Pep Canadell: "En el millor dels casos l'escalfament encara anirà a més durant 50 anys"

Pep Canadell viu a Austràlia des de finals dels anys 90 i des d'allà dirigeix el Global Carbon Project, el consorci científic mundial que estudia l'impacte de l'activitat humana en el cicle del carboni. El 2017 la Unió Americana de Geofísica li va atorgar una distinció honorífica "per la seva excepcional contribució a la ciència de la Terra i de l'espai".
 

Jordi Vilardell:  El 2023 ha estat l'any més càlid mai registrat, en gran part per El Niño, el fenomen planetari que afegeix un extra d'escalfament global.

Pep Canadell: El que ha passat el 2023 és molt excepcional, amb salts tan grans que han quedat fora de les gràfiques. A més tenim un Niño molt especial, diferent del que coneixem fins ara. A Australià ha plogut molt, al contrari del que esperàvem, i tenim inundacions com si fos La Niña, (que afegeix refredament) perquè l'oceà ja estava molt calent abans de començar El Niño.

Encara no ens acabem d'explicar perquè aquest Niño ha estat tan intens, encara no sabem si és un fenomen excepcional o si és un fenomen emergent.
 

S'està accelerant l'escalfament?

PC: És el gran tema de discussió científica en aquests moments. Els darrers 40 anys hem vist un escalfament constant, una línia recta de 0,2 ºC d'escalfament cada 10 anys.

Si treus les variacions naturals, com El Niño, La Niña, o les erupcions dels volcans, veiem que sí que hi ha una mica d'acceleració els últims 10 anys. Però només queda clar quan elimines les variacions naturals, que alhora poden estar afectades per l'escalfament global, no ho sabem prou.

El que hem vist el 2023 és el que esperem quan hi ha un Súper-Niño, com el 2015-2016 i el 1997-1998.
 

Però aquells van ser Súper-Niño i aquest no és un Súper-Niño

PC: Exacte, sense Súper-Niño estem tenint uns efectes molt grans que encara no sabem explicar. L'oceà ja estava molt calent quan va començar El Niño i això és molt nou.
 

El que estem vivint el 2023-2024 serà l'habitual quan torni El Niño, en 3-5 anys?

PC: Les finestres de futur que ens ofereix El Niño sempre seran veritat. No sabem si és una finestra per d'aquí a 2 o a 5 anys, però el 2023 ens mostra el que molt probablement serà permanent en 5-7 anys.

Això a banda de si l'estructura de El Niño està canviant o no, i de si el pròxim Niño ens dona una sorpresa diferent.  

El desembre vàreu publicar el Pressupost Global de Carboni 2023, l'informe anual sobre les emissions de CO2, on es destaca que amb el nivell d'emissions actuals superarem el 1,5 ºC d'escalfament a l'entorn del 2030,  i el 1,7 ºC el 2038, d'aquí a 14 anys.

PC: Sí, sí... això passarà molt ràpidament... Superarem aviat l'1,5 ºC de forma permanent, no hi ha cap dubte. Si serà en 5 o en 7 anys és irrellevant. I el 1,7-1,8 ºC ve després, molt ràpid.

Fins i tot si aturem el creixement de les emissions, i les mantenim al nivell actual, estarem afegint 40.000 milions de tones de CO2 a l'atmosfera cada any.

I quan s'arribi al pic d'emissions no sabem si després hi haurà una baixada forta o si les emissions s'estancaran a un nivell alt durant una dècada o més. Això seria catastròfic pel clima, ja que necessitem que les emissions baixin molt ràpidament.

Amb els escenaris que plantegen l'IPCC i altres estudis sobre límits planetaris, sembla que el sistema climàtic se'ns en pot anar de les mans als 1,7 o 2 ºC d'escalfament. Penses que encara tenim marge per estabilitzar el clima?

PC: Els llindars, com el de 2 ºC, son difícils d'establir. Què passa als 2,2 ºC que no passi als 1,9 ºC? Tot és molt teòric.

Quan busques maneres quantitatives de veure quan se'ns en va de les mans el clima, això només passa en els escenaris més extrems, a partir dels 4 ºC d'escalfament, on esperem no arribar mai.

Una altra cosa són els col·lapses regionals. Fa anys que tenim una pila d'ecosistemes col·lapsant, però el tema és quina és la importància que tenen aquests ecosistemes en el sistema global.

