"Paralitzada" durant una violació: la ciència explica el bloqueig involuntari de la víctima
- TEMA:
- Agressió sexual
Un estudi neurocientífic publicat aquest dilluns a la revista Nature Human Behavior explica el bloqueig físic i emocional que pateixen les víctimes d'una violació quan són agredides sexualment i que les deixa paralitzades i incapaces de reaccionar i defensar-se. Aquest bloqueig té una base neurològica: un mecanisme de defensa que el nostre cos activa de manera involuntària davant la por o l'amenaça per sobreviure a un atac o a un fet traumàtic.
Els investigadors Ebani Dahwan i Patrick Haggard de la University College de Londres, autors d'aquest estudi, han demostrat que aquesta reacció té una base científica i demanen que no es facin responsables les víctimes de les agressions que pateixen. També que la falta de resistència no s'interpreti com a consentiment en un judici, perquè la seva reacció és totalment involuntària, encara que l'agressor no les hagi immobilitzat físicament.
Reclamen canvis socials i legals
En molts judicis, les defenses utilitzen aquesta falta de reacció de la víctima per al·legar consentiment assegurant que "no va oposar resistència", quan en realitat havia perdut totalment el control del cos i la ment i era incapaç de fer cap moviment per oposar-se a l'agressió, segons demostra aquest estudi.
Els autors de l'informe van més enllà de demostrar que l'estat de xoc de la víctima té una base científica i demanen que el seu descobriment es tradueixi en canvis socials i legals per deixar de culpabilitzar les víctimes, per una banda, i perquè no serveixi d'argument als agressors en un judici, per l'altra, com explica el professor de neurociència cognitiva Patrick Haggard.
"Confiem que la nostra feina serveixi per evitar la culpabilització injusta i incorrecte de la víctima i per cridar l'atenció de la societat sobre la importància crucial del consentiment actiu."
L'estudi també pot ajudar les víctimes, que sovint també se senten culpables de no haver sabut reaccionar en el moment de ser agredides quan en realitat no podien fer-ho.
Un bloqueig involuntari per sobreviure
Els investigadors sostenen que, "davant d'una amenaça greu, la resposta del cervell pot incloure el bloqueig dels circuits neuronals que controlen voluntàriament el moviment del cos" i provocar "immobilitat involuntària" fins que l'atac acaba, com passa en alguns animals davant del perill.
Els autors estableixen que el 70% de dones que han acudit a urgències després d'una agressió sexual asseguren haver-se sentit incapaces de moure's o de cridar. El cos es queda "completament congelat", "flàccid", dèbil i manipulable, perquè el cervell interpreta que és la millor manera de suportar l'assalt i sobreviure.
Rebutjar els "estereotips" que culpabilitzen les víctimes
Quan les denúncies arriben a judici, les víctimes sovint relaten que es van quedar paralitzades o en estat de xoc durant la violació o l'agressió sexual, i que van ser ser incapaces de moure's, defensar-se o fugir. Una incapacitat de reaccionar que, històricament -i jurídicament-, s'ha interpretat com a consentiment o falta de resistència voluntària.
L'estudi ha demostrat que la por i l'amenaça poden bloquejar els circuits neuronals corticals per al control de l'acció i donar lloc a la "immobilitat involuntària". Per tant, els arguments que utilitzen les defenses per culpabilitzar les víctimes de les agressions que pateixen són "inapropiats i injustos", alerta el coautor de l'estudi, Ebani Dhawan:
"Les definicions legals de violació i agressió sexual es basen en l'absència de consentiment. I sovint, el no consentiment de les víctimes es veu qüestionat als judicis per l'estereotip erroni sobre com hauria de reaccionar una víctima 'real'. Hem d'utilitzar els descobriments neurocientífics per evitar que aquests mites serveixin com a argument per a la defensa en casos de violència sexual i per garantir que es faci justícia a les víctimes."
La violació i l'agressió sexual, recorda l'estudi, són tipus distintius de comportament humà agressiu i criminal que són comesos de manera aclaparadora per homes i dirigits a dones. El 30% de les dones han patit una violació o una agressió sexual al llarg de la seva vida, uns atacs que tenen un impacte "devastador" tant en les víctimes com en la societat.
Al Regne Unit i Gal·les, la policia va registrar més de 70.000 violacions el 2021-2022, però només el 3% va acabar amb un càrrec o condemna per a l'agressor, alerta l'estudi.
Més de 3 agressions sexuals al dia a Catalunya
A Catalunya, les denúncies per agressions sexuals no han parat de créixer des de l'any 2018, amb l'excepció del 2020, primer any de pandèmia. Se'n denuncien més de 3 al dia, segons dades dels Mossos d'Esquadra.
En els últims dos anys, del 2021 al 2022, les denúncies van augmentar en un 23,6%, i entre les que més han crescut, hi ha les agressions a menors. De les 1.359 denúncies d'agressions sexuals que es van presentar, 4 de cada 10 víctimes eren menors d'edat (el 38,2%): el 15,4% de les víctimes tenien menys de 12 anys i el 22,8% tenien entre 13 i 17 anys.
- ARXIVAT A:
- Agressió sexual Ciència Salut