Per què a Catalunya és on més ordres de protecció a dones es deneguen

El dilluns 21 de març havia d'anar a declarar al jutjat. El divendres anterior havia denunciat la seva exparella, de 25 anys i amb qui havia tingut un nen de 3, per vexacions. Però, com que era a les portes del cap de setmana, la van citar per dilluns.

No va poder anar-hi perquè ell ja l'havia matat al pis on vivia, a Barcelona. Ell es va lliurar després en una comissaria de la Guàrdia Urbana dient que l'havia mort. Es tracta de la segona víctima mortal del 2022 a Catalunya, la vuitena a Espanya. La 1.134 des del 2003.

La noia, de 20 anys, no tenia cap mesura de protecció, perquè, segons fonts policials, quan va posar la denúncia contra la seva exparella a una comissaria dels Mossos d'Esquadra no va expressar que hagués patit agressions físiques i, per tant, l'informe de valoració del risc va sortir baix.

"Sempre hem demanat que es revisi aquest informe de valoració del risc", explica la Sònia Ricondo García, advocada especialitzada en violències masclistes.

"Ho estan recollint amb ítems molt rígids, com que l'agressor tingui armes o que consumeixi substàncies estupefaents", assegura Ricondo, per qui, en canvi, "s'ignoren altres factors de risc". Que l'agressor tingui molt de temps lliure per perseguir la víctima o que tinguin fills i filles, per exemple. "Molts ítems que sí que farien que un cop arribés aquesta víctima al jutjat es pogués adoptar l'ordre de protecció", assegura.

"És una situació que desempara molt les víctimes --afegeix Ricondo. També cal tenir en compte que el mateix acte de posar la denúncia pot accentuar el perill cap a la víctima, perquè les dones, quan posen la denúncia, estan posant un límit al seu agressor. I aquest també és un factor de risc que hem d'incloure i que no es té en compte a l'hora de posar una ordre de protecció."

De fet, Catalunya continua sent la comunitat autònoma on es deneguen més ordres de protecció a les víctimes de violència masclista. L'any passat, més de la meitat de les que es van tramitar.

Més de la meitat de les peticions del 2021, rebutjades

Segons dades de l'Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial, el 2021 es van adoptar 2.474 mesures de protecció, però se'n van denegar 2.633, és a dir, que se'n van rebutjar més --un 52%-- que les que es van concedir, una xifra lluny de la mitjana espanyola, que és d'un 29%.

Des de la Conselleria de Feminismes i Igualtat ho estan estudiant. "Amb l'anàlisi de les ordres de protecció es desprèn que passa alguna cosa", ens aclareix la Laia Rosich Solé, la directora general per a l'Erradicació de les Violències Masclistes.

"Tenim dificultats amb la prova, tenim dificultats amb l'atestat. Però és evident que hi ha altres qüestions que poden apuntar més a prejudicis, estereotips, a intentar entendre el perquè d'aquesta davallada entre les ordres de protecció donades a Catalunya i la resta de l'Estat o altres països."

Per Ricondo, "s'hauria de fer una revisió integral per afegir tots aquests factors de risc que no estan inclosos i que fa que sovint es rebutgin" perquè "és una situació que fa molts anys que se sosté i arrosseguem aquest problema".

Amb tot, des de la Conselleria d'Igualtat i Feminismes recorden que es pot accedir a molts recursos sense denúncia prèvia i que les dones poden demanar informació i assessorament gratuïtament al Telèfon d'Atenció a les Víctimes de Violència Masclista (900 900 120) i al whatsapp dels Mossos d'Esquadra (601 00 11 22).