Participació històrica a França: un 66,71%, la més alta en 40 anys

França ha votat des de les vuit del matí en la segona volta de les eleccions legislatives anticipades convocades pel president, Emmanuel Macron, arran dels mals resultats obtinguts a les eleccions europees del 9 de juny, en què l'extrema dreta va ser la força més votada.

A les 20 hores, la participació ha arribat al 66,71%, més de vint punts més que a la mateixa hora en les eleccions legislatives del 2022, quan va ser del 46,2%. Es tracta de la participació més alta en una segona volta des de les legislatives de 1981, fa més de 40 anys. 

Diumenge passat només 76 diputats van obtenir un suport necessari per ser elegits directament, d'almenys el 50%, i no haver d'anar a la segona volta.

Els 501 restants s'han elegit aquest diumenge en 501 circumscripcions, a moltes de les quals hi ha hagut menys paperetes que fa una setmana, perquè més de 200 candidats d'esquerres i macronistes s'han retirat per ajudar a concentrar el vot contra l'extrema dreta.

Així, els electors s'han trobat que en la majoria de les circumscripcions només hi ha dos candidats, mentre que en 89 n'hi ha tres i en dues fins a quatre.

Aquesta estratègia de cordó sanitari contra Reagrupament Nacional, la formació d'extrema dreta liderada per Marine Le Pen, que presenta Jordan Bardella, sembla que hauria funcionat segons els primers sondejos. L'electorat, no només ha barrat el pas a l'extrema dreta, també l'ha situat en tercera posició. 

Fa una setmana, a la primera volta, RN es va endur un de cada tres vots emesos pels francesos i va ser la força més votada per primera vegada a la història. La segona opció més votada va ser el Nou Front Popular, que aplega les esquerres, i Ensemble, la formació de Macron i l'actual primer ministre, Gabriel Attal, va quedar tercera.