Parlen joves migrants: "A les xarxes malparlen de nosaltres, però no els segueixo el joc"

"Lamine Yamal? És un crac!" Tots quatre somriuen quan els preguntem pel jugador estrella del Barça i de l'última Eurocopa. Ens en parlen com un model, per a ells. Algú qui amb talent i humilitat està triomfant en el seu àmbit professional.

Són joves arribats a Catalunya els últims anys. Ja estan estudiant, esperant que els permisos de treball es materialitzin d'una vegada. "A mi m'agrada fer cine", diu en Madou. A en Musa, soldar. "Molt". A l'Abed, cuinar. I a l'Ebrima, la informàtica.

Bona part del temps el dediquen, de moment, a estudiar català. "De mica en mica s'omple la pica, no?", riu en Musa. Tot just acaba de fer 18 anys. És de Gàmbia. Ha estat gairebé un any en un centre de menors i ara n'ha sortit sense papers.

Amb la darrera reforma del reglament d'estrangeria semblava que tots aquests joves, en només tres mesos, tindrien l'autorització de treball i residència. No és el seu cas. "Alguns amics meus fa vuit, deu mesos que esperen", diu l'Ebrima. Ell en fa set que va sol·licitar els papers.

També té 18 anys. Ha fet unes pràctiques en un supermercat, però el cap no el va poder contractar perquè encara no té el permís de treball.

"Estic tranquil, però quan em ve al cap el tema dels papers, em quedo molt malament."

Com viuen el debat sobre la immigració?

El debat públic segueix centrat, ara mateix, en com les comunitats autònomes han d'assumir l'acollida d'aquests joves. I justament, aquest dimarts, el Congrés dels Diputats ha de començar el tràmit de la reforma de la llei d'estrangeria perquè tots els territoris n'assumeixin una part de manera vinculant.

Tots quatre joves n'estan al cas, i també del soroll que sovint es repeteix a les xarxes socials sobre el col·lectiu de joves estrangers. "Quan la gent no parla bé de nosaltres, penso, deixa-ho estar", diu en Musa. "Cadascú té el seu pensament."

"Ningú dels que venim aquí pensa a robar", lamenta en Madou. "Venim a treballar, estudiar i poder viure". Va arribar de Gàmbia amb només 15 anys, en una pastera direcció a les illes Canàries. Ara en farà dos que és a Espanya.

"A les xarxes sempre parlen malament de nosaltres, però no els segueixo el joc."

D'aquí pocs dies haurà de marxar del centre de menors on encara viu, perquè les proves de l'edat han determinat que té 18 anys. "A mi personalment no m'afecta de manera negativa", diu l'Ebrima. "Tampoc contesto malament. No els segueixo el joc", afegeix.

Buscant famílies d'acollida

"És clar que quan tingui papers tornaré a Algèria per veure la família", exclama l'Abed. Ell té 20 anys, ja va acabar la seva estada en un centre, i ara espera poder conèixer una família d'acollida.

Juntament amb els altres nois del grup, es troba cada setmana amb les referents de l'Associació Punt de Referència. Busquen famílies amb qui els nois puguin estar-s'hi durant nou mesos. Una bona manera per crear vincles amb persones d'aquí, aprendre l'idioma i tenir un contacte directe amb la cultura catalana.

"Jo estic vivint amb una noia que es diu Joana", diu en Musa. "És com la meva mare". La Joana té 77 anys i li insisteix, explica, en què aprengui català. "Em costa molt, però m'agrada."

L'associació es fa càrrec de les despeses d'alimentació i necessitats bàsiques. Ja porten una seixantena d'acolliments, en els 22 anys que fa que dura el projecte.

"Més del 70% dels joves continuen la relació amb la família d'acollida després d'acabar la convivència", diu Bàrbara Bort, de Punt de Referència.

Des de l'associació també constaten que les millores en els tràmits d'estrangeria ni estan arribant tan de pressa ni a tants joves com s'esperava. I mentrestant, els acompanyen perquè puguin completar alguns estudis i teixir relacions a Catalunya.

Ara han acabat el curtmetratge "Som el futur de demà", juntament amb l'Agència Talaia. 

"Abans pensava en el passat", diu un dels nois que participa en el rodatge. "Ara penso en el present i en el meu futur."