Pegasus: Sánchez anuncia una nova llei de secrets oficials i més control judicial al CNI

El president del govern espanyol ha anunciat dos canvis legislatius que afecten el Centre Nacional d'Intel·ligència, per "modernitzar-ne el marc regulador".

El primer, una nova llei d'informació classificada --és a dir, de secrets oficials-- que substituirà la que està vigent, aprovada el 1968. Segons ha defensat, "és fonamental que la norma s'adapti als principis democràtics."

El segon és la reforma de la llei orgànica que regula el control judicial del CNI. L'objectiu d'això, ha dit el president espanyol, és "reforçar les garanties del control i assegurar el màxim respecte als drets individuals i polítics de les persones".

Sánchez ho ha avançat al Congrés dels Diputats, al ple monogràfic que es fa aquest dijous sobre l'espionatge amb Pegasus i sobre el Catalangate. 

"Ens posarem al dia per evitar que aquestes escletxes de seguretat es tornin a obrir en el futur."

El ple ha començat amb el discurs del president. Gairebé una hora en què, entre altres coses, ha tret pit de la resposta del seu govern al cas.

Així, Sánchez ha fet referència a la comissió de secrets oficials, en què va comparèixer la ja exdirectora del CNI, o a l'informe del defensor del poble, que, segons ha recordat el president, conclou que els serveis secrets van demanar autorització judicial per intervenir els mòbils de 18 dirigents independentistes, no pas dels 65 que diu l'informe de CitizenLab, que, per al president espanyol, "presenta molts dubtes raonables".

Segons Sánchez, si hi ha hagut altres espionatges, els han fet "actors desconeguts" --com assegura que han fet amb ell i amb els ministres Robles i Marlaska-- i no pas els serveis secrets espanyols. I hi ha afegit que, qui ho hagi fet, està cometent un delicte i "no hi ha cap causa política ni raó d'estat que ho pugui justificar".

En aquest sentit, ha dit que el seu govern no ha tolerat "ni tolerarà" cap "abús" als drets de les persones.

"Preocupació per la seguretat nacional"

El president, en tot cas, ha volgut justificar l'espionatge, recordant que entre 2015 i 2020, amb la declaració d'independència, i els "incendis" i els "sabotatges" durant les protestes del 2019 a la sentència el procés, hi havia "una enorme preocupació sobre la seguretat nacional".

D'aquí ve, ha dit, que el CNI proposés les intervencions a la justícia. Ara bé, ha assegurat que el govern "no coneix ni decideix les actuacions dels serveis d'intel·ligència"; per tant, tampoc sobre l'espionatge al president Pere Aragonès i la resta de líders independentistes. I ha assegurat:

"Pot haver passat en un altre govern, però no ha passat mai amb aquest i els garanteixo que no passarà."

Recuperar la confiança

I aquí ha tornat a reivindicar la via del diàleg amb Catalunya i ha lamentat que el cas d'espionatge hagi "minat la confiança" i afectat les relacions entre executius.

Sánchez ha assegurat que pensa mantenir la seva estratègia de negociació "perquè creiem que el retrobament entre tots els catalans és necessari". I hi ha afegit: "La meva aposta personal, absoluta i rotunda és reprendre el diàleg amb les institucions catalanes."

"El conflicte amb Catalunya no està superat", assegura, "però l'hem tornat allà d'on no hauria d'haver sortit, que és el terreny de la política".

La resposta dels independentistes

Les explicacions de Sánchez no han satisfet el president de la Generalitat. Pere Aragonès ha valorat a Twitter la intervenció i torna reclamar "explicacions clares i responsabilitats":

Les preguntes essencials continuen sense resposta. Davant d'aquest cas d'espionatge massiu sense precedents no val minimitzar i deixar passar el temps. Només explicacions clares i responsabilitats.

— Pere Aragonès i Garcia 🎗 (@perearagones) May 26, 2022

Abans, al Congrés, tant Esquerra com Junts han retret a Pedro Sánchez que, al seu parer, no hagi assumit responsabilitats.

El primer ha estat Gabriel Rufián, que ha plantejat al president espanyol per què ofereix ara més control judicial del CNI quan "el primer controlador" és ell. I hi ha afegit que "Espanya no és una democràcia plena" si passa això:

"Quin d'aquests 18 espiats era un narcotraficant, un delinqüent o un jihadista internacional? Si no ho eren, es pressuposa una cosa encara més perillosa: que vostès consideren que l'independentisme és una amenaça per a l'estat igual que el jihadisme internacional."

Per la seva banda, Míriam Nogueras ha acusat el president de "venir amb romanços" i tractar-los com a "estúpids". La líder de Junts també li ha retret que ell "n'és el responsable" i, davant del Catalangate, "només ha pres una decisió: substituir la directora del CNI".