"Patim perquè els boscos no cremin, però es moren de set": Què es pot fer per salvar-los?
La sequera més greu de l'últim segle està tenint impactes importants al 90% de Catalunya i als boscos, el paisatge està començant a canviar
En ple hivern, els boscos catalans ja estan en alerta. Som al març, hi ha comarques en risc d'incendi i els Bombers han avançat quatre mesos la campanya de prevenció. És una situació inèdita, una més de les que demostren com la sequera està impactant el medi natural.
Quan parlem de manca d'aigua, el cap se'n va de seguida a pensar en les restriccions als usos derivats de l'activitat humana. L'agricultura ha estat la primera a retallar el consum, però ara també ho nota la indústria i el sector serveis.
En alguns pobles, l'aigua ja s'ha de transportar en camions cisterna, i en altres s'aplicaran reduccions de pressió per fomentar l'estalvi. Són mesures que poden mitigar els impactes socials i econòmics, la cara més visible de la sequera.
Més enllà de pobles i ciutats, però, hi ha un entorn on l'impacte de la manca d'aigua es fa visible de manera molt crua: els boscos. Només hi arriba l'aigua de la pluja i les nevades, cada cop més escassa, i arbres amb més de mig segle de vida n'estan patint les conseqüències.
L'equip del programa "Canvi de cicle", dedicat a estudiar els efectes de la sequera, ha acompanyat els Agents Rurals en un dels vols de reconeixement que fan per recomptar les afectacions sobre les masses forestals. Ho fem al Berguedà, amb Pep Comellas, agent major de Recursos Forestals del Cos d'Agents Rurals.
Arbres morts a les capçaleres dels rius
"Aquests arbres han tirat la tovallola. Les arrels s'han assecat". El diagnòstic de Comellas és sever. Des de l'aire, pot reconèixer quins arbres han patit la sequera de l'estiu de 2022 i quins la de 2023. La manca continuada de pluja està causant estralls, i dibuixa cicatrius amb desenes d'arbres secs, morts, en llocs on no s'havia vist mai.
Els boscos són el millor termòmetre de la sequera: per viure, només compten amb l'aigua de la pluja, cada cop més escassa. Ens enfilem a un helicòpter dels Agents Rurals per observar les cicatrius que la sequera hi ha deixat.@324cat @senseficcio @pereboschg#Sequera3Cat pic.twitter.com/qUcx8WpM4U
3Cat (@som3cat) February 25, 2024
L'helicòpter s'enfila des de Berga fins a Bagà. En Pep assenyala un vessant de la muntanya: "això és la capçada del Bastareny", un dels afluents del riu Llobregat.
"Aquí no hi hauria de faltar l'aigua, però mira com està". A simple vista, podem comptar una bona colla d'arbres, sobretot pins rojos i alzines, greument malalts o morts.
El paisatge ja està canviant
Per què està passant, això? Un cop a terra, ens trobem amb la investigadora del CREAF Mireia Banqué, coordinadora del projecte Deboscat. Les últimes dades disponibles alertaven d'una afectació massiva de la sequera als boscos catalans i les d'aquest any es temen molt pitjors.
"Estem veient cada cop més arbres secs i en més llocs", explica Banqué. Ens mostra un pi roig amb les fulles, en forma d'agulles, completament descolorides. "Aquest és un arbre que aguanta, aguanta i aguanta fins que no pot més", descriu. "Quan està així, és que ja ha dit prou".
No és ni molt menys l'únic que trobem en aquest bosc del Lluçanès.
"El pi roig és un arbre molt habitual al centre d'Europa. Catalunya és la part més meridional del seu hàbitat, i ara estem veient que en comarques com Osona, el Lluçanès o el Berguedà està començant a desaparèixer", diu Banqué, "perquè aquests arbres, que tenen 60 o 70 anys, van néixer i créixer en unes condicions d'aigua que ara han canviat completament".
L'últim Atles Climàtic del Servei Meteorològic de Catalunya ja alerta d'aquests canvis en el paisatge. L'escalfament global i les sequeres amenacen àmplies zones del país de convertir-se en semiàrides.
Què s'hi pot fer? "Tallar un arbre no és un crim"
Canvis d'aquest calibre són difícils d'aturar, però sí que es poden implementar mesures d'adaptació a les condicions atmosfèriques. Per a Banqué, la clau és la gestió forestal:
"Els boscos catalans són generalment molt densos, hi ha molts arbres junts. Això fa que hagin de lluitar per l'aigua."
La clau per reduir aquesta afectació és la gestió forestal: reduir la quantitat d'arbres que competeixen per un recurs cada cop més escàs. "Tallar un arbre no és un crim. Hem de deixar de veure els boscos com temples intocables de la natura", assegura Banqué:
"Patim molt perquè els boscos no se'ns cremin, però se'ns estan morint de set."
De fet, una millor gestió forestal també redueix el perill d'incendi, perquè tenir grans masses boscoses seques genera més combustible per a les flames. I reduir la quantitat d'arbres també beneficia els rius: si els boscos són menys densos, retenen menys aigua i el cabal fluvial creix.
Un "Canvi de cicle"
La crisi de l'aigua actual posa en qüestió moltes pràctiques del passat i obliga a repensar les maneres de produir-la i consumir-la. Aquesta sequera per a la qual encara no s'albira un final encamina el país cap a un canvi del cicle de l'aigua.
TV3 ha emès aquest dimarts a la nit el programa especial "Canvi de cicle", en què es fa una radiografia de la situació de la sequera. Pots recuperar-lo aquí:
