Per què Àlaba, "l'Ohio" del País Basc, pot ser decisiva en la pugna entre PNB i Bildu

El sistema electoral basc va néixer com un sistema confederal i dona el mateix pes en escons a tots els territoris, sense diferències per població. Tant Biscaia, amb gairebé 1 milió d'electors; com Guipúscoa, amb més de 500.000; com Àlaba, amb poc més de 260.000, escolliran 25 diputats cadascuna el 21 d'abril.

La menys poblada, Àlaba, serà on més mirades es posaran la nit electoral perquè analistes i polítics parlen d'aquest territori com l'"Ohio basc". Asier Blas, politòleg de la Universitat del País Basc, assegura que Àlaba és la província que representa millor el País Basc:

"Hi trobem la representació que hi haurà al Parlament, i al mateix temps, ens dirà, probablement, quin partit guanyarà. Si guanya el PNB a Àlaba, o guanya Bildu a Àlaba, probablement seran els guanyadors de les eleccions."

Biscaia és el territori on domina el PNB, a Guipúscoa hi domina Bildu, i a Àlaba tot està més obert. Eva Silván, politòloga, analista de dades i directora de Silván & Miracle, també creu que el que passi en aquest territori pot ser determinant.

Silván explica que el canvi sociològic que s'està vivint al País Basc es visibilitza sobretot a Àlaba, on per primer cop els abertzales van guanyar a l'Ajuntament de Vitòria. Això, diu, assenyala el canvi d'una societat més conservadora cap a una de més progressista i abertzale, i és el que apunten les enquestes:

"Bildu pot ser, i sembla que serà, la primera força a Àlaba, on el desgast del PNB és més fort, perquè es va tancar un hospital."

Escenaris ajustats a totes les institucions  

I és que a Àlaba, fa uns anys, dominaven els partits no nacionalistes. Però l'escenari ha canviat, i d'aquí l'interès. A les generals els socialistes van ser primera força i Bildu, segona, seguits del PP i el PNB. Les diferències entre ells van ser mínimes i tots van obtenir un escó.

En canvi, a l'Ajuntament de Vitòria, la ciutat més poblada i que concentra la majoria d'electors, Bildu es va posar al davant amb 7 regidors i darrere seu hi va haver un triple empat a sis regidors de PSE, PP i PNB, en aquest ordre per nombre de vots. La coalició de socialistes i nacionalistes bascos va impedir que Bildu governés. Vitòria té alcaldessa socialista.

I encara hi ha un tercer escenari. A les eleccions forals, qui es va posar en primera posició va ser el PNB, que va aconseguir 15 diputats. Bildu, en segon lloc, en va obtenir 14, i els socialistes i populars, 9. Governen els jeltzales, que tenen la presidència, amb els socialistes.

Resultats, tots, molt ajustats i, per tant, el que passi a Àlaba, com diuen els politòlegs, podria pesar en els resultats en el conjunt del País Basc i decantar la balança cap a un costat o un altre.
 

El PSE rebutja pactes amb Bildu

Enmig d'aquest empat tècnic entre les dues forces nacionalistes, el PSE aixeca el cap i reivindica el seu paper clau en la governabilitat del futur govern. La secretària general dels socialistes d'Àlaba, Cristina González, diu que tothom sap que no hi haurà majoria absoluta.

"A Euskadi no n'hi ha hagut mai i estem molt acostumats a pactar i negociar. A vegades dins dels governs o a vegades fora,  i el partit socialista sempre ha jugat un paper clau."

La dirigent socialista recorda que el sociòmetre basc avala, per més del 70%, la fórmula de govern entre el Partit Socialista i el Partit Nacionalista Basc. González diu que és "una situació de calma i estabilitat institucional."

Els socialistes rebutgen qualsevol acord amb Bildu al govern del País Basc. Ho ha dit diverses vegades el candidat, Eneko Andueza, i ho reafirma la dirigent socialista d'Àlaba.

"Bildu encara té pendent la condemna del terrorisme d'ETA i el dany causat al país. També tot el reconeixement i el respecte a les víctimes. Mentre això no passi, és molt difícil, malgrat coincidir en temes sectorials, formar part d'un govern. És pràcticament impossible."

Repercussions a Madrid?

A la pregunta de si aquesta posició pot complicar l'estabilitat del govern de Pedro Sánchez, Cristina González replica:

"Jo, al PP i a Bildu, els preguntaria: 'Poden guanyar, però amb qui governaran?' Aquesta és la gran pregunta."

El politòleg Asier Blas també aposta per un govern de coalició del PNB i els socialistes, i no creu que això afecti Madrid:

"Ara mateix els vots del PNB són necessaris per al govern espanyol, el PNB pot fer aliances amb el PSOE i amb el PP, però EH Bildu només pot fer aliances amb el PSOE."

És una de les raons per les quals al PSOE li interessa prioritzar la seva relació amb els nacionalistes bascos. En les negociacions per la investidura, Pedro Sánchez ja va cuidar molt més els detalls amb el PNB. Amb ells sí que es va fer la foto de la firma de l'acord.