Per primera vegada Catalunya regula per llei tot l'ensenyament no universitari
Amb la nova llei d'educació, Catalunya regula per primera vegada per llei tot l'ensenyament no universitari. La nova llei té com a pilar l'autonomia de centre vinculada a una avaluació més profunda del sistema educatiu. També consagra el català com a llengua vehicular i suposa el bloqueig de la tercera hora en castellà que s'havia d'aplicar el curs vinent. No tot entrarà en vigor ara mateix, serà un procés llarg que ha d'estar del tot acabat el 2017.
El govern fixa l'horari de les llengües
L'entrada en vigor de la llei tindrà efectes ja al setembre perquè bloquejarà la tercera hora en castellà que, a instàncies del ministeri, s'havia d'aplicar el curs vinent. El govern tindrà l'última paraula en el currículum i l'horari de les llengües.
Més autonomia per als centres
L'autonomia és un dels pilars de la nova norma. A través del seu projecte, cada centre podrà marcar un perfil propi. Per exemple, si ho justifica, podrà demanar docents amb requisits específics. A més s'atorga més capacitat de decisió als equips directius.
I més avaluació del sistema educatiu
Però aquesta autonomia comporta també més responsabilitat. Es pretén avaluar amb més rigor les direccions, els docents i el sistema educatiu en general. Per això es crea l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació. Actuarà amb autonomia, però els seus components seran nomenats pel govern o directament per la conselleria.
Pública + concertada = Servei d'Educació
El Servei d'Educació de Catalunya el conformen els centres públics i els privats sostinguts amb fons públics, és a dir, els concertats. A partir d'ara també es podrà concertar el Batxillerat i la Formació Professional.
Alumnat amb necessitats específiques
L'administració establirà territorialment la proporció màxima d'alumnes immigrants que es poden escolaritzar a cada centre. Això pot comportar canvis o no. Caldrà veure quins acaben sent els percentatges màxims que marqui el govern en cada moment.
Carta de compromís educatiu
Per implicar les famílies en l'educació dels fills, cada centre tindrà una carta de compromís educatiu. Per matricular el nen, els pares s'hauran d'avenir a compartir els principis que inspiren la carta.
Escolarització mixta "preferent"
Es considera que l'escolarització mixta ha de ser objecte d'atenció preferent. Es dóna prioritat, doncs, a l'educació conjunta de nens i nenes, però no es tanca la porta a concertar centres que separen els alumnes per sexe.
Inversió del 6% del PIB
La llei compromet el govern a situar la despesa educativa al voltant, com a mínim, del 6% del PIB, com ja fan alguns països europeus.
Aquests són trets destacats dels 205 articles que conté la llei d'educació de Catalunya. Ara caldrà aplicar-la. El text marca un calendari de 8 anys per fer-ho.
L'entrada en vigor de la llei tindrà efectes ja al setembre perquè bloquejarà la tercera hora en castellà que, a instàncies del ministeri, s'havia d'aplicar el curs vinent. El govern tindrà l'última paraula en el currículum i l'horari de les llengües.
Més autonomia per als centres
L'autonomia és un dels pilars de la nova norma. A través del seu projecte, cada centre podrà marcar un perfil propi. Per exemple, si ho justifica, podrà demanar docents amb requisits específics. A més s'atorga més capacitat de decisió als equips directius.
I més avaluació del sistema educatiu
Però aquesta autonomia comporta també més responsabilitat. Es pretén avaluar amb més rigor les direccions, els docents i el sistema educatiu en general. Per això es crea l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació. Actuarà amb autonomia, però els seus components seran nomenats pel govern o directament per la conselleria.
Pública + concertada = Servei d'Educació
El Servei d'Educació de Catalunya el conformen els centres públics i els privats sostinguts amb fons públics, és a dir, els concertats. A partir d'ara també es podrà concertar el Batxillerat i la Formació Professional.
Alumnat amb necessitats específiques
L'administració establirà territorialment la proporció màxima d'alumnes immigrants que es poden escolaritzar a cada centre. Això pot comportar canvis o no. Caldrà veure quins acaben sent els percentatges màxims que marqui el govern en cada moment.
Carta de compromís educatiu
Per implicar les famílies en l'educació dels fills, cada centre tindrà una carta de compromís educatiu. Per matricular el nen, els pares s'hauran d'avenir a compartir els principis que inspiren la carta.
Escolarització mixta "preferent"
Es considera que l'escolarització mixta ha de ser objecte d'atenció preferent. Es dóna prioritat, doncs, a l'educació conjunta de nens i nenes, però no es tanca la porta a concertar centres que separen els alumnes per sexe.
Inversió del 6% del PIB
La llei compromet el govern a situar la despesa educativa al voltant, com a mínim, del 6% del PIB, com ja fan alguns països europeus.
Aquests són trets destacats dels 205 articles que conté la llei d'educació de Catalunya. Ara caldrà aplicar-la. El text marca un calendari de 8 anys per fer-ho.
