Pedro Sánchez, "Manual de resistència": últim capítol?

La nit del 28M, a la sala de premsa del carrer Ferraz, la seu central del PSOE, la pregunta que es repetien els periodistes era quantes vides li quedaven a Pedro Sánchez després de la doble patacada a les eleccions municipals i autonòmiques. Li passaria factura o no?

Tothom coincidia que el responsable de la trencadissa socialista, del que va passar aquell dia en la majoria de les comunitats autònomes i als principals ajuntaments d'Espanya (Catalunya al marge) tenia només un nom: Pedro Sánchez Pérez-Castejón.

Aquella nit, el president espanyol no es va deixar veure per la seu socialista, sumida en una profunda depressió. Només la portaveu del partit i ministra d'Educació, Pilar Alegría, va llegir unes frases, entre les quals n'hi va haver una que ja s'havia sentit feia just trenta anys en aquell mateix indret: "Hem entès el missatge."

La va pronunciar Felipe González una nit de juny del 1993 quan va guanyar, contra tot pronòstic, les eleccions generals a José María Aznar. Tot i que Sánchez no va fer acte de presència a Ferraz, no es va quedar quiet.

Canvi de rumb a mitjanit

A mitjanit va reunir el seu nucli dur i va decidir que la resposta a la patacada local i autonòmica era dissoldre les Corts i avançar les eleccions generals. Jugada mestra que va descol·locar tothom i que demostrava, un cop més, que el seu "Manual de resistència" no és un llibre tancat, sinó que se'n van escrivint nous capítols. I encara una altra constatació. Li quedaven més vides? Quantes? És una incògnita. Com també si el manual tindrà més capítols o n'estem llegint l'últim.

Pedro Sánchez ha presidit el govern espanyol de la XIV legislatura, el primer gabinet de coalició de la democràcia i en minoria parlamentària. El PSOE va tancar de seguida un pacte amb Unides Podem després de les eleccions del novembre del 2019. El 12 de gener del 2020, l'executiu va prendre possessió.

Només dos mesos després va decretar l'estat d'alarma per la pandèmia. El mateix Sánchez explica, en els actes electorals, que ha hagut de superar una pandèmia, l'erupció d'un volcà a l'illa canària de La Palma i una guerra a les portes d'Europa que ha provocat una greu crisi d'inflació. Malgrat tot, Sánchez defensa que ha estat una legislatura de conquestes socials sense precedents i treu pit del fet que, segons diu, la situació econòmica d'Espanya és molt millor que la de la resta dels països de la Unió Europea.

Però, tot i aquest balanç, la seva imatge pública i la seva credibilitat política han quedat molt tocades i les enquestes de cara a les eleccions de diumenge li són majoritàriament adverses. Els experts ho atribueixen al fet que en l'opinió pública ha calat el missatge de la dreta espanyola.

La dreta vol derogar el "sanchisme"

Segons el periodista Fernando Garea:

"Hi ha una desproporció enorme entre les decisions que ha adoptat Sánchez, sobretot les mesures econòmiques i les de l'escut social, i el rebuig i l'odi que provoca en algunes capes de la societat."

Aquest fenomen, continua dient, es relaciona "amb la polarització social", i també en el fet que "Sánchez ha fet un govern molt presidencial, i les enquestes reflecteixen que ha arribat a les eleccions amb una imatge personal molt desgastada".

Per la seva banda, Luis Arroyo pensa:

"La dreta ha estat capaç de situar una etiqueta: el 'sanchisme', d'una manera increïble."

L'objectiu és derogar-lo i "passar per alt la bona situació econòmica i la tranquil·litat social a Catalunya i Euskadi". Per Arroyo, aquesta "ha estat una estratègia molt sostinguda i molt dura que ha estat nefasta per al PSOE".

A poques hores de les eleccions, Pedro Sánchez apel·la a la seva èpica política, a la trajectòria personal, per tornar a guanyar contra tot pronòstic. I recorda que ja va vèncer les primàries a Susana Díaz, que va aconseguir guanyar la moció de censura a Rajoy i que el 2019 es va alçar amb la victòria en les generals.

La política de Pedro Sánchez sobre Catalunya per "restablir la convivència" i les decisions arriscades, com els indults o la reforma de la sedició, admeten des del PSOE, han pesat en el deteriorament de la imatge del seu líder. Però, no obstant això, tots coincideixen que el que més l'ha castigat han estat els embolics interns en el si del govern de coalició, sobretot amb la polèmica llei del "només sí és sí".

Els embolics del govern de coalició

Com conclou Fernando Garea: "Ha estat una legislatura molt productiva i amb moltes decisions, però també amb molts embolics interns. Es feien públiques les discrepàncies dins del govern, sortien ministres que deien el contrari que l'executiu, i, al Congrés, es mostraven les desavinences d'aspectes que s'havien aprovat al Consell de Ministres. A més a més, s'han presentat moltes iniciatives divisives, que polaritzen i que castiguen els que les presenten."

Luis Arroyo pensa que "el soroll intern també ha generat rebuig, la divisió interna dintre del govern de coalició entre el PSOE i Unides Podem, i també dintre d'Unides Podem, que ha fet un canvi de lideratge..., tot això ha perjudicat molt l'esquerra...".