Peixos als estanys del Pirineu: els van introduir els humans 700 anys abans del que es pensava

Una nova recerca publicada a Nature Communications revela que els humans podrien haver introduït peixos a l'estany Redon, situat al Pirineu català, ja al segle VII, més de 700 anys abans del que es pensava fins ara. Ho diu un estudi liderat pel CREAF, amb la participació de la Universitat de Barcelona i el CSIC.

El descobriment ha estat possible gràcies a l'anàlisi d'ADN antic recuperat dels sediments de l'estany. En un procés innovador, els investigadors han aconseguit identificar fragments d'ADN de paràsits que habiten les brànquies de les espècies aquàtiques. 

Aquesta troballa obre una nova finestra d'informació sobre l'activitat humana als Pirineus durant l'època tardoromana i visigoda.

Els peixos, introduïts per l'acció humana

Jordi Catalán, professor del CSIC i coordinador de l'estudi, explica que els peixos, com que no poden arribar per si sols als estanys d'alta muntanya, havien d'haver estat introduïts per poblacions humanes:

"Els estanys dels Pirineus no haurien de tenir peixos perquè tenen salts d'aigua que els peixos no poden pujar. Tots els estanys de muntanya on hi trobem peixos és perquè en algun moment s'han introduït. Fins ara, els documents més antics indicaven aquesta introducció va ser a partir del segle XIV o XV, però ara analitzant els sediments, hem vist que la data és molt anterior."

Segons Elena Fagín, investigadora del CREAF i autora principal de l'estudi, "la presència de peixos en aquests estanys de muntanya és un clar indicador d'intencionalitat i activitat humana". Aquesta investigació, assegura Fagín, també coincideix amb altres troballes arqueològiques a la zona que indiquen que la regió era utilitzada per pasturar ramats d'ovelles:

"Els resultats suggereixen que els habitants d'aquesta època podrien haver introduït els peixos per garantir-se una font d'aliment addicional mentre cuidaven els animals."

En paral·lel a l'estudi de l'ADN dels paràsits, els investigadors també han analitzat altres indicadors ambientals, com els pigments fotosintètics presents als sediments, per determinar com era l'ecosistema d'aquella època. 

En aquest marc, han observat que la presència de paràsits coincidia amb un augment de la productivitat de l'estany, un canvi que podria haver estat causat per l'erosió del sòl deguda a l'augment del ramat.

El treball científic destaca com l'estany Redon, situat a 2.240 metres d'altitud, ha estat durant segles relativament aïllat de l'activitat humana. Això ha permès que els canvis ecològics d'aquest lloc siguin més fàcilment atribuïbles a les accions humanes i no només a factors ambientals. 

Els paràsits, un nou camí d'investigació

Els investigadors, com el mateix Jordi Catalan, expliquen que l'ús de fragments d'ADN d'ectoparàsits obre un nou camí per comprendre millor la història de les nostres accions sobre els ecosistemes d'alta muntanya:

"És molt important la forma com ho hem deduït: no a través d'un senyal directe dels peixos, sinó a través de la presència de paràsits. Això introdueix una manera d'afrontar la investigació molt més prometedora."

La recerca, que ha estat desenvolupada durant més de quatre dècades, ha permès als científics fer importants avenços en la comprensió de la història ambiental i humana d'aquesta zona, i també en el rastreig dels impactes del canvi climàtic i de les activitats humanes en els ecosistemes.

Aquest estudi és només un dels molts en què el CREAF continua investigant les dinàmiques ecològiques de la zona. Es tracta d'un autèntic "arxiu històric natural" que permet estudiar com les activitats humanes han modelat els ecosistemes del passat i com el canvi climàtic afecta aquests mateixos entorns avui dia. 

El treball ha estat liderat pel CREAF i compta amb la col·laboració de diverses institucions internacionals com la Universitat de Barcelona, el CSIC i altres entitats acadèmiques d'Europa i Austràlia.

Aquestes noves dades podrien reescriure els coneixements sobre la història dels ecosistemes muntanyencs europeus i obrir noves línies d'investigació en la interacció entre humans i natura des de l'antiguitat.