Pedralba, un poble arrasat per la dana: "Ni l'alcalde ha pogut contactar amb el 112"

La farmàcia ja no existeix, ni molts comerços, ni moltes cases, i els carrers s'han convertit en fang i piles i piles de mobles i objectes que abans formaven part d'alguna casa i d'alguna vida. Ara estan a punt de llençar-se a la brossa.

Pedralba és un poble de poc més de 3.000 habitants de la comarca de la Serrania, al País Valencià. Aquest dimarts el poble va quedar pràcticament tot inundat.

L'aigua va arribar a més de quatre metres i en algunes cases tocava el sostre del primer pis. De moment, no tenen constància de cap mort, però han passat dos dies dels aiguats i encara no han aconseguit contactar amb els serveis d'emergència. Ho explica el regidor de l'Ajuntament, Javier Pons:

"No hem pogut contactar amb ningú. Tampoc hem rebut cap informació institucional. Ni l'alcalde, identificant-se com a tal, ha pogut contactar amb el 112."

La desesperació entre la població és palpable i també hi ha molta frustració. Senten que els han abandonat. La Raquel Gallachs, que ha vist com casa seva quedava inservible, ho diu amb contundència: "Ningú ens ha vingut a ajudar. Ens hem hagut d'arreglar nosaltres tots sols."

Tota una vida molla i inservible

De feina, n'hi ha molta. Parlis amb qui parlis, tothom ha perdut alguna cosa. Ens hem trobat amb en Valentino, de 82 anys, traient tots els mobles de casa seva i llençant-los al carrer amb les seves filles. Estaven plens de fang. Fa dos dies que no dormen i tenen la sensació que la seva vida s'ha estroncat de cop. "És tornar a començar", explica.

Va ser tot molt ràpid i no van tenir temps de salvar res, només es van poder salvar ells mateixos, que van aconseguir pujar als pisos superiors quan l'aigua els arribava als genolls. "La sensació és la de perdre moltes coses que constitueixen la teva vida. Tots els meus llibres, els meus records. Hem de tornar a començar de zero", afegeix el Valentino.

A casa d'en Lluís l'aigua va arribar fins al tercer pis, pràcticament. Ens ha pujat fins al terrat per ensenyar-nos com es va desbordar el riu Túria i com l'aigua del riu dels diferents barrancs va arribar al poble i ho va negar tot. La seva família encara no ha pogut dormir:

"El meu fill té atacs de pànic. Em demana que anem a viure a un altre lloc."

La Raquel ens l'hem trobada pel carrer pràcticament descalça. "No tinc ni sabates, ja no em queda res", explicava.

A casa de la Toñi Domínguez l'aigua va arribar fins al balcó. "Aquí s'ho ha emportat tot, tot. No queda res."

La farmàcia, que era nova, ara ja no existeix. I al supermercat del poble, sense llum, tots els aliments congelats i refrigerats s'han fet malbé.

La solidaritat veïnal, l'única manera de resistir

Sense l'UME, ni serveis d'emergència, els veïns s'ajuden entre ells per intentar fer front a aquest desastre. Com que no tenen llum, la megafonia de l'Ajuntament és l'única manera de comunicar qualsevol novetat.

Han habilitat també el casal d'avis com a punt de trobada. També reparteixen l'aigua que els arriba i, si tenen menjar, també el distribueixen. Cada nit fan una reunió amb la policia local per gestionar les prioritats de l'endemà.

Al poble també s'hi acosten voluntaris d'altres pobles menys afectats a portar menjar o roba. Com en José Luis Navarro, que ve d'Alboraia:

"He portat roba i una paella que he fet per animar la gent."

De fet, van ser l'alcalde, el regidor i un policia municipal qui es van dedicar a anar casa per casa per saber si hi havia gent morta o desapareguda. No van comptar amb cap equip d'emergència. "Dimarts el primer que vam fer va ser començar a picar a les portes, a fer sonar clàxons", explica el mateix regidor Javier Pons.

"Ha sigut pitjor que el temporal del 1957"

Els habitants de Pedralba tenen molt present el temporal que va haver-hi el 1957. Era la catàstrofe més gran que havien viscut al poble. Ara ja no és així. Aquesta gota freda ha sigut pitjor.

De fet, l'aigua no havia arribat mai tan amunt. "L'aigua va arribar als quatre metres, un metre més que la riada del 57", explica l'Antonio, un altre veí.

Demà, a Pedralba, es llevaran i la situació serà encara molt complicada. Massa, com diu la Raquel: 

 "Un poble petit, sense ajuda, no pot tirar endavant."