Si col·lapsa l'Amazònia no vol dir que col·lapsi tota i que hi haurà un desert. Si col·lapsa la meitat de l'Amazònia implicar posar 80 Gt de CO2 més a l'atmosfera, que equival a 2 anys més d'emissions, però el sistema global no col·lapsa, tot i que ens ho fa més difícil: no necessitem 2 anys més d'emissions extres!

Si col·lapsa la meitat de l'Amazònia serà terrible en l'àmbit regional, per a moltes parts de Sud-amèrica, però el sistema climàtic global no se'ns en va.

En aquest moment no hi ha cap raó per no poder estabilitzar el clima fins i tot a 2 ºC.  No dic que no hi hagi estudis que diguin que a partir de 2 ºC se'ns en va de les mans, però IPCC no ho ha dit, perquè és que no ho sabem.

Fins i tot ara que tenim un col·lapse de permafrost en algunes zones, quan ho poses en el conjunt del sistema climàtic no veiem un canvi d'escala o una acceleració. Si estabilitzes el clima el permafrost segueix afegint emissions addicionals durant segles, està modelat, però és molt lent, no veiem un canvi abrupte, que pugui passar en poques dècades.

Ens hem d'agafar al que sabem millor, que són el 1,5-2 ºC d'escalfament, més enllà ho coneixen menys. I en aquests  moments els escenaris d'estabilització del clima són a 1,5-2,5 ºC.

L'IPCC diu que si superem el 1,7 ºC serà molt difícil tornar enrere per estabilitzar-nos a 1,5 ºC, per la quantitat de CO2 que s'hauria de treure de l'atmosfera.

PC:  Sí, per això pensar a superar una temperatura per tornar enrere, l'overshoot, no hauria de ser part dels nostres plans. Cal tenir present que quan diem 2 ºC és la mitjana de molts models matemàtics.

Quan diem 2 ºC hi ha un 10% de probabilitats que en aquell escenari acabem a 3 ºC a finals de segle. És una probabilitat petita, però és una probabilitat real, que ha d'estar a les nostres planificacions, perquè a 3 ºC poden passar moltes coses molt desagradables!  

Els models matemàtics del clima global no són perfectes, especialment en predir els extrems climàtics que necessitem entendre per protegir la societat, l'economia i el medi ambient. Però són els models que tenim i són bons per explorar els futurs possibles, si no cadascú pot dir el que vulgui sense cap base.

Estem aprenent que els escenaris d'escalfament baix són més perillosos del que pensàvem fins ara.

PC: Això és el més important que hem après aquests últims 5 anys. El que ja tenim, el que sabem segur que passarà, és molt pitjor del que podíem imaginar. Les prediccions han estat bastant bones, fins ara, però veure gràfiques no ens diu res sobre l'impacte a la nostra ciutat d'una inundació, una onada de calor extrema, o una sequera. Si no tenim una experiència personal ens costa molt entendre aquests fenòmens.

El 2017, quan vam fer aquella entrevista, jo sortia del Súper-Niño 2015-16, que va impactar molt a Austràlia, i no em podia creure el que estava passant, perquè no ho havia experimentat mai.

Parlava amb especialistes d'arreu del món que em deien: "És que no tenim registres que això hagi passat abans a Austràlia". Ara els impactes extrems comencen a passar a gran part del món  i la gent comença a estar més conscienciada, per les experiències viscudes.

Però necessitem fer un salt psicològic, no hauríem d'esperar als 2 ºC perquè la gent digui: "Això ho hem de parar", perquè aleshores serà molt tard per poder estabilitzar l'escalfament a un nivell on puguem viure tranquils. Necessitem superar l'abisme que hi ha entre el que sabem i el que fem. Però com ho expliquem?

Un símil que ajuda és comparar el Sistema Terra amb el cos humà, perquè també és un sistema complex on interactuen molts elements; un cos afectat per molt tòxics sabem que és més probable que emmalalteixi.

PC: Aquest és un exemple molt bo, perquè sabem estadísticament que aquelles persones que fumen, o que respiren molta pol·lució, tindran conseqüències en els anys que viuran.

I sabem que si estàs malalt dels pulmons millor no realimentis la malaltia fumant, de la mateixa manera que es realimenta l'escalfament amb més emissions i amb processos com el desglaç, l'albedo...

PC: Sí, sí, i els aiguamolls, que a més temperatura emeten més metà... Aquests processos els tenim en els models, però no sabem fins a quin punt els coneixem prou bé. Això vol dir que poden ser pitjor del que preveiem o poden no ser tan dolents.

