Paz Esteban, la directora del CNI que ocupa una de les cadires més compromeses de l'estat

Paz Esteban, directora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), està en el punt de mira. L'espionatge a l'independentisme català, que, de retruc, ha permès descobrir que almenys Pedro Sánchez, Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska també han estat espiats amb Pegasus, ha posat a la corda fluixa una directora del CNI fins ara desconeguda.

Esteban sempre ha tingut una excel·lent relació amb la ministra de Defensa, Margarita Robles.

Va prendre possessió del càrrec de directora del CNI el 30 de gener de 2020, tot i que exercia aquesta funció des d'uns mesos abans, quan va plegar l'anterior director del CNI: Félix Sanz Roldán, molt proper al rei Joan Carles.

En el seu primer discurs oficial, Esteban va anunciar que un dels seus principals objectius seria modernitzar el CNI, fer-lo més transparent i apropar-lo a la ciutadania. Això és el que deia aleshores: 

"Si no ens renovem i ens conformem amb el que ja tenim, quedarem enrere. Serem irrellevants i qui ens amenaça i posa en risc la nostra seguretat haurà guanyat la partida. Això no podem permetre-ho."

L'ascens d'una analista del Cesid 

Paz Esteban no era nova a la casa quan va accedir a la direcció. Llicenciada en Filosofia i Lletres, va ingressar a l'antic Cesid el 1983, època convulsa als serveis secrets espanyols per les escoltes il·legals al rei Joan Carles.

Gairebé quaranta anys després, unes altres escoltes l'han posat en el punt de mira. Esteban té un perfil molt analista, res a veure amb alguns directors anteriors, de caire més polític.

Durant la seva llarga trajectòria s'ha dedicat a elaborar informes sobre l'OTAN, el jihadisme i els atemptats de l'11-M i l'11-S, entre altres.

L'any 2017, però, la seva escalada al CNI s'accelera. Aquell any, l'any del referèndum de l'1 d'octubre, es converteix en la número 2 del CNI, presidit llavors per Félix Sanz Roldán. És un moment on els serveis d'intel·ligència espanyols centren bona part de la seva feina en investigar el procés independentista.

Durant aquests últims dos anys, Paz Esteban ha fet poques aparicions públiques, però en un congrés sobre ciberseguretat, celebrat al novembre de 2021, va fer unes declaracions que ara semblen premonitòries:

"Cuidin la seva identitat digital i cuidem tots les nostres dades."

Una ombra en els 20 anys del CNI

La crisi de l'espionatge amb Pegasus han obligat Paz Esteban a suspendre l'acte dels 20 anys del CNI previst per a aquest divendres i que havia de presidir el rei Felip.

L'acte estava concebut per posar en valor un Centre Nacional d'Intel·ligència on treballen 3.000 agents. Ja s'havien enviat les invitacions, inclosos els directors d'alguns serveis d'intel·ligència internacionals.

El CNI va néixer l'any 2002 per fer un rentat de cara a l'antic Cesid, esquitxat per diverses polèmiques, com les escoltes il·legals que es van fer a polítics, empresaris, periodistes i fins i tot el rei Joan Carles.

Aquest escàndol va provocar l'any 1995 les dimissions en cadena del director del CNI de l'època, Alonso Manglano; el ministre de Defensa, Julián García Vargas, i el vicepresident del govern, Narcís Serra.

En un judici posterior, l'Audiència de Madrid va condemnar a sis mesos de presó alguns dels implicats, com Alonso Manglano i Juan Alberto Perote, excap de l'Agrupació Operativa de Missions Especials, una figura també molt controvertida en la història dels serveis secrets d'Espanya.

La imatge del Cesid, de fet, va ser molt qüestionada durant anys per altres afers, com la implicació d'alguns agents en el 23-F, la guerra contra ETA i la creació dels GAL.

De moment, Paz Esteban es manté en el càrrec de directora del CNI. Alguns dels seus predecessors, com Alberto Saiz, van acabar dimitint per pressions internes.