"Em pensava que era culpa meva, el pare deia que jo el buscava": el testimoni d'una víctima d'abusos
A Catalunya, hi ha dues fundacions i 14 centres Barnahus d'atenció als infants i adolescents víctimes d'abusos sexuals i dues fundacions
Les violències sexuals a menors queden sovint invisibilitzades. Segons el Consell d'Europa, el 70% dels abusos passen a l'entorn familiar i això és un fre per denunciar-ho. A banda dels 14 centres Barnahus d'atenció als infants i adolescents que han patit abusos sexuals, a Catalunya hi ha dues fundacions que també es dediquen a tractar aquests casos i totes dues pateixen falta de recursos.
Una és la Fundació Concepció Juvanteny, que fa 20 anys que vetlla pels drets dels infants i ara en fa tres que ofereix una teràpia pionera totalment gratuïta per reparar els infants víctimes d'abusos.
A través de poques sessions, treballen l'empoderament de l'infant, l'atenció integral de la víctima i la família, i s'evita la revictimització.
Els menors dibuixen les seves agressions sexuals
El primer contacte que els infants tenen amb la fundadora i terapeuta de la fundació, Montse Juvanteny, és a través d'un llapis i un paper.
"Emocionalment, com t'has sentit en el moment que passava aquesta cosa que t'ha fet mal?", pregunta Juvanteny als infants. Tot seguit, els dona un full en blanc i uns colors. Amb gargots expressen el dolor silenciat dels abusos que han patit, moltes vegades, en l'entorn familiar.
L'últim dia de teràpia la Montse els fa la mateixa pregunta: "I ara, emocionalment, com et sents?" La terapeuta assegura que "els dibuixos parlen per si mateixos".
Una de les autores d'aquests esbossos és la Irene. Amb 14 anys, va denunciar el seu pare per abusos sexuals, però el cas va quedar arxivat per falta de proves. L'any passat va arribar a la fundació buscant ajuda, i fa uns mesos la van donar d'alta.
"L'abús que jo havia patit l'havia normalitzat i no sabia que era un abús. Més endavant em vaig adonar que no era normal el que em passava, el meu pare em posava pel·lis porno i la gent que hi sortia no era de la meva edat."
Els abusos continuats des de petita li van deixar seqüeles molt importants, tant en l'àmbit físic com emocional. Des de baixar el rendiment acadèmic fins a patir una forta depressió i un trastorn de la conducta alimentària (TCA).
La implicació de la família és primordial per a la reparació de l'infant
La fundació treballa per reparar la víctima amb la implicació de la família, que la convida a assistir a les sessions de l'infant.
"Comencem la teràpia, però qui l'acaba és la família. Pretendre que aixecant la víctima sola tota la resta es refarà és posar-li una responsabilitat massa gran."
"La importància de demanar disculpes i no perdó"
A més, Juvanteny explica que, sempre que ho vulgui l'infant, a l'agressor també se'l convida a formar part de la sessió.
"És impressionant com repara la víctima quan l'abusador demana disculpes i no perdó".
La Montse insisteix que demanar perdó requereix una resposta, és a dir, si la víctima perdona o no l'agressor. I apunta, contundentment, que "un abús és imperdonable".
Per tant, que l'agressor formi part d'una sessió serveix, explica, per treure la culpa que es pensa que té l'infant abusat. De fet, la Irene sempre havia pensat que els abusos que havia patit eren culpa seva.
"El meu pare em deia que jo el buscava, havia arribat a pensar que això passava perquè jo volia".
Després d'anys de teràpia i les sessions a la Fundació Concepció Juvanteny, ara ha entès que res del que va passar quan era una nena va ser culpa seva.
Ara fa anys que no veu el seu pare, però té un missatge per a ell:
"Ho has fet perquè tu has volgut, i ho has fet malament. Jo estaré bé, tindré la meva vida, i tu et quedaràs tota la vida pensant que ho has fet malament."
