París frena l'encariment dels preus de lloguer, encara disparats a Berlín
Les dues ciutats disposen d'un sistema que en teoria no permet als propietaris encarir els contractes per damunt d'un topall
La gran diferència amb l'índex de preus de lloguer presentat aquest dimecres per la Generalitat, és que París, Lilla i Berlín han posat en marxa sistemes vinculants, que obliguen el propietari a negociar quan pretengui llogar el pis per més diners dels que marca una forquilla de preus oficials.
En el cas de París, l'estat limita l'actualització anual de preus amb un índex que es calcula a partir de la inflació -deixa fora alguns productes o serveis. Aquest any, la revisió anual d'un contracte en vigor no pot superar el 0,51%:
Èxit relatiu a París
A París, l'evolució dels preus dels contractes de lloguer s'ha moderat, i ara pugen, de mitjana, un 1,2% anual. Els preus es van començar a frenar ja el 2014, un any abans que l'índex de referència entrés en vigor, l'1 d'agost del 2015.
El sector interpreta, malgrat tot, que l'anomenat "encadrement" dels lloguers ha aconseguit consolidar la frenada de preus, en una ciutat amb un mercat immobiliari tan actiu com és París. El febrer d'aquest any, Lilla es va incorporar al sistema.
Fracàs a Berlín
En el cas de la capital alemanya, des del 2015, els preus dels nous contractes de lloguer no poden pujar més d'un 10 per cent respecte del preu mitjà. I, de moment, deixa un regust agredolç; de mitjana, els preus, efectivament, no superen aquest topall, però, a la pràctica, a molts districtes de la ciutat els pisos s'han encarit molt més. A més, molts propietaris van anticipar la regulació del 2015 apujant els preus abans.
Un altre factor que explica la dificultat de controlar els preus és que, en molts casos, resulta complicat saber quant pagava l'anterior inquilí. I, com en el cas de París, habitualment el llogater prefereix evitar obrir un conflicte amb el propietari quan s'hi juga la casa.
Fora de la norma queden l'obra nova i els pisos totalment renovats.
