Pedro Pascal controla l'ansietat amb un gest que explica a Bella Ramsey: "La sento aquí"
L'actor de "The last of us" confessa a la seva companya de sèrie durant una sessió de fotos per què es posa la mà a l'estómac
L'actor xilè Pedro Pascal, reconegut pels seus èxits a "The Mandalorian", "Joc de Trons", "Narcos" i ara a "The last of us", també és estimat pel gran públic per la seva amabilitat, sentit de l'humor i naturalitat. Ara s'ha fet encara més pròxim confessant obertament que té ansietat.
El gest de posar-se la mà a l'estómac amb el qual sovint el veiem posant davant les càmeres o en esdeveniments públics, no és un posat: l'ajuda a controlar l'ansietat que sent en aquestes situacions.
Divendres passat, a la catifa vermella d'una gala promocional de la sèrie "The last of us" d'HBO Max, a Los Angeles, Pascal posava amb Bella Ramsey, amb qui coprotagonitza la sèrie.
Entre flaix i flaix, la jove actriu va fer broma del gest de Pascal, imitant-lo. Va posar-se la mà a l'estómac i després sobre la de l'actor. Aleshores Pascal, que ha establert una relació gairebé de pare/filla amb Ramsey arran de la sèrie, li va dir:
"Saps per què (ho faig)?"
"Per què?", va preguntar ella
"Perquè és on sento la meva ansietat"
La petita conversa s'ha fet viral:
El vídeo ha corregut per les xarxes, on n'hi ha que ja han comprovat la repetició del gest fent una recopilació de fotografies.
@toniobrien89 #CapCut #pedropascalsimp #pedropascalsupremacy #pedropascal #anxiety ? original sound - ??Toni Pascal??
Les fotos de l'actor suggereixen que fa gairebé 20 anys que ho fa, l'últim cop a la catifa vermella de la gala Met aquest dilluns.
Visibilitzar els trastorns mentals
La naturalitat de la confessió de Pascal, gairebé un consell per a la jove actriu, ha generat nombroses mostres de suport i felicitacions per una actitud que ajuda a normalitzar els problemes de salut mental a la societat. Sobretot a Hollywood, on els actors semblen molt allunyats de la realitat de la resta dels mortals.
Pedro Pascal se suma a molts altres famosos que últimament han admès la seva vulnerabilitat amb problemes de salut mental, com Ed Sheeran, per depressió i bulímia; Stromae, que acaba de suspendre una gira, per atacs d'ansietat i pànic, o Miki Núñez, que ha confessat un trastorn alimentari.
Controlar l'ansietat amb un gest
El gest de Pascal per fer front a la seva ansietat és un bon mètode, segons Keith Humphreys, professor de psiquiatria a la Universitat de Stanford, i col·laborador del Washington Post. "Concentra't en la teva respiració, posa els peus a terra. Somriu encara que no tinguis ganes de somriure", aconsella Humphreys. "Tensa els músculs i deixa'ls anar, després tensa'ls de nou i repeteix. Relaxa el teu cos, i molta gent trobarà que les teves emocions cedeixen."
El que fa Pascal és localitzar on sent la seva ansietat, que en molts casos se situa a la boca de l'estómac, o en el diafragma que intervé en el ritme de la respiració, i ajuda a relaxar la zona per desbloquejar-la.
Tot i que és un gest que ajuda a controlar l'ansietat, i arriba a ser un hàbit, es diferencia del que s'anomena "stimming", que són conductes més repetitives i rítmiques, com fer girar un bolígraf, mossegar-se les ungles, o moure una cama, que són reaccions mecàniques del cos o hàbits inconscients que es fan per reconduir l'estrès.
L'actor, de nom complet José Pedro Balmaceda Pascal, fill d'un metge especialista en fertilitat, pren el cognom artístic de la seva mare, Verónica Pascal, que és psicòloga infantil i de la qual també potser va rebre la recomanació.
L'actor, de 48 anys, té molts números de convertir-se en l'actor de l'any 2023, després dels seus últims treballs com a protagonista a "The last of us", d'HBO Max, i de "The Mandalorian" a Disney+, que ja té tercera temporada.
Aviat estrenarà "Extraña forma de vida", el western d'Almodóvar, i una "road movie" dirigida per Ethan Coen.
A la gala del Met, Pascal ja va ser un dels que va cridar més l'atenció vestit de Valentino, de vermell i amb bermudes, però és que a la gala on va fer la seva confessió viral, hi va acudir amb una espècie de bata d'estar per casa, amb uns pantalons de ras, que també es feien mirar.