Però des del punt de vista teòric alguns d'aquests processos sembla que no són lineals i, per tant, podem tenir algunes sorpreses desagradables.

El 2023 les emissions van tornar a pujar, un 1,1% segons el càlcul provisional del Pressupost Global de Carboni. Què destacaries dels principals països?

PC: Hem de posar molta atenció al que passa a la Xina, que està fent una recuperació tardana després de la COVID. Esperem que aviat redueixi el creixement d'emissions, hi ha prediccions que fins i tot en 2-3 anys la Xina podria arribar al pic d'emissions.

També s'ha de mirar molt bé què passa a l'Índia, un país gegantí que sempre ha vingut com un tsunami molt lent, però hi haurà un moment en què les seves emissions començaran a passar davant de tothom.

La resta són notícies bones que venen a poc a poc. Les emissions de la Unió Europea i dels Estats Units estan baixant des de fa molts anys, però necessitem que baixin més ràpidament.

N'hi ha que diuen que la solució és fer marxa enrere, simplificar les societats.

PC: No podem tornar enrere. No podem tornar a viure com al segle XVIII. A Europa i a Austràlia tenim tot el que hem pogut tenir, però en dues terceres parts del món per primera vegada hi ha una generació que tenen alguna cosa. A la Xina, que s'està establint com una societat geopolítica important, no canviaran perquè els diguin: "Ara heu de parar."

Sabem com s'ha de fer la descarbonització... Sabem que és difícil i que costa diners. El primer 30-40% és bastant fàcil, però quan passes del 50% tot es complica. Haurem de ser més intel·ligents i posar més diners. Sabem que si no ho fem ens costarà molt més.

I sabem que les economies poden transicionar. I que tindrem els beneficis addicionals d'independència energètica, de netedat, d'eficiència... Però haurem de treballar intensament, no serà fàcil: muntar tot un país amb renovables és un mal de cap brutal!

Encara no s'acaba d'entendre exactament com ho farem, però som intel·ligents, tenim el potencial per innovar, i al final ho farem.

Hi ha molta innovació en tots els camps, en tecnologia, a nivell social, polític, econòmic...

PC: Sí. Fa uns anys dèiem: "Hem d'electrificar l'economia tant com puguem, però hi ha això i allò que no sabem com fer-ho."

Ara, cada any que passa sabem més coses que es poden electrificar. Fins i tot els tècnics que parlen de camions, que si hidrogen o amoni, cada dia estan més convençuts que també els acabarem electrificant, potser a excepció dels camions supergrans.

Cada vegada sabem més coses i hi ha més processos industrials que sembla que es podran electrificar. Hi ha molta innovació que ja està en el món real i molta que està venint. En 15-20 anys veurem molts canvis.

També veurem que mentre seguim emetent CO2 el planeta se seguirà escalfant i realimentant l'escalfament, fent tot més complicat.

PC: Sí. I fins i tot si no hi hagués realimentació, que sí que n'hi ha, i si no hi ha sorpreses, la tasca que hem d'afrontar durant el pròxim mig segle és fenomenal! 

Si tot surt bé l'escalfament encara anirà a més almenys durant 50 anys, això està garantit en el millor dels escenaris.

Si tots els països fan tot el que diuen que faran...

PC: Exacte. Parar totes les emissions globals no passarà el 2050. Potser arribarem a zero a Europa i als EUA, però molts països no han dit zero emissions el 2050. La Xina diu que ho faran el 2060. Rússia el 2065, i de moment no fan res, ni sembla que planegin de fer res durant dècades.

I l'Índia el 2070.

PC: Almenys fins al 2070 l'escalfament anirà a més.

I ens hauríem de preparar pels impactes climàtics creixents que ens venen.

PC: Sí, hi haurà grans impactes inevitables per extrems climàtics, que estan venint de pressa i amb més intensitat. L'adaptació és fonamental per a reduir els pitjors impactes en la salut, l'economia, el subministrament d'aliments... Cal repensar les infraestructures, preveure refugis, garantir els subministraments d'aigua i d'energia...

Ens hem de preparar. Cal planificar, establir fulls de ruta.

Tanmateix, ara més que mai sabem què hem de fer per aturar l'escalfament global. Tenim les tecnologies, els experts, i les economies per fer la transició a un món descarbonitzat, a un món més net i més intel·ligent.