Pegasus: quant temps fa que es coneix, a qui s'ha espiat i quin control se'n pot fer

L'espionatge a líders independentistes catalans amb el programari israelià Pegasus ha tret a la llum pública un cop més una activitat que, com és lògic, no li interessa gens la publicitat, tant als proveïdors com als usuaris.

La veritat és que des que el juliol del 2020 es va saber que s'havia espiat l'aleshores president del Parlament, Roger Torrent, Pegasus i l'empresa que l'ha creat, la israeliana NSO, no han deixat d'estar present a les notícies.

Aquest dilluns hi ha hagut un nou punt d'inflexió amb l'anunci per part del govern espanyol que el president Pedro Sánchez i la ministra de Defensa Margarita Robles també han estat espiats amb aquest programari.

Des de quan es coneix Pegasus?

El 2020 el grup de recerca Citizen Lab de Toronto va explicar que, quatre anys abans, l'agost del 2016, va detectar Pegasus gràcies a un activista dels Emirats Àrabs Units que va sospitar d'un missatge rebut.

Els investigadors de Citizen Lab van anar estirant el fil, i van anar trobant més i més casos de persones espiades amb aquest programa arreu del món i per molts països diferents.

També hi va treballar un equip de periodistes i investigadors coordinats per l'ONG Forbidden Stories, que van crear un projecte dedicat a investigar aquest programari, el Pegasus Project.

El juliol de l'any passat, i juntament amb Amnistia Internacional, van fer pública la investigació, en la qual van assegurar que s'havien espiat almenys uns 50.000 telèfons mòbils a tot el món.

A qui han espiat amb Pegasus?

Entre els afectats més remarcables, uns quants caps d'estat, com ara el de França, Emmanuel Macron, el de l'Iraq, Barham Salih, i el de Sud-àfrica, Cyril Ramaphosa.

També presidents de govern i primers ministres, com el britànic Boris Johnson, el del Marroc, Saad-Eddine el-Othmani, o el del Pakistan, Imran Khan.

En total, més de 600 alts càrrecs d'estats i governs, gairebé 200 periodistes, prop d'un centenar d'activistes pels drets humans i desenes d'empresaris.

Un dels casos més cridaners va ser l'espionatge a dues dones de l'entorn del periodista saudita Jamal Khashoggi, assassinat a Istanbul per agents de l'Aràbia Saudita, país que feia temps que volia silenciar-lo.

Pegasus a Europa i a Catalunya

Fa tres mesos es va saber que el Parlament Europeu preparava la seva pròpia investigació sobre aquest escàndol d'espionatge, sobretot pels casos detectats a Polònia i Hongria, on s'haurien espiat opositors als respectius governs.

I fa 15 dies el setmanari nord-americà The New Yorker va publicar la investigació de Citizen Lab específica sobre l'espionatge a independentistes catalans, i que van anomenar Catalangate.

Des de llavors les crítiques des de l'independentisme a l'estat espanyol, a qui ha atribuït l'espionatge, han anat pujant de to, mentre que el govern espanyol ha emès missatges contradictoris.

D'una banda, alguns ministres han assegurat que el seu govern no hi té res a veure, però la ministra de Defensa, Margarita Robles, aparentment va admetre-ho implícitament al Congrés.

Com funciona Pegasus?

És un programari que aprofita les vulnerabilitats dels sistemes operatius i les aplicacions dels mòbils de les víctimes per entrar-hi, instal·lar-s'hi i manipular-lo remotament sense que l'usuari ho sàpiga.

Així, poden descarregar-se documents i imatges de l'aparell i des del núvol d'internet, i també activar la càmera o el micròfon per espiar en directe.

Quin control té NSO de l'ús que se'n fa?

L'expert en dret informàtic Martí Manent, assegura que l'empresa ven el programari amb unes condicions que no inclouen conèixer les dades obtingudes, però sí qui són els espiats:

"Una de les confusions que hi pot haver és que la gent es pensa que NSO té accés a les dades, però contractualment no té accés a les dades. En els processos de revisió el que sí que pot verificar suposo és a qui s'ha espiat, però no les dades."

Es pot controlar judicialment?

Manent també afirma que els sistemes judicials poden intentar controlar l'ús que fan les agències estatals del programari, però es poden trobar amb un mur:

"Un jutge ho pot demanar, una altra cosa és que la col·laboració amb la justícia sigui efectiva, perquè estem parlant de matèries reservades, i els governs es reserven el dret d'informar o no informar."

Hi ha informació fiable sobre l'ús de Pegasus?

El periodista especialitzat Albert Cuesta, per la seva banda, considera que la informació que dona l'empresa sobre el control que té del programari pot ser molt esbiaixada.

També, que l'espionatge el poden fer agències estatals sense que el gruix de l'estat ho sàpiga:

"Hi ha organismes de l'Estat que no es parlen entre ells, no només en el nostre sinó en els altres, hi ha moltes publicacions sobre això, i a més, NSO diu que només ven a governs perquè és el que ha de dir, ens ho haurem de creure."

Segons Cuesta, una altra possibilitat és que extreballadors de NSO estiguin venent programes molt similars en "mercats irregulars", de manera que escaparia a qualsevol tipus de control.

Tot plegat deixa moltes incògnites obertes sobre quin paper pot haver tingut l'Estat espanyol en l'espionatge a l'independentisme, i quines instàncies el poden haver encarregat i controlat.

De moment, el govern de la Generalitat ha qualificat de "despropòsit intolerable" l'anunci de l'espionatge a Sánchez i Robles, i els acusat de tenir una "doble vara de mesurar".