Pegasus: l'Eurocambra vol enviar una missió a Espanya per investigar l'espionatge
La comissió d'investigació del Parlament Europeu creada, inicialment, per investigar l'ús de Pegasus a Polònia i Hongria es planteja enviar un grup d'europarlamentaris a Espanya arran de l'escàndol del Catalangate
La comissió d'investigació del Parlament Europeu sobre Pegasus ha acordat enviar una missió d'eurodiputats a Espanya per investigar l'espionatge.
Inicialment, populars i socialistes no apostaven per incloure l'Estat espanyol a la llista d'investigacions, però la pressió de Verds, Liberals i l'Esquerra ha servit per generar consens entre tots els membres.
De moment, és una decisió dels coordinadors de la comissió, que ara només caldrà formalitzar. Però es dona per fet que s'enviarà un grup d'europarlamentaris probablement a Madrid.
Aquesta comissió es va crear al març, inicialment per investigar l'ús de Pegasus a Polònia i Hongria, però l'escàndol del Catalangate i l'espionatge a diferents membres del govern espanyol, incloent-hi el president Pedro Sánchez, ha situat Espanya en el punt de mira.
Els objectius de la comissió
A banda de Polònia i Hongria, països que han admès haver comprat Pegasus, també s'ha decidit enviar una missió parlamentària a Israel, el país d'on procedeix l'empresa NSO, propietària del programa d'espionatge. A més, s'ha plantejat crear una delegació per investigar als Estats Units.
La comissió té la missió d'estudiar suposades infraccions de la llei europea en l'ús de programes de vigilància i, alhora, les lleis de cada país per avaluar si l'ús de Pegasus té finalitats polítiques, o si actua contra periodistes, polítics o advocats.
Aquest dimarts s'ha dut a terme la segona sessió de la comissió. Hi han participat diversos experts, que han fet notar als europarlamentaris les possibilitats del programa d'espionatge d'origen israelià i han alertat que, a banda d'accedir a tota la informació del telèfon mòbil, fins i tot pot emmagatzemar arxius externs, sense necessitat que ho faci l'usuari i, per tant, manipular la informació.
Precisament, el risc de manipulació és el que més ha subratllat Carles Puigdemont, per la implicació que podria tenir la informació tergiversada o falsa en un dispositiu si, per exemple, s'ha d'aportar com a prova en un judici.
"És tècnicament possible que algú pugui actuar en lloc nostre, però és tècnicament impossible distingir entre el que és veritat i el que és fals. Cal ser clar perquè té conseqüències en l'estat de dret, sobre els judicis que s'estan fent en un tribunal, per exemple. Cal ser precís i conèixer bé el programa informàtic o saber si hi ha cap tecnologia que permeti distingir entre el que és vertader i els que és fals."
L'espionatge amb Pegasus ha acabat costant-li el càrrec a la fins ara directora del CNI, Paz Esteban, que ha estat destituïda aquest dimarts al matí pel Consell de Ministres. Tot i això, la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha evitat fer servir aquesta paraula i ha parlat de substitució.
Sigui com sigui, amb aquest relleu al capdavant del servei d'espionatge espanyol, La Moncloa espera calmar els ànims de la Generalitat i d'Esquerra, i dels seus socis de govern.
Des del govern, però, veuen insuficients les explicacions i, de fet, el govern ha anunciat que es presentarà com a acusació particular en els casos que hi ha oberts. Reclamen, també, de forma urgent, una reunió entre els presidents català i espanyol.
- ARXIVAT A:
- CatalangatePegasus