Pensava que tenia una adolescència difícil, però tenia la síndrome de Cushing

La síndrome de Cushing és una malaltia endocrina minoritària. I com passa amb moltes malalties minoritàries, el tema de La Marató d'aquest any, és difícil de diagnosticar perquè les pateix poca gent. És el cas d'Ariadna Corretja.

Així es dibuixa l'Ariadna quan era adolescent.

"És com un desfogament de tots aquests anys que he estat patint incomprensió; he fet com una barreja de ficció amb la meva realitat del passat."

Als 12 anys li van començar a caure els cabells. I des d'aleshores va experimentar canvis dràstics, de manera constant però molt gradual. Se li va retirar la regla, li va sortir molt acné, tenia les cames plenes de blaus, el cos se li va inflar i la cara se li va posar totalment rodona.

"Eren com molts efectes, com que el cos se m'estava deformant d'una manera que no era normal, i la part anímica igual: cada cop tenia més depressions, estava més estressada."

"Quan vam veure que li passava alguna cosa més va ser quan vam veure que li començaven a sortir pèls per la barba i el coll, i després els pèls dels braços, jo no l'hi deia, però l'observava, i veia que s'anaven tornant gruixuts, com pèls d'home. I deia: 'però això què és?'", explica la mare, Mireia Corretja Torrents.

Durant set anys, amb la seva mare, van anar d'un metge especialista a un altre: dermatòlegs, ginecòlegs, psiquiatre, nutricionista... Cada un la tractava d'un símptoma, però ella se sentia cada cop pitjor. Fins que no la va veure una endocrinòloga, no va saber que tot tenia una mateixa causa: la síndrome de Cushing, una malaltia hormonal minoritària.

"Va sortir llavors que els nivells de cortisol els tenia triplicats, o sigui l'Ariadna era com una bomba d'estrès."

L'Ariadna no es reconeix quan es mira a les fotos d'uns anys enrere.

"No sabia que estava malalta, jo simplement pensava... soc diferent i ja està, l'únic que a mi m'està afectant d'una manera molt bèstia la pubertat. Tenia pensaments suïcides; si vaig seguir viva, va ser per la gent que m'envoltava, perquè jo sabia que els meus pares patien, però jo, si era per mi, volia deixar de patir, perquè jo estava patint."

El patiment va acabar perquè la síndrome de Cushing té cura. La van operar per treure-li els petits tumors benignes que li provocaven l'alteració hormonal. D'això fa dos anys, i ara ja fa gairebé vida normal i té un munt de projectes al davant.