Paulina Flores: "Volia escriure una novel·la més política i em vaig acabar refugiant en l'amor"
ACN Barcelona - L'escriptora xilena Paulina Flores (Santiago, 1988) ha publicat 'La pròxima vez que te vea, te mato' (Anagrama), una novel·la que segueix la vida de la Javiera, una jove xilena que arriba a la ciutat de Barcelona gràcies a una beca de postgrau en literatura. Allà comença una relació amb en Manuel - el seu company de pis - que a la vegada manté una relació a tres bandes amb la Laura i l'Armonía, portant a la protagonista a una espiral de gelosia. Tal com explica l'autora en una entrevista a l'ACN, la història va arribar en un moment en que sentia que havia perdut el rumb pel que fa als seus ideals i també l'optimisme. "Volia escriure una novel·la més política i em vaig acabar refugiant en l'amor", sosté.
La trama del tercer llibre de Flores, que arriba aquest dimecres 19 de febrer a les llibreries, se centra en la Javiera, una noia que aterra a la capital catalana, deixant enrere el seu país d'origen. Un cop allà es troba una situació complicada pel que fa a l'habitatge, un fet que la porta a compartir pis amb un jove de qui s'acabarà enamorant. El que no s'imagina és que aquest amor haurà de ser compartit, ja que en Manuel no contempla una relació de monogàmia, un fet que posarà contra les cordes a la protagonista.
Segons l'autora, el fet de tractar aquest tipus de relacions va sorgir de la sensació que durant una època tothom en parlava i coneixia a persones que optaven per aquesta fórmula. "Es va presentar com una alternativa per administrar el temps", recorda Flores, "i també per acabar d'una vegada amb la fantasia idea de l'home i la dona". En aquest sentit, subratlla que en el cas de la protagonista no és que ella ho vulgui com a tal, sinó que més aviat s'hi troba perquè està "entusiasmada" amb un personatge que ho practica.
L'autora també aprofita aquesta conjuntura per fer un retrat d'una generació molt concreta: la millennial, a qui es va vendre que "el capital cultural" podia servir per a alguna cosa. "Potser el llit on dorms és fred, però si pots anar a una festa i dir alguna cosa interessant esdevé una mena de retribució simbòlica", insisteix.
De fet, si bé la narradora és una noia que desprèn molta "tendresa" és, a la vegada, "cínica i irònica" i, sobretot, "molt entregada a l'entusiasme de la vida". Pel que fa a les similituds que pot tenir la protagonista amb la mateixa autora hi ha sobretot el fet d'arribar a una ciutat diferent, en aquest cas a Barcelona. "Viure en una ciutat és com enamorar-se, i a la protagonista li passa perquè ella és ben romàntica", assenyala, "li agraden les coses boniques, i Barcelona ho és".
Pel que fa al títol, 'La pròxima vez que te vea, te mato', Flores explica que va tenir un petit entrebanc amb Instagram, el qual va censurar-lo per l'etiqueta 'te mato'. Un fet que sorprèn l'escriptora, ja que la mateixa setmana que això passava Elon Musk feia la polèmica salutació.
Una veu per a tota classe de públic
Després dels seus dos llibres anteriors: 'Qué vergüenza' (2016) i 'Isla decepción' (2021), la carrera de Flores s'ha enlairat notablement creant una important bossa de lectors de totes les edats. "Em sento com una banda de punk que toca per esnobs i pobres", bromeja. Aquesta darrera ja s'ha titllat en algun espai de 'generacional', una etiqueta que Flores rep molt satisfeta.
En aquest sentit, recorda que el seu amor per la literatura ve de molt lluny, i que fins i tot en alguna ocasió l'ha comparat amb un "matrimoni" perquè continua "bojament enamorada" d'escriure. Això sí, admet que per fer-ho s'ha de tenir temps i també disciplina.
En el seu cas, per exemple, l'ajuda tenir una rutina molt similar cada dia que deixi la porta ben oberta a la "creativitat" que pugui venir. Respecte a nous projectes ha enllestit "a tall de descans" de la novel·la una sèrie de poemes i un títol de no-ficció. També té previst fer un recull de diferent material que ha anat publicat al llarg del temps.
