Sánchez empetiteix i confia en el nou PP

Passadís del Congrés dels Diputats. Un quart de sis de la tarda. Pedro Sánchez abandona la cambra amb cara de cansat després de vuit hores i quart de debat parlamentari. Marxa corrents perquè fa tard a un acte a tocar, al Museu del Prado, amb el primer ministre dels Països Baixos, Mark Rutte.

Poc habitual en ell, encara té temps per fer-nos un últim comentari per reblar la llarga discussió política: "Espero que el PP donarà suport al decret. No han dit que no. Ens aferrarem a aquest clau". Una frase que recull l'estat d'ànim del president del govern espanyol després de passar el primer tràmit, encara sense votacions, del pla de xoc de resposta a la guerra.

Pedro Sánchez ha aconseguit l'aplaudiment dels seus, fins i tot el dels socis de govern, i un sí tímid i poc entusiasta de la resta d'aliats parlamentaris que s'anirà definint abans que el paquet de mesures urgents s'hagi de convalidar i votar-se al Congrés a finals d'abril.

Ara bé, després de clamar un cop i un altre per la "unitat" per fer front a la guerra i a deixar de banda el sectarisme per afrontar les mesures per pal·liar les conseqüències de la guerra, no ha pogut sumar un PP que està en un període d'impàs. "Què més ha de passar perquè donem una resposta unitària?", repeteix des de dilluns el líder socialista per reclamar el suport de la dreta.

Als passadissos de la cambra, els fontaners de la Moncloa despleguen la seva estratègia i contraposen el discurs "sòlid, solemne i d'estat" del seu cap, i retreuen, indignats, el to del PP. "Què tenim al davant?", es pregunten, i reclamen als conservadors seny per tenir un projecte de país i una oposició que estigui a l'altura. I en això treballa Pedro Sánchez, que espera rebre de forma immediata, si pot ser la setmana vinent, Alberto Núñez Feijóo a la Moncloa.

"Crec que seria important que el grup popular, en aquesta nova etapa diferent, amb nous lideratges, faci un gir no de 360 graus, sinó de 180, i passi del "no" a construir conjuntament i a traslladar un missatge d'unitat, que crec que és important. Per això em continuo aferrant aquest clau, perquè el PP no diu que no a la convalidació del decret llei", assegura el mandatari espanyol.

Fins al final del mandat

I és que Pedro Sánchez està sol, empetitit, i confia en el nou PP per a transitar fins al final del mandat. Juga al límit i fins a l'últim minut. Fins ara li ha sortit més o menys bé, amb alguns ensurts importants, però encara queda molta lliga (legislatura) i és molt complicat que tot el pes caigui només en un sol jugador, ell, perquè suposa un desgast polític de conseqüències incalculables.

Fins i tot dins el mateix govern li costa Déu i ajut tirar endavant els grans projectes, com el pla de resposta a la guerra. Per això busca la complicitat del nou PP, que de moment li ha tornat a esmenar totalment no tan sols el pla de xoc, que han batejat frívolament amb el sobrenom de "pla primavera", sinó la política europea i la nova relació amb el Sàhara.

Però sobre el Sàhara els populars no han estat sols en la desqualificació del gir de Sánchez, perquè el president espanyol no compta amb cap suport més al Congrés, i ja es veurà a les votacions de les iniciatives que ja hi ha a la cambra sobre la matèria quan s'hagin de sotmetre a votació les pròximes setmanes.

Ara per ara el PSOE només té els seus 120 diputats, mentre que a l'altre costat hi té pràcticament la resta de la cambra. Sánchez està en una absoluta soledat. I no només això, ja que mentre ell defensava a la tribuna a del Congrés la realpolitk i reclamava "comprensió" per a un nou pas i una nova oportunitat, els seus aliats parlamentaris i els socis de govern eren al carrer, davant dels lleons, fent costat als saharauis. No hi havia els ministres d'Unides Podem, però sí algun secretari d'estat i alhora secretari general del PCE i destacats portaveus de la formació morada. Mala peça al teler.