París és molt car
Enllaç a altres textos de l'autor
Ricard Torquemada
Periodista i analista en les transmissions dels partits del Barça a Catalunya Ràdio.
El relat del partit va ser accidentat i el resultat necessita ser contextualitzat per ser ben interpretat. Quan arriba el mes d'abril i els quarts de final de la Champions, l'exigència competitiva augmenta. Encara que el París Saint-Germain sigui un projecte tendre, encara inacabat, ningú no pot discutir-li el seu potencial ofensiu a través de la mescla entre Ibrahimovic, Lavezzi, Lucas Moura i Pastore, ni tampoc l'auxili en l'emergència del millor central del món, Thiago Silva.
El Barça va viure la primera part immers en la inestabilitat. Malgrat que quan madurava la possessió al camp rival, trepitjava l'àrea amb relativa facilitat per la superioritat numèrica al migcamp contra Beckham i Matuidi i pel govern de la banda dreta d'Alves contra Pastore, exigit en esforços defensius que el superen, també patia al darrere. Quan Lucas Moura accelerava, la transició del Barça tremolava; quan Ibrahimovic s'oferia en la passada llarga, la defensa blaugrana s'angoixava, i quan Lavezzi anava a l'espai, l'organització barcelonista s'esquerdava. Per tot això, el partit es va convertir en un duel a les àrees, un escenari que l'equip de Vilanova normalment rebutja.
Ara bé, l'autoritat de Valdés a la porteria més l'inconformisme de Messi en el marc d'un partit com a visitant on els gols cotitzen doble podia obrir les portes a una oportunitat d'encarrilar la classificació. Una gran passada profunda del millor Alves de la temporada cap al millor jugador del món va significar el primer gol, un gran pas endavant abans de fer-ne un enrere de conseqüències encara incalculables. Després de tres anys sense perdre's un partit gran, un esforç excessiu per la musculatura del bíceps femoral dret el van apartar de les segones parts, tant del partit com de l'eliminatòria.
El Barça va interpretar molt bé aquesta limitació a la segona part, on va preferir les possessions llargues a les profundes, desactivant l'anada i tornada que havia seduït el PSG en els primers minuts de joc. Es va refugiar en el control d'Iniesta, Cesc va acompanyar el joc de posició amb intel·ligència i l'equip va obligar el rival a anar a remolc fins que la confluència d'una errada inacceptable de reglament de Stark i la superioritat francesa en l'assignatura de la pilota aturada van ferir el Barça. Mascherano i Alba topen en la defensa d'un córner i queden fora de la jugada, mentre que l'àrbitre alemany no atura el joc i Valdés refusa una rematada clara d'Ibrahimovic. Encara descontent amb la primera errada per no aturar el joc, fa fora els dos futbolistes pel successiu córner, l'origen d'una segona jugada que acaba en una falta lateral que es converteix en el gol de l'empat. Sense Messi ni Mascherano per a la tornada, el Barça havia de domar els minuts finals per evitar ensurts, però una connexió entre els secundaris Cesc i Alexis, més insistent que encertat durant la nit, van provocar un penal que Xavi va transformar. No va ser l'últim salt mortal del partit perquè encara es reservava la sorpresa d'un gol de Matuidi en un xut enverinat per un rebot en Bartra.
Un bon resultat, empat a dos, amb una factura caríssima, com passa normalment a París en qualsevol activitat. El Barça haurà d'improvisar una parella a l'eix de la defensa amb Piqué i sobretot haurà d'aprovar un examen de maduresa com a equip per sobreviure a la baixa del jugador més influent del planeta. Un dia havia de passar, la vacuna de Messi contra les lesions no podia ser eterna, encara que fes tres anys que jugués tots els partits sense cap absència. Ara li toca rematar l'eliminatòria a l'equip, al pla, als socis futbolístics, al tècnic, al públic, al Camp Nou. Una semifinal de Champions bé s'ho val.
El Barça va viure la primera part immers en la inestabilitat. Malgrat que quan madurava la possessió al camp rival, trepitjava l'àrea amb relativa facilitat per la superioritat numèrica al migcamp contra Beckham i Matuidi i pel govern de la banda dreta d'Alves contra Pastore, exigit en esforços defensius que el superen, també patia al darrere. Quan Lucas Moura accelerava, la transició del Barça tremolava; quan Ibrahimovic s'oferia en la passada llarga, la defensa blaugrana s'angoixava, i quan Lavezzi anava a l'espai, l'organització barcelonista s'esquerdava. Per tot això, el partit es va convertir en un duel a les àrees, un escenari que l'equip de Vilanova normalment rebutja.
Ara bé, l'autoritat de Valdés a la porteria més l'inconformisme de Messi en el marc d'un partit com a visitant on els gols cotitzen doble podia obrir les portes a una oportunitat d'encarrilar la classificació. Una gran passada profunda del millor Alves de la temporada cap al millor jugador del món va significar el primer gol, un gran pas endavant abans de fer-ne un enrere de conseqüències encara incalculables. Després de tres anys sense perdre's un partit gran, un esforç excessiu per la musculatura del bíceps femoral dret el van apartar de les segones parts, tant del partit com de l'eliminatòria.
El Barça va interpretar molt bé aquesta limitació a la segona part, on va preferir les possessions llargues a les profundes, desactivant l'anada i tornada que havia seduït el PSG en els primers minuts de joc. Es va refugiar en el control d'Iniesta, Cesc va acompanyar el joc de posició amb intel·ligència i l'equip va obligar el rival a anar a remolc fins que la confluència d'una errada inacceptable de reglament de Stark i la superioritat francesa en l'assignatura de la pilota aturada van ferir el Barça. Mascherano i Alba topen en la defensa d'un córner i queden fora de la jugada, mentre que l'àrbitre alemany no atura el joc i Valdés refusa una rematada clara d'Ibrahimovic. Encara descontent amb la primera errada per no aturar el joc, fa fora els dos futbolistes pel successiu córner, l'origen d'una segona jugada que acaba en una falta lateral que es converteix en el gol de l'empat. Sense Messi ni Mascherano per a la tornada, el Barça havia de domar els minuts finals per evitar ensurts, però una connexió entre els secundaris Cesc i Alexis, més insistent que encertat durant la nit, van provocar un penal que Xavi va transformar. No va ser l'últim salt mortal del partit perquè encara es reservava la sorpresa d'un gol de Matuidi en un xut enverinat per un rebot en Bartra.
Un bon resultat, empat a dos, amb una factura caríssima, com passa normalment a París en qualsevol activitat. El Barça haurà d'improvisar una parella a l'eix de la defensa amb Piqué i sobretot haurà d'aprovar un examen de maduresa com a equip per sobreviure a la baixa del jugador més influent del planeta. Un dia havia de passar, la vacuna de Messi contra les lesions no podia ser eterna, encara que fes tres anys que jugués tots els partits sense cap absència. Ara li toca rematar l'eliminatòria a l'equip, al pla, als socis futbolístics, al tècnic, al públic, al Camp Nou. Una semifinal de Champions bé s'ho val.
