Pedres gegants que cauen del cel: els meteoròlegs estudien un fenomen creixent a Catalunya

Del congelador d'una veïna de Sant Pere de Torelló en surt una bossa de boles de gel més grosses que un puny. L'Ester Casali les va recollir el 2 d'agost al jardí de casa seva perquè els meteoròlegs del Servei Meteorològic de Catalunya en van veure unes fotos a les xarxes i s'hi van posar en contacte. 

No es va atrevir a sortir de casa fins que va passar una estona després que acabessin de caure del cel aquelles pedres descomunals. De fet, és de lògica pensar que una pluja d'esferes de gel d'aquestes magnituds pot posar en perill la teva vida. 

"Eren molt més grans, però no vam sortir fins que es va acabar, perquè feia por. Ens va destrossar gairebé totes les teulades del poble, més d'un miler, inclosa la nostra. Evidentment ningú s'atrevia a sortir. Els cotxes també van quedar fets pols."

Pedres gegants de gel, cada cop més perilloses

Sense anar més lluny, durant la pedregada de la Bisbal d'Empordà del 2022, una nena va morir per aquesta causa. Va ser el detonant d'aquesta investigació única al món.

Els meteoròlegs van veure que els episodis insòlits fins ara de pedres gegants havien començat a passar a casa nostra i que cada cop en tindríem més. Així que calia saber més coses sobre el fenomen. 

"Quan ens van dir que era per a una investigació, vam voler col·laborar, perquè s'ha de saber per què es fan, perquè no són normals", diu l'Ester. 

Els meteoròlegs, la Carme i en Tomeu, van casa per casa muntant laboratoris improvisats als menjadors i les cuines. Allà pesen les boles de gel, les mesuren, les envasen al buit i se les emporten en una nevera portàtil. 

Un dels veïns que també en va recollir i que les ha guardat durant aquests mesos és el conegut meteoròleg radiofònic Martí Oliveras. Entre bromes, entrega la bossa de boles de gel immenses a la Carme i al Tomeu: "Me les volia posar al gintònic, però us les he guardat perquè tot sigui per la investigació". Intenta treure ferro a la desgràcia que va significar: milions en pèrdues materials i veïns atemorits.

"A mi, com a meteoròleg, em fascinen aquests fenòmens, però allò feia molta por."

Recorda que "va començar a caure calamarsa i, en el moment que va començar a caure'n més i més grossa, ens vam començar a espantar; es va convertir en un desastre, perquè veies que ho va destrossar tot; jo, per exemple, em vaig quedar sense cotxe".

Preveure abans la caiguda de pedres gegants

Les primeres pedregades amb pedres gegants es van començar a registrar el 2022 a la Bisbal d'Empordà i el 2023 a la Sènia, amb pedres que feien 8, 9, 10... i que van arribar als 12 centímetres de diàmetre. 

Són tan perilloses que, tot i que es poden preveure amb unes hores d'antelació, si es pogués fer abans es podrien prevenir destrosses materials i personals importants. Per això Santi Segalà assenyala la importància de l'avenç d'aquest estudi:

"Hem d'aconseguir millorar i fer la predicció amb més antelació. I, de moment, l'estudi està avançant moltíssim en la bona direcció."

Un tac a una bola de gel per obtenir informació científica crucial

En Tomeu i la Carme se'n van amb la nevera portàtil fins a la consulta d'un dentista de Barcelona, que ha volgut col·laborar amb aquest projecte. La seva missió és fer un tac a les boles de gel, com si fossin un pacient més. Això no s'havia fet mai, enlloc del món, així que veure el seu interior obre un ventall de possibilitats per entendre millor quin mecanisme fa que cada cop siguin més descomunals.

"Veient com s'han format podrem acabar sabent si caurà pedra de 5, de 10 o de 15 centímetres" diu Carme Farnell Barqué, investigadora del Servei Meteorològic de Catalunya. 

En la investigació hi col·laboren catedràtics de la Universitat de Barcelona com Javier Martín Vide, que assegura que "aquestes pedregades han vingut per quedar-se":

"El motiu és el canvi climàtic: cada cop hi haurà fenòmens més extrems, això ja ho sabem, i en les pedregades també passa. Tenim més temperatura al mar, el Mediterrani s'està escalfant moltíssim, la temperatura de la superfície també és molt més alta, i hi ha més inestabilitat. Per tant, sí, tindrem pedres més grosses i més perilloses."

I com que les pedres es formen als núvols, carregats de l'energia de l'aigua que hi puja per l'escalfament del mar, les pedregades més violentes, que històricament havien passat al pla de Lleida, ara estan més alineades amb la costa. La raó és que el clima canvia tan ràpidament que els fenòmens meteorològics també.