Parlar en català és el quart motiu de discriminació a Barcelona

En l'últim any, les denúncies per discriminacions lingüístiques a Barcelona han augmentat gairebé un 40%, fins a arribar a les 125: totes, sense excepció, pel català. Ho diu l'últim informe de l'Observatori de les Discriminacions a Barcelona, que situa el català només pel darrere del racisme, els motius de salut i l'LGTBI fòbia com a causes de discriminació a la ciutat.

Del conjunt de 865 situacions discriminatòries que es van denunciar a Barcelona l'any passat, 230 van ser per racisme i xenofòbia, 217 per qüestions de salut, 205 per LGTBI fòbia i 125, per parlar en català.

En el cas de la discriminació lingüística, la majoria de denúncies són de persones a qui els han negat l'atenció en català, en bars, restaurants, comerços o bancs. L'agent discriminador, majoritàriament, pertany a l'empresa privada, en una vuitantena dels casos.

L'àmbit sanitari

Però en 40 casos denunciats, qui discrimina per raons de llengua és l'Administració Pública. La majoria dels denunciats són funcionaris de l'àmbit de la Salut i agents dels cossos de seguretat locals.

La Plataforma per la Llengua, que forma part de la Taula d'Entitats amb Servei d'Atenció a la Discriminació, considera especialment preocupants els episodis de discriminació dels malalts en l'atenció sanitària.

Mireia Plana, vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, alerta de situacions en què es posa en risc l'estabilitat i la salut de les persones per "fòbia lingüística": "Hi ha casos de gent gran, per exemple, amb Alzheimer o altres demències, que es troba que no té ningú que li parli en català, la qual cosa també la desequilibra, la inquieta."

Plana n'explica d'altres en el mateix àmbit de l'atenció sanitària que s'han denunciat aquest any:  

"Vam tenir un cas molt flagrant d'una persona amb una depressió important i fins i tot amb tendència suïcida a qui se li negava l'atenció psicològica perquè parlava en català."

En aquest sentit, Plana recorda que la lingüista Carme Junyent ja va alertar d'aquesta tendència en un article pòstum en què explicava que havia passat els seus últims dies de vida a l'hospital sense el dret garantit de poder-se morir en català.

El cas de la mare de la Noemí

Una de les 125 denúncies per discriminació lingüística a Barcelona del 2023 la va presentar la Noemí. La seva mare, de 88 anys, estava ingressada a l'Hospital de l'Esperança, a Barcelona, per una infecció d'orina greu.

Explica que les infermeres la van desatendre durant tot un dia perquè els parlava en català: "Li posaven sèrum i antibiòtic per la vena. Ella va veure que no gotejava bé i va demanar que li revisessin. Ho va demanar en català i la infermera li va dir que no l'entenia i que li parlés en espanyol. Se'n va anar sense arreglar-li el problema."

"I encara va tornar amb una colla de 5 infermeres més i la van tornar a esbroncar recordant-li que estava a Espanya"

La Noemí recorda que a les 10 de la nit, l'única infermera que sabia català l'hi va arreglar i la mateixa infermera li va demanar que ho denunciessin, perquè passava moltes vegades.

Quan la mare va sortir de l'hospital, la Noemí ho va denunciar i al cap d'uns mesos des del centre li van dir que a aquella infermera no li havien renovat el contracte.

Fer passar la víctima com a agressor

Mireia Plana explica que en els casos de discriminació lingüística sovint els agents discriminadors modifiquen la narrativa dels fets per no fer front a la denúncia i acaben culpabilitzant la víctima: "Hi ha aquest fenomen de fer que la víctima en realitat es consideri l'agressor. Per això és tan important conscienciar tots els catalanoparlants i no només els catalanoparlants, que aquí es parla català no per ofendre ningú, sinó perquè és la nostra llengua i perquè és el nostre dret."

"Per tant, ningú es pot sentir agredit perquè algú se li adreci en català, al contrari."

Les entitats animen els afectats a denunciar-ho per fer aflorar aquests casos, ja que en les situacions de discriminació hi ha una tendència generalitzada a la infradenúncia.

Albert Fages, coordinador de l'Oficina per la No Discriminació, explica el protocol que se segueix: "Davant d'una discriminació, la situació pot acabar amb un escrit de denúncia per la via judicial o pot acabar amb un acompanyament i amb una opció de coordinacions en diferents serveis. O també oferim la possibilitat de l'atenció psicològica."

Preguntat per aquestes dades, el Departament de Política Lingüística de la Generalitat ha apuntat que condemna aquestes situacions i reconeix que parlar català ha esdevingut difícil en alguns contextos, fins al punt de destacar en el rànquing de discriminacions. Ara mateix a Barcelona, només el 36% dels ciutadans té el català com la seva llengua habitual