors, 4 per demarcació.

L'aigua i els ventiladors, necessaris

Un dels fets diferencials d'aquestes eleccions generals, les primeres convocades un 23 de juliol, són les mesures per combatre la calor als col·legis electorals.

A més de paperetes i urnes, als col·legis electorals també s'han repartit fins a 18.000 ampolles d'aigua --9.000 litres-- per als membres de les meses, a més de ventiladors per ajudar a passar la calorada a tots els centres de votació que no tenen aire condicionat.  

En total són 15.192 els ciutadans que han estat seleccionats com a membres de mesa, entre titulars (presidents i vocals) i suplents.

Diversos ajuntaments han decidit traslladar els punts de votació a espais més ben ventilats, o bé han hagut de fer-ho forçosament perquè les escoles aprofiten les vacances per fer obres. És el cas de Sabadell, o alguns col·legis de Barcelona.

De fet, a Barcelona una de cada 10 meses electorals ha canviat d'ubicació i són un total de 163 les meses de 32 col·legis que han quedat parcialment o del tot inhabilitades.

Garantir una bona temperatura és una competència municipal, tal com detallava el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, a la presentació del dispositiu: "La Junta Electoral Central ha aclarit, perquè molts ajuntaments ho preguntaven, que són els ajuntaments els que han de procurar la climatització dels espais i proveir aigua als representants de les meses."

Desplegament de treballadors públics

Per garantir el bon funcionalment de la jornada electoral, així com la tramesa de dades, hi ha més de 5.200 representants de l'administració repartits per les quatre demarcacions.

El govern espanyol, la Generalitat i els ajuntaments es coordinen per al seguiment informàtic de la jornada electoral.

Als punts de votació, s'han desplegat 9.108 efectius de les forces i cossos de seguretat. La majoria són mossos d'esquadra --4.055--, juntament amb 2.968 policies locals, 1.135 guàrdies civils i 950 policies nacionals.