Per què Anglaterra podria tenir el clima del nord de Noruega i què hi té a veure l'AMOC
Un polèmic estudi científic apunta a un col·lapse de la circulació de l'Atlàntic Nord cap a la meitat d'aquest segle: en parlem amb Peter Ditlevsen, un dels autors, que ha estat a Barcelona
L'anunci d'un possible col·lapse de la circulació de l'Atlàntic Nord (AMOC en la sigla en anglès), fa un any i mig, va generar molts titulars alarmants a la premsa que evocaven una possible glaciació al nord d'Europa, a partir d'aquesta dècada. L'origen era la publicació d'un estudi científic a la revista Nature Comunications, el juliol del 2023.
Els autors, dos germans i professors de Física i Matemàtiques de la Universitat de Copenhaguen, alertaven que, segons els seus càlculs, el col·lapse es produiria cap a la meitat d'aquest segle si no es redueixen les emissions de gasos d'efecte hivernacle. I advertien també sobre els impactes greus que tindria sobre el clima a la regió de l'Atlàntic Nord. Asseguren que, si això passa, Anglaterra o Irlanda acabarien tenint el clima del nord de Noruega.
Fa poc, Peter Ditlevsen, un dels autors, va participar en un congrés sobre fluxos oceànics i atmosfèrics no lineals a l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, Barcelona, coorganitzat amb el Centre de Recerca Matemàtica de la UAB
TV3 hi va poder parlar i li vam poder preguntar per la controvèrsia científica que ha provocat el seu estudi. Alguns científics van expressar una opinió contrària a les seves conclusions, però Ditlevsen manté que "la circulació de l'Atlàntic (AMOC) es podria estar col·lapsant, i que podria passar només d'aquí 30 anys".
A conseqüència d'aquesta aturada, el físic danès alerta que veurem un refredament de potser deu graus a l'hivern i cinc a l'estiu, i que això tindria conseqüències greus en la producció alimentària i l'agricultura al nord d'Europa. "Ja hi ha estudis científics que adverteixen que el 50% de la producció de conreus podria desaparèixer si això passa".
Què és l'AMOC?
L'AMOC és un punt d'inflexió del sistema climàtic. Controla el transport d'energia i de salinitat a l'oceà Atlàntic i és el responsable que Europa tingui un clima tan suau, en comparació amb altres zones amb latituds similars.
Pablo Ortega, colíder de Variabilitat i Canvi Climàtic del Barcelona Supercomputing Center, explica que "aquesta temperatura tan càlida que tenim a Barcelona, en comparació amb altres ciutats dels Estats Units, com ara Nova York, on a l'hivern fa un fred que pela, es deu al transport de calor que influeix en les masses d'aire que venen de l'oest".
En els últims anys s'ha informat d'un alentiment de la circulació de l'AMOC, però l'IPCC, l'òrgan científic de referència sobre canvi climàtic, suggereix que és molt improbable que hi hagi una aturada abrupta aquest segle. L'IPCC, que representa un equilibri dels punts de vista científics, conclou que un col·lapse total trigaria diverses dècades o més d'un segle a materialitzar-se.
En aquesta mateixa línia, Pablo Ortega, colíder de Variabilitat i Canvi Climàtic del Barcelona Supercomputing Center, exposa: "Les projeccions que tenim indiquen que es produirà un debilitament d'aquí a finals de segle. Si ens creiem els models, aquest debilitament serà del 35% i del 45%, en termes d'intensitat, i només això ja tindria un impacte important en el clima. Però no s'espera un col·lapse". D'altra banda, també matisa que els models actuals es fan amb resolucions poc fines "i sabem que hi ha processos que no s'estan representant; processos que poden desestabilitzar més la circulació de l'Atlàntic Nord".
A la pregunta de si l'IPCC s'ha pogut equivocar en les seves projeccions, Ditlevsen argumenta que el problema és que els models climàtics són conservadors i subestimen la velocitat dels canvis que s'estan produint. "Si observeu la pèrdua del gel marí a l'Àrtic, tots els models indiquen una disminució lenta del gel marí. Però si ens fixem en les observacions, la pèrdua és molt més ràpida del que prediuen els models."
Malgrat la manca de consens científic, sí que s'ha posat de manifest la necessitat de continuar investigant i monitoritzant la circulació de l'Atlàntic Nord. I és que un petit debilitament pot tenir impactes greus, com ara menys precipitacions a la Mediterrània.
Mesures per no arribar al col·lapse
Davant la pregunta sobre què creu que s'hauria de fer per no arribar al col·lapse de l'AMOC, Ditlevsen contesta que hem d'aplicar la mateixa medicina que per combatre l'escalfament global: reduir l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. "Si digués que s'han de fer coses completament diferents, com ara, "drill, baby, drill" (en referència al "perfora sense aturador" del president Trump, durant la seva investidura), seria molt més reticent a donar consells sense tenir un elevat grau de certesa. Però és el que es necessita: una transició verda i complir amb l'Acord de París".
Ell mateix no es considera un alarmista climàtic. Fa broma i diu que potser una altra persona s'hauria posat molt nerviosa en veure els resultats del seu estudi científic. Creu que hem de mantenir l'optimisme, com a societat global, i que només així podrem prevenir que coses com el col·lapse de l'AMOC succeeixin. "La por no ens porta enlloc. Si pensem què dimonis, no puc fer res per evitar-ho... És com ser al Titanic, i dir: 'Vinga, anem al bar'. I això és exactament el què no s'ha de fer."
