Pegasus: arxiven el cas per l'espionatge a Pedro Sánchez per falta de cooperació d'Israel

L'Audiència Nacional ha arxivat la causa oberta per l'espionatge amb el programa informàtic Pegasus al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per la falta "absoluta" de cooperació jurídica d'Israel.

El jutge José Luis Calama ha investigat la infecció del mòbil de Sánchez, que es va produir en cinc ocasions entre els anys 2020 i 2021, i també dels ministres de Defensa Margarita Robles, Interior Fernando Grande-Marlaska i Agricultura Luis Planas.

En el cas de Sánchez, el volum d'informació extreta va ser de 2,6 gigues.

Segons el magistrat, l'espionatge va amenaçar "la mateixa seguretat de l'Estat". Tot i això, la investigació no ha pogut tirar endavant per l'absoluta falta de cooperació d'Israel, d'on és l'empresa propietària de Pegasus.

Calama explica en l'escrit de sobreseïment que no hi ha hagut cap col·laboració després de quatre peticions. Lamenta la "frustració" per aquest suport nul, cosa que argumenta que els ha "abocat de forma indefectible" els investigadors a l'arxivament provisional de la causa:

"Lamentablement, en aquest moment processal, transcorregut més d'un any des de l'emissió de l'esmentada comissió rogatòria, no s'ha rebut cap resposta. (...) Aquest silenci evidencia clarament l'absoluta falta de cooperació jurídica per part del govern d'Israel."

Per poder determinar qui hi havia darrere l'espionatge, el jutge va reclamar informació a l'empresa propietària de Pegasus, NSO GROUP, i va demanar la declaració del seu màxim responsable com a testimoni. A banda de la petició inicial, va ampliar la sol·licitud de cooperació jurídica i va enviar-los dos recordatoris, sense èxit.

El magistrat afegeix que aquest desinterès permet concloure que "mai" es donarà resposta a la petició i que des del seu jutjat "poc o res es pot fer" perquè avanci la investigació. Només hi veu una possibilitat:

"Només queda una eventual via diplomàtica que sigui capaç d'impulsar el compliment de les obligacions derivades dels tractats internacionals, i l'exercici de la qual correspon al govern, en aquest cas, a més, víctima del delicte objecte de la investigació.

El jutge afirma que "sens dubte" l'Advocacia de l'Estat, que s'ha personat en la causa, "impulsarà l'exercici d'aquesta via" a través dels mecanismes establerts.

Segons la Convenció de Viena de 1969, diu el jutge, Israel hauria d'explicar el motiu d'aquesta negativa a cooperar.

L'espionatge es va fer públic un mes després de l'esclat del Catalangate

El govern espanyol va denunciar l'espionatge amb Pegasus el maig de 2022, un mes després que hagués fet el mateix el moviment independentista. L'escàndol pel Catalangate va esclatar a l'abril, arran d'una investigació de l'organització Citizen Lab i The New Yorker que alertava que s'havia espiat una seixantena d'activistes i polítics independentistes amb el programari Pegasus.

La polèmica va acabar portant a la destitució de la directora del CNI, Paz Esteban, després d'haver admès l'espionatge a 18 independentistes catalans i haver dit que es va fer amb autorització judicial, i també que el govern espanyol no n'havia estat informat.

Fa pocs dies, l'Eurocambra va instar Espanya a investigar a fons l'espionatge amb Pegasus i va demanar a les institucions europees que lluitin contra l'ús indiscriminat de programaris espia.

El mòbil de Pedro Sánchez, espiat cinc vegades

Els investigadors consideren que el mòbil de Pedro Sánchez es va infectar cinc vegades entre l'octubre de 2020 i el desembre de 2021. El primer cop que es va detectar va ser entre el 19 i el 21 de maig de 2021, i com a mínim se li van extreure 2,57 gigues d'informació. L'accés a l'aparell hauria passat en el context de l'entrada de 10.000 migrants a Ceuta.

El segon cop, el 31 de maig, van ser 130 megabytes i va coincidir amb la cimera hispanopolonesa i amb una jornada en què el Marroc va emetre un comunicat en què va afirmar que la crisi diplomàtica amb Espanya estava motivada per la posició de La Moncloa sobre el Sàhara.

Segons el jutge, en el cas de Margarita Robles hi va haver quatre infeccions del mòbil i en el de Fernando Grande-Marlaska, dues. És diferent el cas de Luis Planas, amb una infecció que no va tenir èxit gràcies a una aplicació "vacuna".

El Centre Criptològic Nacional, adscrit al CNI, va elaborar un seguit d'informes sobre la infecció dels dispositius i va concloure que era "impossible" determinar l'autoria de l'espionatge.