París acull els Jocs amb inquietud per la cerimònia d'obertura i els valors olímpics en qüestió

Ha arribat el gran dia. Després de molta preparació, i amb unes últimes hores marcades pel sabotatge a gran escala de la xarxa de trens d'alta velocitat, París encara la gran festa mundial dels Jocs Olímpics, una ocasió única per ajuntar persones, sensibilitats i particularitats del món on tots vivim. Per agrupar-les en un sol lloc i un espai curt de temps, per competir però també per conviure, almenys una mica, tant als estadis com a la Vila Olímpica o als mateixos carrers de la ciutat amfitriona.

Hauria de ser també, com diu el president del COI, Thomas Buch, un bon moment per a la reflexió, perquè "en aquests moments foscos, els valors olímpics importen més que mai". París, i França, estan disposats a comprar aquest missatge d'inclusió, sostenibilitat i unitat.

Els Jocs volen ser virtuosos i exemplaritzants en el màxim d'aspectes possible. L'Ajuntament de París, per exemple, explica al seu web oficial que aquesta és una ocasió per "construir una ciutat més duradora, més inclusiva, més justa, més bonica, més esportiva i més cívica per a tots els habitants de París". 

Els valors olímpics, en qüestió 

I rere aquestes paraules és on les bones intencions ja comencen a grinyolar. Perquè els exemples del que algunes organitzacions franceses han qualificat de "neteja social" no han parat de succeir-se, fins aquesta mateixa setmana prèvia, amb expulsions de persones que dormen a la intempèrie, en places i espais públics de tota la ciutat. Tot i que, segurament, dins l'administració pública francesa a qui menys se li pot retreure aquesta política d'expulsions és a l'Ajuntament de París.  

El col·lectiu Le Revers de la Medaille (L'Altra Cara de la Moneda), que agrupa un centenar d'organitzacions que monitoritzen i ajuden el que anomenen "usuaris del carrer", assegurava en la darrera roda de premsa que l'alcaldia ha estat l'única institució amb qui han pogut col·laborar. 

Fa gairebé un any que es van agrupar per intentar minimitzar l'impacte que els Jocs tindrien en les persones que "viuen i treballen a l'aire lliure" i que, remarcaven, "tenen els mateixos drets que tots els habitants fixos o puntuals que a París pernocten sota un sostre". 

El fenomen no els venia de nou. Activistes socials procedents de Vancouver o de Rio de Janeiro els van posar en antecedents del que havia passat en aquestes seus olímpiques: processos d'expulsió dels habitants més vulnerables dels centres de les ciutats per la senzilla raó que donen una imatge de pobresa que molesta els responsables polítics.

A París, els encarregats de portar a terme aquestes expulsions de migrants i persones en situació vulnerable han estat la policia i els gendarmes per ordre de la Prefectura, el que a casa nostra serien les delegacions del govern.   

No s'ha fet en aquests Jocs cap enquesta per saber si realment la gent que viu al carrer molesta algú més que als responsables polítics. Perquè si l'objectiu d'aquesta millora de la imatge de París fos la millora de les condicions de vida d'aquests usuaris de l'espai públic tothom remaria en la mateixa direcció. 

El que denuncia Le Revers de la Medaille, però, és tot el contrari: de l'abril del 2023 al maig del 2024, més de 12.500 persones van ser forçades a marxar de París i rodalia, 3.434 de les quals eren menors d'edat. Una xifra que multiplica per tres les expulsions d'anys anteriors. 

15 milions de visitants a París 

Mentrestant, al voltant del museu del Louvre, dels Jardins de les Tulleries, de Notre-Dame o del Pont de l'Alma, desenes de visitants miren l'escenari de la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics des del darrere de les tanques. La sensació que fa París aquests dies és la d'una ciutat engabiada i d'un Sena intocable. I així hi estarà almenys fins dissabte 27, l'endemà de la inauguració.  

