Per què 3 de cada 4 estudiants que han començat Fisioteràpia a la UVic són francesos?

L'Alice, la Flora, en Pierre i l'Axel són quatre dels centenars d'alumnes francesos que estudien Fisioteràpia a Catalunya. Tots coincideixen a dir que al seu país ho tenen molt difícil perquè hi ha molt poques places.

A França, els estudiants que volen ser fisioterapeutes han de fer un primer any de medicina general i després passar un examen per intentar aconseguir una de les poques places que s'ofereixen per fer aquests estudis. En cas d'obtenir plaça, hi han de dedicar 5 anys, mentre que aquí el mateix grau es fa en 4.

La Flora Savignach va fer dos anys de Medicina a França mentre intentava aconseguir entrar a Fisioteràpia, i reconeix que "l'única opció ha estat venir aquí a Catalunya". La seva companya, l'Alice Tavel hi posa xifres:

"A la regió de Lió érem 1.500 persones i hi havia 27 places per a Fisioteràpia. És molt difícil."

Davant de les dificultats, l'Axel Malard ho va tenir clar i va decidir matricular-se directament a una universitat catalana tot just acabar el batxillerat.

Tot va començar fa 15 anys

El fenomen que ha portat tots aquests estudiants francesos a Catalunya va començar tímidament amb l'entrada en vigor del pla Bolonya, que va facilitar l'homologació de títols entre els diferents països europeus. Mirari Ochandorena és la coordinadora del grau de Fisioteràpia a la Universitat de Vic:

"Fa cosa de 15 anys va venir un estudiant francès, l'any següent ja eren 3, posteriorment ja van ser 30, 40 i fins arribar als números que tenim ara mateix."

I és que "ara mateix", a la UVic els estudiants francesos són clarament majoria entre els alumnes que enguany han començat a fer Fisioteràpia. De les 362 places que s'ofereixen als campus de Vic i Manresa, 262 les ocupen francesos, un 72%. O el que és el mateix, gairebé 3 de cada 4 alumnes de primer venen de França.  

Les universitats catalanes privades i publicoprivades, conscients de l'interès que desperten entre els estudiants francesos, són les primeres que busquen aquest perfil d'alumnat quan participen a les fires d'ensenyament de Montpeller i Perpinyà. Els estudiants interessats fan una sol·licitud a l'Oficina d'Accés a la Universitat en igualtat de condicions amb la resta d'alumnes catalans. 

La UVic-Universitat Central de Catalunya és una universitat publicoprivada i és el centre que més alumnat francès atrau, però no és l'única, com es pot veure en aquest llistat:

- UVic, Universitat de Vic: 

Campus Vic: 180 places, 140 francesos (78%)

Campus Manresa: 182 places, 122 francesos (67%)

- Euses/URV. Campus Tortosa: 60 places, 24 francesos (40%)

- Escoles Universitàries Gimbernat/UAB: 240 places, 58 francesos (24%)

- UIC, Universitat Internacional de Catalunya: 90 places, 55 francesos (61%)

- Blanquerna/URL: 70 places, 24 francesos (34%)

*Totes aquestes universitats són publicoprivades o privades. De fet, a les públiques només hi ha un 1% d'estudiants francesos matriculats al primer curs de Fisioteràpia

Aprenen català o castellà

Quan arriben, la majoria dels alumnes no parlen ni català ni castellà. Com que per poder-se titular aquí necessiten acreditar un nivell mínim de llengua --ja sigui català o castellà--, el primer any se'ls ofereix un curs accelerat d'idiomes. Tant si es decideixen per una llengua com per una altra, la Universitat de Vic organitza una immersió de dues setmanes en català amb l'objectiu que tots els alumnes tinguin una mínima noció de la llengua i coneguin la realitat cultural del país. 

Els cursos d'idiomes poden ser de 6 mesos o de tot un any i per acreditar aquests coneixements mínims de català o castellà s'han d'examinar a l'escola d'idiomes de referència, de manera que el títol que obtenen és oficial. 

Saber un mínim de català o de castellà és bàsic per poder fer les primeres pràctiques amb pacients d'aquí. Les que es fan a partir de tercer i quart curs ja les poden anar a fer a França. 

A banda de les poques places per estudiar Fisioteràpia que s'ofereixen a França, un altre dels motius que els porta a venir a estudiar aquí és que a moltes ciutats catalanes el nivell de vida encara és més econòmic comparat amb França. Quan acabin el grau, però, tots tenen clar que tornaran a França a treballar. Asseguren que allà hi ha molta més feina i --sobretot-- millors sous. 

Estudiar a Catalunya, treballar a França

Molts joves francesos venen aquí a estudiar Fisioteràpia, però després --tant ells com molts alumnes catalans-- se'n van a França a treballar perquè les condicions laborals són millors. Pel que fa als estudiants catalans, la proximitat geogràfica fa que la majoria es concentrin a la Catalunya Nord, on la meitat dels fisioterapeutes han estudiat a Catalunya, ja siguin francesos o catalans.

Dels 1.665 fisioterapeutes que hi ha a la Catalunya Nord, 362 són de nacionalitat espanyola i 543 tenen un diploma espanyol tot i ser francesos. La majoria han estudiat a universitats catalanes i, sumats, són més de 900, el 54% del total.

Els casos de l'Anna i la Carolina

A Perpinyà trobem dues fisioterapeutes catalanes que treballen juntes al mateix centre: l'Anna March i la Carolina Lòpez.

L'Anna fa 15 anys que viu i treballa a la capital del Rosselló. S'hi va quedar perquè a França els horaris li permeten compaginar la vida familiar i la professional. Confirma que coneix molts fisioterapeutes catalans que treballen a la Catalunya Nord de dilluns a dijous, i després passen divendres, dissabte i diumenge a Barcelona:

"Fins i tot conec gent que ve aquí per treballar només dos dies i se'n tornen. Perquè si aquí treballes intensament dos dies, pots guanyar el mateix que en tota una setmana a Barcelona."

L'Anna afegeix que també té molts amics que viuen a Figueres i pugen diàriament a treballar a Ceret, a només 40 minuts en cotxe de la capital de l'Alt Empordà.

El cas de la Carolina López és diferent. Des del primer any de carrera va decidir aprendre francès per poder anar allà a treballar. S'hi vol quedar 5 anys per guanyar prou diners i l'experiència necessària per poder obrir després el seu propi centre a Barcelona, on preveu instal·lar-s'hi el 2026.

A banda dels sous, el que va atraure la Carolina a l'hora de decidir-se a començar a treballar a Perpinyà va ser el sistema laboral francès:

"Per treballar d'autònom només necessites tenir-ne moltes ganes, no necessites experiència. I, a diferència del que passa a Espanya, l'autònom treballa per la Seguretat Social."

A diferència de l'Anna, que viu amb la família a Perpinyà, la Carolina reconeix que cada cap de setmana torna a Barcelona, de manera que mai no ha acabat de fer amics ni vida social a la Catalunya Nord fora de l'àmbit professional.