Pedro Sánchez, president de rebot: entre l'obstinació i l'oportunitat
Pedro Sánchez va arribar a la primera línia de la política madrilenya de rebot. La sortida de dos regidors del PSOE que el precedien a la llista li va permetre ser regidor a l'Ajuntament de Madrid el 2003, amb Trinidad Jiménez com a cap de llista.
L'any 2009, quan Pedro Solbes va renunciar al seu escó al Congrés dels Diputats, Pedro Sánchez va aprofitar l'oportunitat per agafar la seva acta de diputat.
No aconsegueix sortir elegit per votació popular fins a les eleccions generals del 2015, quan Sánchez ja lidera el PSOE i encapçala la llista socialista. Sánchez era la gran esperança per frenar el creixement de Podem.
Pedro Sánchez deia aleshores que el seu projecte socialista es basaria en la identitat:
"El primer que farem és recuperar la nostra identitat"
Però ni els resultats de les eleccions generals del 20-D, ni els de les autonòmiques l'acompanyen i comença la contestació interna de la mà de Susana Díaz:
"Si el PP ens ha guanyat en aquestes circumstàncies és que no estàvem en el camí correcte. Un govern de coalició amb Podem, no ho veig."
Sánchez accepta l'encàrrec reial d'intentar la investidura després de la renúncia de Rajoy. Firma un pacte amb Ciutadans, però no hi ha entesa amb Podem. La pressió perquè Sánchez s'abstingui i faciliti el govern als populars es reforça des del seu propi partit.
Felipe González:
"Sánchez em va dir que no votarien en primera votació, però que passaria a l'abstenció en segona per a no impedir la formació de govern."
Amb el partit més dividit que mai, juga la carta de celebrar unes primàries per renovar la confiança de les bases, però el seu "no és no", li va fer guanyar l'enemistat dels principals barons socialistes, que el van fer fora en un tumultuós comitè federal.
La resposta de Sánchez va ser presentar batalla. Va dir que agafava el seu cotxe i se n'anava a recórrer Espanya per recuperar la cadira. Dit i fet. Amb caçadora de pell en lloc d'americana i corbata va començar la campanya per a les primàries del PSOE contra l'andalusa Susana Díaz, que comptava amb el suport de la plana major del partit.
Però Sánchez ja va donar mostres de fortalesa presentant gairebé tants avals com la seva rival. El seu lema passava del "no és no" al "sí és sí". I fa tot just tretze mesos, amb més del 50 per cent dels vots, tornava a la secretaria general del partit.
Sense escó de diputat i amb enquestes a la baixa, Sánchez no ho ha tingut fàcil per projectar la seva imatge fins que la sentència de la Gürtel i la conjuntura política l'han catapultat a la presidència sense passar per les urnes.
Vint mesos després, els precs de Miquel Iceta han obtingut resposta:
"Pedro, líbranos de Rajoy. Por Dios".