El govern calcula que aquest estiu passaran per la capital francesa fins a 15 milions de visitants. No tot seran turistes estrangers, la gran majoria són francesos procedents d'altres punts de l'Hexàgon i els territoris d'ultramar. Però, curiosament, aquests dies previs no són pocs els taxistes que es queixen perquè tenen poca clientela.  

Els Jocs, entusiasmen o espanten? 

Una enquesta feta a 1.500 francesos per l'Institut IFOP diu que els Jocs Olímpics generen indiferència a més d'un terç dels ciutadans (36%), inquietud a un 27% i només satisfacció i entusiasme a un 23% i 12%, respectivament. No són percentatges gaire engrescadors i això que, a mesura que s'ha anat acostant la data, la satisfacció ha augmentat. 

Si es mira el mapa del centre de París a tres dies de la inauguració, s'entendrà el perquè: moltíssims carrers tallats. Travessar el Sena en cotxe, malgrat alguns "carrils olímpics" habilitats per autoritats i taxistes, és gairebé impossible. I això genera problemes de trànsit al "perifèric", les rondes de circumval·lació de París.  

La seguretat, un repte majúscul 

Tots els bons valors que porten els Jocs Olímpics al darrere comporten, inevitablement, que hi hagi persones que els vulguin atacar. I assegurar que es puguin desenvolupar en pau és el repte més complex de tots, per al govern francès. París mai havia viscut un desplegament com el d'aquests dies, en temps de pau.  

La cerimònia d'obertura és l'esdeveniment més exigent. Es farà al llarg del Sena i l'exèrcit s'hi ha desplegat per controlar que no hi passi res, literalment per terra, mar i aire. Amb drons vigilant contínuament l'espai aeri i amb bussejadors i sonars al fons del riu. Els inhibidors de drons ja s'han hagut de fer servir aquesta setmana prèvia per sobre la Vila Olímpica. 

Al voltant de la riba del riu Sena s'hi han activat tres perímetres de seguretat per accedir als espais on es faran proves olímpiques, marcats amb tres colors: blau, vermell i gris, que és el més restrictiu. En aquesta darrera zona s'hi entra o bé amb l'acreditació olímpica o bé amb un codi QR que s'ha hagut de demanar prèviament a la Prefectura i justificar que es viu o es treballa a la zona perimetrada. Hi ha control de les bosses i verificació de la identitat amb el DNI o el passaport.

Pel que fa al risc d'atemptats, el Ministeri de l'Interior ha investigat més de 770.000 persones: tot el personal que treballa pels Jocs, els periodistes acreditats de tot el món i també els 45.000 voluntaris. I segons dades de mitjans de juliol, ha descartat més de 3.500 peticions. Entre elles, 130 persones classificades "S" --que vol dir que suposen un perill per a l'Estat, sense especificar més--, 16 de classificades com a radicals islamistes i una desena també descartades per ser "pròximes" a moviments islamistes, d'extrema esquerra o d'extrema dreta.   

Ciutadans obligats a quedar-se a casa  

Algunes de les mesures preventives vulneren directament els drets de moviment d'alguns ciutadans francesos. Interior ha activat per aquest període olímpic almenys 155 Micas, sigles de "mesura individual de control administratiu i de seguretat". O sigui la prohibició, per a alguns ciutadans considerats "perillosos" o "sospitosos", de moure's d'una àrea concreta, encara que no hagin estat condemnats per cap delicte. És una xifra que no es veia des de l'estat d'urgència que es va activar a França del 2015 al 2017 arran dels atemptats de Bataclan.  

De cara al visitant, per reforçar la imatge de seguretat, el desplegament de forces de l'ordre al carrer és continu. Els dies punta hi ha patrullant pels carrers de París i rodalia fins a 45.000 policies i gendarmes, una xifra que es reduirà a 30.000 durant la resta dels Jocs. A aquests homes i dones cal afegir els 2.500 agents d'altres països, els 20.000 agents de seguretat privada i els 10 .000 militars desplegats per l'operació antiterrorista "Sentinella". 

Tot plegat, per garantir que la gran festa mundial dels Jocs Olímpics sigui un gran èxit de París i de tot França.