Parla una víctima d'abús sexual de l'escolapi Josep Blay: "Ho vaig dir de nena i tampoc s'ha fet justícia"

L'any 2009, l'Anna Berengué i altres nenes rebien catequesi a la parròquia d'Alella. L'ensenyament l'impartia una voluntària i es feia en grup, però de vegades un capellà les feia passar individualment a la sala del costat, on els feia tocaments íntims amb el pretext de revisar que coneguessin les pregàries. És el relat que tres dones --ara de més de 20 anys-- van fer al judici contra l'escolapi Josep Blay per abusos sexuals, celebrat ara fa un any. 

L'octubre passat el jutjat de Mataró el va considerar culpable de tres delictes d'abusos continuats a menors de 13 anys i el va condemnar a una multa de 7.000 euros; una sentència que van recórrer acusació i defensa.

Ara l'Audiència de Barcelona ha substituït la multa per una pena de 22 mesos i mig de presó, un temps que no és suficient per assegurar que hi entri.

"Em sembla una burla a totes les víctimes d'abusos sexuals que a un abusador sexual no el posin a la presó; ell té 83 anys i el temps que li queda l'hauria de passar entre barrots."

"Em sembla molt injust que et diguin que si ho haguessis dit abans potser hauríem pogut fer alguna cosa, perquè jo ja ho vaig dir abans i tampoc estan fent res" lamenta l'Anna, molt decebuda per la pena.

Creu que la sentència envia un missatge descoratjador a les víctimes perquè "encara que el cas no hagi prescrit ni l'acusat sigui mort no es fa justícia".

El tribunal també li imposa una indemnització de 2.000 euros per a una de les víctimes, de la qual en fa responsables subsidiaris l'Escola Pia de Catalunya, la congregació de Blay, i l'arquebisbat de Barcelona, com a responsable de la parròquia d'Alella.

La lentitud del procés judicial com a atenuant

Tant la sentència del jutjat de Mataró com la de l'Audiència de Barcelona reconeixen com a atenuant les dilacions indegudes, és a dir, que el procés judicial s'ha allargat diversos anys, per rebaixar la pena a Josep Blay.

De fet, entre la denúncia i el judici van passar més de 7 anys. Si bé les víctimes van advertir les mares poc després dels fets, l'any 2010, van decidir no denunciar-lo si Blay deixava de tenir contacte amb menors.

Sis anys després, el 2016, quan van saber que el religiós havia estat a l'Escola Pia de Balaguer, van portar el cas a la justícia. Els escolapis defensen que, tot i col·laborar amb el centre, no es quedava mai sol amb els infants.

"Des del moment que hi ha la denúncia, se l'aparta de qualsevol contacte amb infants i joves, va a parar a una residència geriàtrica sense fer cap altra feina que no sigui acompanyar un malalt, fer de xofer... i sempre sota supervisió del seu rector", argumenta Jordi Vilà Font, actual provincial de l'Escola Pia de Catalunya.

I afegeix: "Blay estava jubilat; per tant, no treballava. Sí que és veritat que a Balaguer, quan hi va en algun moment determinat, li demanen que entri i faci alguna celebració, sempre en context de famílies, mai quedant-se sol amb infants."

Va continuar fent celebracions religioses

Quan va conèixer els abusos, l'arquesbisbat de Barcelona va expulsar Blay de la parròquia d'Alella i el va suspendre d'exercir com a capellà dins el seu territori.

També va obrir una investigació interna en el marc del dret canònic, tal com s'informava en aquest comunicat. Finalment, la sanció que se li va imposar va ser "apartar-lo definitivament de qualsevol feina parroquial i prohibir-li qualsevol activitat que impliqués contacte directe amb menors".

Això no obstant, abans que arribés aquesta sanció, Blay va continuar fent celebracions religioses a altres bisbats, com el de Solsona. Per exemple, va participar en la benedicció del Diumenge de Rams a Tàrrega, l'any 2011.

Així ho demostren les imatges aparegudes al setmanari local Nova Tàrrega.

Segons l'arquebisbat, era tasca dels escolapis informar altres bisbats de la situació del capellà.

Sota l'aixopluc dels escolapis

De moment, Josep Blay, que ara té més de 80 anys, no ha deixat de ser sacerdot ni tampoc ha estat expulsat de l'orde dels escolapis. De fet, al març, el felicitaven pel 60è aniversari de la seva ordenació a diverses xarxes socials de l'orde.

Actualment continua vivint en una residència de la congregació. Segons el seu provincial, esperaven que la sentència de l'Audiència de Barcelona fos ferm --ara ja ho és-- per decidir quina sanció li imposen:

"L'enviarem a la Santa Seu i farem el que ens diguin: des de l'exclaustració --deixar de ser escolapi-- i la secularització --deixar de ser prevere-- fins a conductes d'acompanyament, d'estar en una casa amb poca feina i sense càrrecs."

Vilà reconeix que haurien d'haver actuat abans: "No hem estat a l'altura i no hem fet el que havíem de fer. Si ho haguéssim de fer ara, ho faríem molt diferent: portaríem el cas directament a la justícia i superaríem el dret canònic, que és el judici que es va fer en aquell moment."

Alguns escolapis, de fet, van fins i tot minimitzar els fets. El provincial de l'època, Jaume Pallarolas, els definia com una "relliscada i debilitat" que, segons un informe que va fer el 2010, havien suposat "un parèntesi a la vida de Blay".

Oberts a esclarir si hi ha més víctimes

Preocupats perquè hi pugui haver altres víctimes del mateix agressor, posen a la seva disposició un correu electrònic: protecciodelmenor@escolapia.cat: "Li demanem que escrigui per poder trobar la veritat i fer justícia."

TV3 --en una investigació conjunta amb El Periódico-- per informar de nous abusos coneguts arran del documental "La fugida", coproduït pels dos mitjans, ha demanat a l'Escola Pia de Catalunya la relació de centres i parròquies on ha treballat Josep Blay des del 1964, quan va ser ordenat, però l'entitat assegura que no pot facilitar aquesta informació mentre la persona sigui viva.

Sí que han confirmat que el capellà va treballar a l'Escola Pia de Sitges, entre el 1967 i el 1970, i a l'Escola Pia de Moià, entre el 1970 i el 1976. No obstant, asseguren que durant aquells anys "no es va detectar cap anomalia".

Tampoc el Departament d'Educació ha informat sobre la resta d'escoles --públiques o concertades-- on Blay va treballar "per protecció de dades".

Graduada en Periodisme, amb una investigació sobre els abusos de Blay

L'Anna, que ara és periodista, màster en Periodisme Internacional per la Universitat de Stirling, està determinada a trencar el tabú dels abusos sexuals:

"Tothom l'evita, però és un tema que s'ha de seguir investigant i s'han de descobrir més coses; n'hi ha tantes d'enterrades que no en sabem ni la meitat."

Per això va decidir fer el treball final de màster sobre el seu cas: "No només per descobrir coses que no sabia, sinó per explicar que això en un poble com Alella que sembla tan maco també hi passa; és a dir, que pot passar-li a qualsevol i a tot arreu."